diumenge, 27 de setembre del 2026

Gandula

Adjectiu i substantiu. 

Ahir a Sant Pol, però tenia fred a l'aigua

 Llegia a l'ombra 'Bonjour tristese'.

Avui, mal de cap i mal d'ossos. Repòs. 

Encara l'eco de 'La bola negra' dins meu. I pensant en la Pili, pobra, que em va regalar Sonetos del amor oscuro.

Lluitant contra els pensaments smoky, però la trobada amb la Nuri I els whats amb la C i amb l'Ale fan d'antídot. També la invitació a la barbacoa 😊.

El so de la nit em va portar als arbres i a l'Arbre, que continua igual i també igual de visionari. Cos fetitxe.

Em va dir que potser era un duc, això que se sentia la nit abans de lluna plena. 



dissabte, 19 de setembre del 2026

Ara, Borges

Tinc el record d'haver llegit que la seva vida personal no li importava massa.

Ídol. 

I trobar les paraules!! 

Així:

A l'Aleph, al conte 'El muerto'

'Aprende a jinetear, a entropillar la hacienda, a carnear, a manejar el lazo que sujeta y las boleadoras que tumban, a resistir el sueño, las tormentas, las heladas y el sol, a arrear con el silbido y el grito.'

Doncs això!

De Thom Carr, 
a la Casa Blasco


dijous, 17 de setembre del 2026

Vestits

Substantiu i participi.

Tots dos, també dos, l'Al i en Miquel Adrover. 

Si ens veiéssim i parléssim, en parlaríem. I de tants centenars de coses, mil converses perdudes, i també les de les fòbies i el sexe sec.

Seria bonic parlar de vestits amb l'Al.

Canyes per al restaurant de la Jordina, La canya



dilluns, 7 de setembre del 2026

Cocaïna i autocensura

Aprendre a dir la paraula.

Entre plors incorporar-la finalment. Visitar el CAS. Parlar amb ella. Buscar amortidors del desastre i pensar sempre en la nena. 

Plor.

Molt a prop de pensar que ara sí que cauré. I també entomar-ho en la soledat.

I pensar que no i sentir que sí, que ja prou. 

Somriure i respirar. Sense cap vici. 

I sola cap a Port de la Selva i avui a la Conca.

D'esma, en el laberint trist.

Somriure fals tot el rato per convocar l'altre. Per als altres. 

Faré testament vital. I mentre en JM lluitant 

Ara torno a escriure enxufada al trasto.

Dies difícils de pensaments intrusius horribles. Només la pau a l'hospital. 

Ara espero quedar-me dormida. 

dijous, 3 de setembre del 2026

Porta d'accés

De l'eufòria al plor.

De l'escalf a la mirada estranya. 

I mal humor, i enyor de qui era. 

Tan contenta que estava aquests dies. 

I ahir encara nedant!

I cansada de sentir hospitals, visites, malalties, addiccions i terrabastalls. 

Calma. 

Perill d'aïllament. 

Ara, ja ni desig de res. 

Sí, demà serà un altre dia. Que el son destil·li el bon humor. 

Sí, vaig anar a Burdeus, a fer companyia als meus prínceps. 


El tramvia com a columna vertebral 



diumenge, 23 d’agost del 2026

Lindes

S'acaba agost, començarà el curs.

Sopar. Alzalopram per dormir després de menjar delícies al Corsari . Desconnexió. 

L'autocura em farà repensar aquestes propostes.

I més solitud, inquietud i falta de mapa. 

La solitud de l'esperit pot portar a llocs remots, mai segurs.

Música barroca, 
amb els pares d'en Pitu 🩷