La bellesa implacable reforça les ganes de viure amb il·lusió i creure en la màgia que hi ha en tot.
Malgrat els moments tristos de comiat o de veure nusos que no se sap com desfer.
La bellesa implacable reforça les ganes de viure amb il·lusió i creure en la màgia que hi ha en tot.
Malgrat els moments tristos de comiat o de veure nusos que no se sap com desfer.
Ja no hi és gaire, se'n va mica en mica. I torna la imatge de la força de la memòria, la batalla contra l'oblit.
Les pigues, el cabell vermell, el riure murri, els suggeriments imperatius i la calidesa en estimar-me i comprendre'm. Fer-me companyia des d'aquest lloc, que no és fàcil, només de valents o d'hàbils.
I la pena de no poder-hi parlar de tooooot i de res, que és tot.
Mahjong i el lacai.
Aquest hivern passat que sempre tindré a dins, al cor, a la ment i a la pell.
Que amb l'olor de mar i sol amable fan volar la imaginació i encendre el desig.
Feliç de sentir el desig encès, el sol càlid, el cor serè i el cos tranquil.
Avui, a la Fosca, abans de la reunió.
Adjectiu i substantiu.
Ahir a Sant Pol, però tenia fred a l'aigua
Llegia a l'ombra 'Bonjour tristese'.
Avui, mal de cap i mal d'ossos. Repòs.
Encara l'eco de 'La bola negra' dins meu. I pensant en la Pili, pobra, que em va regalar Sonetos del amor oscuro.
Lluitant contra els pensaments smoky, però la trobada amb la Nuri I els whats amb la C i amb l'Ale fan d'antídot. També la invitació a la barbacoa 😊.
El so de la nit em va portar als arbres i a l'Arbre, que continua igual i també igual de visionari. Cos fetitxe.
Em va dir que potser era un duc, això que se sentia la nit abans de lluna plena.
Tinc el record d'haver llegit que la seva vida personal no li importava massa.
Ídol.
I trobar les paraules!!
Així:
A l'Aleph, al conte 'El muerto'
'Aprende a jinetear, a entropillar la hacienda, a carnear, a manejar el lazo que sujeta y las boleadoras que tumban, a resistir el sueño, las tormentas, las heladas y el sol, a arrear con el silbido y el grito.'
Doncs això!
Substantiu i participi.
Tots dos, també dos, l'Al i en Miquel Adrover.
Si ens veiéssim i parléssim, en parlaríem. I de tants centenars de coses, mil converses perdudes, i també les de les fòbies i el sexe sec.
Seria bonic parlar de vestits amb l'Al.