I ordinadors a les natges, pols, brutícia, fluids: molts i diversos.
Sembla ser que el sofà d'aquest apartament d'estiu va acabar destrossat per un gos que tenia el nom d'una cançó d'Antònia Font i un amo ruïnós.
Moooolt de rock'n'roll. A la pell, a les pàgines que llegíem i a les converses infinites, que mai eren de música.
El principi d'un final i no sé si un principi d'un inici.
Després, vanish, amb llàgrimes als ulls tots dos.
Revaloritzar:
-sortir a fer un volt o anar a fer un passeig, al sol, amb marxa tranquil·la, si pot ser veient blau o verd o blau, verd, groc i gris pedra i siena.
Sortir amb un somriure lleuger i sostingut. Sostingut. Sostenir.
Sortir a fer un passeig i també de bracet. Uf! De bracet!
Tornar a llocs luxuriosos, visitar habitatges, que vaig habitar el dia de la vaga general per això mateix.
I el cumple de l'Arbre. També sempre luxúria al cap.
Roquins darling,
La Gurt, a Calonge;
en David (gorgeous!), la Conxita, la Carmen mare, la Tubi, l'Annaguapa, la Nuritxi!
I allà, la Maria, la Montse, la Cathy
Noms, que són ulls, orelles i cors.
I tresorets, com mantenir la calma I l'alegria que sento per tot plegat.
Amb el cor i el cos tranquil,
Si sempre pogués ésser així.
Les mans de l'osteo, ordre, control i riures a l'insti I dinar amb en Pi.
Ara, amb l'Annaguapa.
Aviat, l Jordina.
I no gaire res més cal-ma.
Sort de la pisci!
Després...tornen les ganes de tot i de res, però ganes, esma, esperit, biorritmes, antídot de l'smooky i la solitud que fa mal i espanta.
I també rectiu del 'mai més i sempre més '. Avui de la meva estimada Carme, Uiui 🩷
La bellesa implacable reforça les ganes de viure amb il·lusió i creure en la màgia que hi ha en tot.
Malgrat els moments tristos de comiat o de veure nusos que no se sap com desfer.
