Roquins darling,
La Gurt, a Calonge;
en David (gorgeous!), la Conxita, la Carmen mare, la Tubi, l'Annaguapa, la Nuritxi!
I allà, la Maria, la Montse, la Cathy
Noms, que són ulls, orelles i cors.
I tresorets, com mantenir la calma I l'alegria que sento per tot plegat.
Amb el cor i el cos tranquil,
Si sempre pogués ésser així.
Les mans de l'osteo, ordre, control i riures a l'insti I dinar amb en Pi.
Ara, amb l'Annaguapa.
Aviat, l Jordina.
I no gaire res més cal-ma.
Sort de la pisci!
Després...tornen les ganes de tot i de res, però ganes, esma, esperit, biorritmes, antídot de l'smooky i la solitud que fa mal i espanta.
I també rectiu del 'mai més i sempre més '. Avui de la meva estimada Carme, Uiui 🩷
La bellesa implacable reforça les ganes de viure amb il·lusió i creure en la màgia que hi ha en tot.
Malgrat els moments tristos de comiat o de veure nusos que no se sap com desfer.
Ja no hi és gaire, se'n va mica en mica. I torna la imatge de la força de la memòria, la batalla contra l'oblit.
Les pigues, el cabell vermell, el riure murri, els suggeriments imperatius i la calidesa en estimar-me i comprendre'm. Fer-me companyia des d'aquest lloc, que no és fàcil, només de valents o d'hàbils.
I la pena de no poder-hi parlar de tooooot i de res, que és tot.
Mahjong i el lacai.
Aquest hivern passat que sempre tindré a dins, al cor, a la ment i a la pell.
Que amb l'olor de mar i sol amable fan volar la imaginació i encendre el desig.
Feliç de sentir el desig encès, el sol càlid, el cor serè i el cos tranquil.
Avui, a la Fosca, abans de la reunió.
