Love

Pulp fiction

Més fiction que pulp.

Love com a construcció, però el love romàntic, com el summer love, el primer love, el love platònic i ara el love en la música, en la literatura, fiction!

 Construcció bonica, ecos d'experiències que vaig viure. 

I els símbols! Molts cors a casa!! I m'encanta que em posin cors als missatges, de tots colors, grans i petits

 És patològic o bueno... malaltís, doncs? No. 

Em rebelo contra qui em faci pensar que sí. És com la xocolata de 85, absolutament indiscutible, innegociable. 

Cors colors al meu cor.

Patterns

Banyador moll!

Primer bany al mar del pitet bonic.

No em veig l'ombra. 

Somric sola al sol.

Ombra, ombres

No sé si queda clar: fotografio ombres. 

Projeccions, realitats que no existeixen o sí. 

Crec que sí i es mouen, creixen, s'amaguen, s'aprimen, s'engreixen desapareixen, tornen i així fins l'infinit. Les ombres són temps i espai. Nosaltres, no.

A morro!

Abraonada a l'hipèric, herba de Sant Joan. Serotonina. Si no futur, present viu i lluminós. 

I dancings i gent, sí  la P de gent, com en el llibre de la Patricia Langdon Davies.

I l'Annagua com a fada protectora ❤️

To loose

Reprimir amb molt d'esforç la idea de pèrdua immensa, generalitzada. 

I davant el no-res, tot està per fer. 

Reprimir amb molt d'esforç la sensació que és absurd l'inconnu i que 'asiste lo vivido' i ja.

El diumenge buscant

 les gorges quan es feia fosc.

Ni vull tenir el cabell curt, ni vull deixar-me'l curt. 

Pensaments intrusius

Al matí

A casa

Nedant 

I després van marxant.

Saló dels miralls

Potser l'òpera és això. Però miralls deformats per les veus i les melodies.

El cor ple de bellesa. Com m'ha agradat!

Moments que son una mena d'elixir, encara que soni tòpic, cursi o tronat. Entrega a allò que passa a l'escenari. 

Rendir-se.

Moltes imatges per un  sol goig. 

Wether! Werther!

Ahir

El dijous

Anem al Liceu! Werther! Una altra primera vegada. 

Futur amb somriure.

Em trobo millor. 

D'en Gerard Mas als jardins del Monestir

Molt millor. 

Divendres parlaré amb la Meritxell. L'insti ja al cap. Una altra vegada la nova normalitat.

I demà, Rosanna. Continuen els dubtes, però com a mínim no fan trontollar-ho tot.

Dia u de maig

Uh!

U

1

Una. Jo. A la city. Dues. Dues expos. 

Serena i contenta veient passar les hores. Els ulls com el carrer Cucurulla.

És una victòria. Hi he passat el dia. Sola. He tingut energia i no m'he deprimit. He omplert el cap i els ulls d'imatges. Estimulant i relaxant alhora. 

Sensació molt potent  que ja podríem anar passant. Sense drames. Sense moments tràgics. Sentiment molt potent de final. Però està bé, per mi. Sense drames ni tragèdies.  Potser són les llavors que porto a l'orella i el cansament que porto a cos i ànima. 

Vuillard i Walker Evans, magnífics!

Mal

La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.

Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple. 

L'abandonament.

Ara