Com es fa vacances d'un mateix?
Així estava quan em vaig enamorar d'en Pi.
I després de tooooot, allà mateix. En fin.
Cansadeta, molt.
Ja sé, ja veig, ja crec, però ai... què sento.
La mateixa merda de sempre.
Vaig a Canyet sola.
Encandilada per l'aigua més que transparent i una mica molesta per la pudor de marihuana de la parella tatuada.
Molts records de Canyet en companyia: Ponç, Arbres, les nenes...
I un cargolet, ple de vida!!
Més vida, més cargolets!
Antígona si em sento sol.
Sí, amb accent tancat, perquè jo ho dic així.
M'explica que el seu pare només s'activa quan veu un Help!, m'explica i m'explica que l'últim cop va ser que calia fixar les vares d'unes tomateres. Ell i la mare van córrer cap allà. L'Arbre, però, només volia la seva presència. No el van deixar cuinar, una forma d'amor.
Mentre l'escoltava, deixant refredar el menjar mexicà, pensava si jo no feia el mateix amb ell. Li vaig preguntar sobre les coves de parets roses i la resta es va anar desplegant.
Visc la seva preséncia com un moment ancestral, tel•lúric, vedellets... més enllà de les paraules i de la conveniència.
Ronxets insuportables i petons en llocs estranys per dir-nos bon dia.
Malauradament, braços inoblidables, ai!!
Avui a la Cala del morro del vedell, a Palamós. Amb l'Anneta. Calma, peixitus i corbs marins.
Mentre les Gavarres cremen. Tristesa i incertesa. Esperança sempre.
Tot random.
Acabo trasto el setembre!! Això ha suposat una baixada forta de cortisol.
Perdré pes, finalment?
He somiat amb en Pitu. He explicat a l'Anneta que per l'Al hem renyit, com abans es renyia: ni saludar-se, evitar-se sempre més. Potser és perquè és ja massa gran, la seva pena.
I he recordat que no hi ha cap home. I ves a saber si n'hi haurà cap més. Crec que avui fa dos anys que no tinc sexe amb cap. Ja em sembla alguna cosa llunyana, com somiada també.
I així, però bé! Amb ganes de tenir més tranquil·litat i llibertat, total i profunda.
Posaré els núvols terribles, per recordar-ho.
Quasi he oblidat la felicitat de viure un amor correspost.
Quasi.
Però em van venint onades de goig des del record.
Bonic.
Com la tristor i l'alegria, la literatura.
Objectiu per al curs vinent: a purpose.
Mentre m'entretinc a la nebulosa, ni massa alegre ni massa trista.
Amb desig, desig de llegir i de viure altres vides.
Potser el curs vinent: literatura universal.
