Dia u de maig

Uh!

U

1

Una. Jo. A la city. Dues. Dues expos. 

Serena i contenta veient passar les hores. Els ulls com el carrer Cucurulla.

És una victòria. Hi he passat el dia. Sola. He tingut energia i no m'he deprimit. He omplert el cap i els ulls d'imatges. Estimulant i relaxant alhora. 

Sensació molt potent de que ja podríem anar passant. Sense drames. Sense moments tràgics. Sentiment molt potent de final. Però està bé, per mi. Sense drames ni tragèdies.  Potser són les llavors que porto a l'orella i el cansament que porto a cos i ànima. 

Vuillard i Walker Evans, magnífics!

Mal

La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.

Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple. 

L'abandonament.

Ara

Lost

No sé. 

La sal a les galtes, però sense bany al mar bonic.

Mil rituals per dir que tot va bé. 

Pocs consols... Sí la Jordina!

Em costa molt pensar que això és temporal. Ni la fantasia tràgica em consola. 

Articulacions, Letrozol, ni túnel ni camí ni llum; cansament, cansament i cansament.

I Google em regala una foto de la mare bonica. Després  d'ella, el diluvi.

Estar juntes. 

Roses i dracs

Evitar-los!!

(No sexe, no llibres)

I pensar en les roses!

Aquest any, vives! Que la Nuri m'ha regalat un roser!❤️

He comprat molts llibres, però no n'he rebut cap. 

Lluitar contra els dracs amb un somriure.

Ahir, a casa

Eros III

Si no, què?

El placer anestesia mi dolor,

mi dolor anestesia mi placer.

Rosalia 

Pensar a follar a dalt. Amb l'Arbre o amb algú que em posés molt hot.

Hostal del Sol, avui

Eros II

Llocs on m'agradaria haver pogut intentar ser feliç.

En el carrer de casa

 

Eros I

Coses i llocs erotizants

Els no llocs, com en dèiem amb en Ponç i la promesa d'escalfor de la sorra vora al mar.

Com més a prop,

Més lluny.

I així sempre, fins al fastig. És la naturalesa humana, sí?

Enough. 

Non sense.

Sistem failure.

I jo que creia, he cregut i ara tot em fa pensar que he deixar de fer-ho. Un gran clam general cap al cinisme, que m'està esmicolant. 

Ni en la psico, ni en les assegurances, ni en l'amistat, ni en símbols ni invocacions ni evocacions poètiques,  ni... 

Visca la Nàusea 

Però no fa per mi.