Ajustar.
Exploro les proporcions d'energia, ànims, determinació, coratge (gràcies, Ferri) i de por, el no res, el mal de panxa i la debilitat.
Exploro per ajustar, to balance.
El cos, cors, cuerpo, més que la cua, queue, cola.
Encara a l'andana del tren terapèutic.
Chica Guyton,
I❤️F.C. 😊
Mar en calma, amb ventet que ens acarona.
Les tres. Amb el gust de peixet a la boca. Després d'haver-nos abraçat plorant.
Joie de vivre sempre i ara plena d'amor, que supera la por del diagnòstic.
Ho farem juntes. Ho vivim juntes. Amb la C immensa.
I plena d'amor estic estranyament contenta.
L'espera de l'operació ara és plena de goig i de vida.
Revetlla de Sant Joan.
Sempre important.
Avui, com si fos una dona gran. Sense que ningú no em toqui com vull que em toquin.
Sempre un trànsit. Avui pensant si és un trànsit cap a la malaltia. Cap al no res.
He volgut tocar el mar, a la nit. Ritual. Esperit. Esperit. Aquest és el meu foc. Segur que incomprès, irreal per tothom menys per mi.
Amb mi.
I abans, recordant síl·labari japonès o enyorant i enyorant (luxe per sobre les meves possibilitats) i el voler estèril però imparable.
Un altre Sant Joan.
Més amb mi que mai, i no n'hi ha prou.
Pim. Pam, pum
Plantar i esperar.
Mirar i somriure.
En un vaivé que ve fixat.
Blanc de fons i al cor.
L'Arbre em va dir que el cotxe continuaria essent de color negre, per exemple. Quan no sabia si estava malalta. Ara que tampoc no ho sé, me'n recordo del que em va dir i m'ajuda.
Que bé que ens ho vam passar aquell estiu.
I que bé que em digués això,
que ara també m'ajuda.
Les imatges d'aquí, del blog, no estan gens bé.
Marcs, llum, centre...ni les referències... tampoc no gaire.
És un homenatge a quan no m'havia d'esforçar tant perquè m'estimessin.
L'energia i la il·lusió de posar-les, des del mòbil supera la norma. Així vivia abans, ni sabia què era 'comme il faut'.
Com enyoro el mal que em van fer i el que jo vaig fer.
Està malament.
'Tipus de passions de l'ànima', Theodore Galle, 1617-1623
Al CCCB, ahir
“Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo.”
Federico García Lorca, poema en prosa
«Santa Lucía y san Lázaro», 1927
Al CCCB,
amb llàgrimes en un sol ull.
Passant el dia de festa.
