'My back is a bridge for you to cross'
deia my dear Anohni.
Però cal viure-hi i estar-s'hi en aquest bridge que es diu tractament, que es diu amor.
Així també, per Eiffel, de ferro o acer, ferm i pintat de vermell. Que no és el de Girona, que és vora mar.
Com el meu. És el meu. Amb cargols que el collen bé i amb el vermell ple d'amor i passió per la vida.
Somric perquè tot va bé i sento amor i il·lusió per caminar sota el para-sol, pensant que de cap manera estic fora de la partida.
Tot va bé.
The bridge,
Palamós, agost 2025
