No era real l'amor que pensava que intercanviàvem l'Al i jo.
Jo sí que hagués saltat qualsevol tanca per agafar-lo del bracet en moments simètrics als que jo he passat.
Ell,no.
Enterrada, doncs.
Quina farsa!
Jo, sí.
Fa sol, l'aigua és ben clara i bonica. Amb la Nuri durant les passejades pensem quan ens hi ficarem i riurem contentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada