Al matí
A casa
Nedant
I després van marxant.
Potser l'òpera és això. Però miralls deformats per les veus i les melodies.
El cor ple de bellesa. Com m'ha agradat!
Moments que son una mena d'elixir, encara que soni tòpic, cursi o tronat. Entrega a allò que passa a l'escenari.
Rendir-se.
Moltes imatges per un sol goig.
Wether! Werther!
Anem al Liceu! Werther! Una altra primera vegada.
Futur amb somriure.
Em trobo millor.
Divendres parlaré amb la Meritxell. L'insti ja al cap. Una altra vegada la nova normalitat.
I demà, Rosanna. Continuen els dubtes, però com a mínim no fan trontollar-ho tot.
Uh!
U
1
Una. Jo. A la city. Dues. Dues expos.
Serena i contenta veient passar les hores. Els ulls com el carrer Cucurulla.
És una victòria. Hi he passat el dia. Sola. He tingut energia i no m'he deprimit. He omplert el cap i els ulls d'imatges. Estimulant i relaxant alhora.
Sensació molt potent que ja podríem anar passant. Sense drames. Sense moments tràgics. Sentiment molt potent de final. Però està bé, per mi. Sense drames ni tragèdies. Potser són les llavors que porto a l'orella i el cansament que porto a cos i ànima.
Vuillard i Walker Evans, magnífics!
La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.
Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple.
L'abandonament.
No sé.
La sal a les galtes, però sense bany al mar bonic.
Mil rituals per dir que tot va bé.
Pocs consols... Sí la Jordina!
Em costa molt pensar que això és temporal. Ni la fantasia tràgica em consola.
Articulacions, Letrozol, ni túnel ni camí ni llum; cansament, cansament i cansament.
I Google em regala una foto de la mare bonica. Després d'ella, el diluvi.
Estar juntes.
Evitar-los!!
(No sexe, no llibres)
I pensar en les roses!
Aquest any, vives! Que la Nuri m'ha regalat un roser!❤️
He comprat molts llibres, però no n'he rebut cap.
Lluitar contra els dracs amb un somriure.