La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.
Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple.
L'abandonament.
La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.
Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple.
L'abandonament.
No sé.
La sal a les galtes, però sense bany al mar bonic.
Mil rituals per dir que tot va bé.
Pocs consols... Sí la Jordina!
Em costa molt pensar que això és temporal. Ni la fantasia tràgica em consola.
Articulacions, Letrozol, ni túnel ni camí ni llum; cansament, cansament i cansament.
I Google em regala una foto de la mare bonica. Després d'ella, el diluvi.
Estar juntes.
Evitar-los!!
(No sexe, no llibres)
I pensar en les roses!
Aquest any, vives! Que la Nuri m'ha regalat un roser!❤️
He comprat molts llibres, però no n'he rebut cap.
Lluitar contra els dracs amb un somriure.
Si no, què?
El placer anestesia mi dolor,
mi dolor anestesia mi placer.
Rosalia
Pensar a follar a dalt. Amb l'Arbre o amb algú que em posés molt hot.
Més lluny.
I així sempre, fins al fastig. És la naturalesa humana, sí?
Enough.
Non sense.
Sistem failure.
I jo que creia, he cregut i ara tot em fa pensar que he deixar de fer-ho. Un gran clam general cap al cinisme, que m'està esmicolant.
Ni en la psico, ni en les assegurances, ni en l'amistat, ni en símbols ni invocacions ni evocacions poètiques, ni...
Visca la Nàusea
Però no fa per mi.
L'espelma es pot apagar, l'espelma s'apagarà, jo puc apagar l'espelma.
En el buit on em va deixar la mare, amb buit a dins i a fora. A la vora, però lluny, la companyia.
Quan tens tractament? et trobes bé? Cites i qüestions domèstiques.
I qui era abans...?
Esfumada, esborrada.
Penso en el riu i la Virginia.
La fantasia tràgica em torna a consolar.