No èbria, esclar!
Però sí ben alegre.
Massa?
La nit viscuda amb una pilota d'oxigen, com els astronautes que ara orbiten. Feta de l'amor, de la companyia, de l'anar de bracet, de no rebutjar-me del tot al mirall. De mirar-nos, de mirar-les i menjar coulant amb goig, de no tenir gaire fred i de poder pensar que demà més.
Més de tot.
I ara esperar la J. mentre escolto Faure.
Xoco i brunyols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada