abelles i glicines
dijous, 10 de setembre del 2026
dilluns, 7 de setembre del 2026
Cocaïna i autocensura
Aprendre a dir la paraula.
Entre plors incorporar-la finalment. Visitar el CAS. Parlar amb ella. Buscar amortidors del desastre i pensar sempre en la nena.
Plor.
Molt a prop de pensar que ara sí que cauré. I també entomar-ho en la soledat.
I pensar que no i sentir que sí, que ja prou.
Somriure i respirar. Sense cap vici.
I sola cap a Port de la Selva i avui a la Conca.
D'esma, en el laberint trist.
Somriure fals tot el rato per convocar l'altre. Per als altres.
Faré testament vital. I mentre en JM lluitant
Ara torno a escriure enxufada al trasto.
Dies difícils de pensaments intrusius horribles. Només la pau a l'hospital.
Ara espero quedar-me dormida.
dijous, 3 de setembre del 2026
Porta d'accés
De l'eufòria al plor.
De l'escalf a la mirada estranya.
I mal humor, i enyor de qui era.
Tan contenta que estava aquests dies.
I ahir encara nedant!
I cansada de sentir hospitals, visites, malalties, addiccions i terrabastalls.
Calma.
Perill d'aïllament.
Ara, ja ni desig de res.
Sí, demà serà un altre dia. Que el son destil·li el bon humor.
Sí, vaig anar a Burdeus, a fer companyia als meus prínceps.
diumenge, 23 d’agost del 2026
Lindes
S'acaba agost, començarà el curs.
Sopar. Alzalopram per dormir després de menjar delícies al Corsari . Desconnexió.
L'autocura em farà repensar aquestes propostes.
I més solitud, inquietud i falta de mapa.
La solitud de l'esperit pot portar a llocs remots, mai segurs.
dimarts, 4 d’agost del 2026
Ora
Ora Cogan
Hamlet
Estrenar un mono de lli per la nit dels focs i anar bregant.
Bé, sí! Estic bé!
Vull anar a la muntanya.
Ora és smoky I m'agrada, també.
diumenge, 2 d’agost del 2026
Encara no ho sé
Com es fa vacances d'un mateix?
Així estava quan em vaig enamorar d'en Pi.
I després de tooooot, allà mateix. En fin.
Cansadeta, molt.
Ja sé, ja veig, ja crec, però ai... què sento.
La mateixa merda de sempre.




