M'agrada aquesta paraula i tot el que ho és.
Ahir, aquest cavall.
Tocar, sentir i vibrar en pensar en la potència.
Fa pensar en l'últim home, per ara, ja fa més d'un any. Com poltre molsut però sense virtut. Aix!
Veig en la lluïssor i en les formes les ganes que també tinc jo. Fermes, molsudes... Avui però estic cansadeta.
La llum de l'alçada.
Vall de Núria,
agost 25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada