Cocaïna i autocensura

Aprendre a dir la paraula.

Entre plors incorporar-la finalment. Visitar el CAS. Parlar amb ella. Buscar amortidors del desastre i pensar sempre en la nena. 

Plor.

Molt a prop de pensar que ara sí que cauré. I també entomar-ho en la soledat.

I pensar que no i sentir que sí, que ja prou. 

Somriure i respirar. Sense cap vici. 

I sola cap a Port de la Selva i avui a la Conca.

D'esma, en el laberint trist.

Somriure fals tot el rato per convocar l'altre. Per als altres. 

Faré testament vital. I mentre en JM lluitant 

Ara torno a escriure enxufada al trasto.

Dies difícils de pensaments intrusius horribles. Només la pau a l'hospital. 

Ara espero quedar-me dormida. 

Porta d'accés

De l'eufòria al plor.

De l'escalf a la mirada estranya. 

I mal humor, i enyor de qui era. 

Tan contenta que estava aquests dies. 

I ahir encara nedant!

I cansada de sentir hospitals, visites, malalties, addiccions i terrabastalls. 

Calma. 

Perill d'aïllament. 

Ara, ja ni desig de res. 

Sí, demà serà un altre dia. Que el son destil·li el bon humor. 

Sí, vaig anar a Burdeus, a fer companyia als meus prínceps. 

El tramvia com a columna vertebral 

Lindes

S'acaba agost, començarà el curs.

Sopar. Alzalopram per dormir després de menjar delícies al Corsari . Desconnexió. 

L'autocura em farà repensar aquestes propostes.

I més solitud, inquietud i falta de mapa. 

La solitud de l'esperit pot portar a llocs remots, mai segurs.

Música barroca, 

amb els pares d'en Pitu 🩷

Ora

Ora Cogan

Hamlet

Estrenar un mono de lli per la nit dels focs i anar bregant.

Bé, sí! Estic bé!

Vull anar a la muntanya.

Ora és smoky I m'agrada, també. 

Encara no ho sé

Com es fa vacances d'un mateix?

Així estava quan em vaig enamorar d'en Pi. 

I després de tooooot, allà mateix. En fin.

Cansadeta,  molt. 

Ja sé, ja veig, ja crec, però ai... què sento.

La mateixa merda de sempre. 

Guanyat amb tres dards

Cansada de no ser la prioritat per ningú 

Honestly

Veure que ningú no m'abraça mentre ploro, em fa plorar més. 

Souvenir

Vaig a Canyet sola. 

Encandilada per l'aigua més que transparent i una mica molesta per la pudor de marihuana de la parella tatuada.

Molts records de Canyet en companyia: Ponç, Arbres, les nenes...

I un cargolet, ple de vida!!

Més vida, més cargolets!

Antígona si em sento sol.