Així

Amb el cor i el cos tranquil, 

Si sempre pogués ésser així. 

Les mans de l'osteo, ordre, control i riures a l'insti I dinar amb en Pi.

Ara, amb l'Annaguapa. 

Aviat, l Jordina. 

I no gaire res més cal-ma.

I l'Ale I en JM🩷

Ganes

Sort de la pisci!

Després...tornen les ganes de tot i de res, però ganes, esma, esperit, biorritmes, antídot de l'smooky i la solitud que fa mal i espanta.

I també rectiu del 'mai més i sempre més '. Avui de la meva estimada Carme, Uiui 🩷

Vaixella vella

del mercat de Bordeus 

I a vegades, no

Olor de vellut

La bellesa implacable reforça les ganes de viure amb il·lusió i creure en la màgia que hi ha en tot.

Malgrat els moments tristos de comiat o de veure nusos que no se sap com desfer.

Uiui

Ja no hi és gaire, se'n va mica en mica. I torna la imatge de la força de la memòria, la batalla contra l'oblit.

Les pigues, el cabell vermell, el riure murri, els suggeriments imperatius i la calidesa en estimar-me i comprendre'm. Fer-me companyia des d'aquest lloc, que no és fàcil, només de valents o d'hàbils.

 I la pena de no poder-hi parlar de tooooot i de res, que és tot.

Mahjong i el lacai.

Aquest hivern passat que sempre tindré a dins, al cor, a la ment i a la pell.

Flors de Bordeus

Llocs sexies

Que amb l'olor de mar i sol amable fan volar la imaginació i encendre el desig.

Feliç de sentir el desig encès, el sol càlid, el cor serè i el cos tranquil.

Avui, a la Fosca, abans de la reunió. 

Mig recuperada de la tornada

 en bus de Bordeus 

Gandula

Adjectiu i substantiu. 

Ahir a Sant Pol, però tenia fred a l'aigua

 Llegia a l'ombra 'Bonjour tristese'.

Avui, mal de cap i mal d'ossos. Repòs. 

Encara l'eco de 'La bola negra' dins meu. I pensant en la Pili, pobra, que em va regalar Sonetos del amor oscuro.

Lluitant contra els pensaments smoky, però la trobada amb la Nuri I els whats amb la C i amb l'Ale fan d'antídot. També la invitació a la barbacoa 😊.

El so de la nit em va portar als arbres i a l'Arbre, que continua igual i també igual de visionari. Cos fetitxe.

Em va dir que potser era un duc, això que se sentia la nit abans de lluna plena.