Els buits fan evident el blanc nacrat , a vegades tornasolat; és el buit, el que ja no hi és.
La lluentor que veiem ve d'aquí, i amb els altres tot s'equilibra.
Però si ens hi acostem, amb el cor, potser també amb la pell, veiem el que hi havia abans, la lluentor és temps. I el conjunt és bonic. El sol, que ens fa estar alegres, fa que aquest buit brilli i, amb els altres, el conjunt és bonic.
I mentre, estiraments i piscina per no pensar en les cames entumides ni el nou mal instal·lat en el meu cos robust.
Struggle
Primer dia de primavera,
a la Conca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada