Floreix a l'hivern

Mimosa, casa, febrer11

(També per a  C.)

Antídots

Com podem desinfectar-nos de pensaments, sensacions, emocions, rampells... malsans?
La fórmula diu que és centenària. Però... qui la té?

A un aparador de Banyoles, gener11

Cada dia falta un dia menys

Binibeca, Menorca, juliol10

Tendresa

Art al carrer, València, abril10

"En aquell moment, la porta de la casa va obrir-se i Felix, Safie i Agatha van entrar-hi. ¿Qui pot descriure l'horror i consternació que van expressar en veure'm? Agatha es va desmaiar, i Safie, incapaç d'atendre la seva amiga, va fugir de la casa. Felix s'abalançà al damunt i amb força sobrenatural em separà de son pare, als genolls del qual jo m'aferrava. En un arrabatament de fúria, em llançà violentament a terra i em colpejà furiosament amb un bastó. Podia haver-li arrencat els membres un a un, com el lleó esqueixa l'antílop. Però el meu cor era inundat de la més profunda amargor, i vaig contenir-me. Valg veure'l a punt de repetir el cop i , aclaparat de dolor i d'angoixa, vaig marxar de la casa, i enmig del tumult general, vaig amagar-me en el rafal sense que se n'adonessin. "

M.SHELLEY, Frankenstein, 1818, traducció de Quim Monzó

colors

Menorca, juliol10

Són els objectes o som nosaltres els que estan desemparats?

Podem ser qualsevol cosa!

Eixos. Verticalitat

Passeig Sant Antoni de Calonge, gener11

Any nou, vida nova

La meva pitillera

"Al cigarrillo le debemos tanto humo como mitología urbana. Le debemos la femme fatale con su larga boquilla, blanca o negra (que tocaba como un piano ya no vertical), el gigoló parisino, las películas de serie B,  (donde a tanto héroes como villanos los unía ser fumadores), la filosofía de Bogart (en The Big Shot, el catecismo de las películas de gángster-que-huye, exhala virtualmente su último suspiro desde un Camel y a nadie, dentro o fuera de la escena, le dio por pensar que el cigarrillo lo había matado o viceversa: el cigarrillo aún no se había convertido en el blanco que es la bête noire), el ars amatoria de Bette Davis y su accesorio favorito para la conquista, ejemplificado en La extraña pasajera (Now, Voyager): Paul Henreid con acento austríaco, Bette con un cigarrillo."

G. CABRERA INFANTE, Puro humo, 1985

Plaer inesperat

ORIÇ.
estrany, imprevist, perillós, potent i secret

Oriços, Sant Antoni de Calonge, gener11

 "Només es pot menjar al cor de l'hivern -entre Santa Llúcia i la Candelera-, ja que el que en mengem són els molls -o gònades o gemes-, és a dir, les gràndules sexuals, de color vermellós o tirant a groc, que estan plenes en aquesta època de l'any, coneguda com les “seques” o les “minves” de gener, cosa que depèn de l'influx de la Lluna -les marees- i de la tramuntana. Per això, els pescadors creien que era molt afrodisíaca."

del bloc "Scala Hanníbalis" reproduint un article de la revista l'Escalenc de 1998

Circulació

L'amor que sentim i ningú no recull coagula. 
I com que és vermell es torna d'un color semblant al negre.
És per això que, de cop, sembla que ja no quedin més colors.

Cadaqués, maig10

metàfores...

Túnel entre Gènova i Florència

A qui s'adreça? A qui ens adrecem?

Avui, a la sorra de la platja de la Conca hi havia aquest petit paper. Estava enrotllat, però sense lligar i tampoc no era dins de cap ampolla. 
El missatge és poètic, inquietant i també esperançador.

Per respecte a en Jordi, no hi figura el cognom

regal de reis

La Mavis té 71 anys i ens diu que mai estem sols; li hem de fer cas.
You are not alone, / I'm with you / I'm lonely too / What's that song, / That can't be sung by two. / A broken home, / A broken heart, /Isolated and afraid, /Open up this is a raid, / I wanna get it through to you, / You're not alone. / You're not alone, / Every night,

I stand in your place. / Every tear, / On every face, / Tastes the same./ A broken dream, / A broken heart, /Isolated and afraid, / Open up this is a raid, / I'm gonna get it through to you, / You're not alone.

An open hand, /An open heart, / There's no need to be afraid,/ Open up this is a raid, / I wanna get it through to you, / You're not alone. /I wanna get it through to you, / You're not alone. / I'm gonna get it through to you, / You're not alone

i la companyia

Jardins Montjuïc, desembre10

Entre la fredor, els núvols i l'ambient desangelat: ens tenim.
(Per a la C. i la M.)

La fe?

Palerm, juliol09

muses i gurús

Bartleby y compañía (2000) 
        «Contrariamente a lo que se cree, no hablo exactamente en este libro de escritores que dejaron de escribir sino de personas que viven y luego dejan de hacerlo. De fondo, eso sí, el gran enigma de la escritura que parece estar diciéndonos que en la literatura una voz dice que la vida no tiene sentido, pero su timbre profundo es el eco de ese sentido.»  ENRIQUE VILA MATAS

We can't get no satisfaction

12

ciutadella, juliol10

De fet, l'única cosa que tenim és temps. 
Tota la resta ve després.
(En record de la M.F.)

4 +1

casa, 28/12/10

L'estrella que ens guia és atiada per tots nosaltres en dies com aquests.

herba de sant joan

DigitalNatura.org

Hypericum perforatum

A l'Edat Mitjana, es cremava a les cases en què es creia que havia entrat el dimoni, fins el punt que era coneguda com Fuga daemonimu (espanta dimonis). Alguns noms populars, com el del francès i l'italià, són reminiscències d'aquest mal nom. Es diu que cura la malenconia i que atrau l'amor. A la cultura celta, es deia que les fades dolentes, el follets i els mags amb males intencions no entrarien en una casa on les finestres estiguessin protegides amb ramets d'aquesta planta.

festes

Així, desenfocats, moguts però lluminosos 
cal que siguin tots aquests moments de festes que passem i que ens esperen. 
Esser-hi amb l'energia del moviment i de la llum.
No cal res més.

i

Jardins de Montjuic, desembre10

Les portes del coneixement

Monestir Sant Feliu de Guíxols, juliol10

"[...] Kitty callà, no pas perquè no tingués res a dir, sinó perquè tampoc no volia obrir els seus pensaments secrets al seu pare. Tanmateix -cosa estranya-, a despit d'estar tan disposada a no sotmetre's al punt de vista del seu pare, a no donar-li accés al seu santuari, tingué la sensació que aquella imatge divina de la senyora Stahl, que durant tot un mes havia portat a la seva ànima, s'havia fet fonedissa per sempre, de la mateixa manera que desapareix la figura formada per un vestit abandonat quan hom s'adona que és buit. No quedava sinó una dona de cames curtes que jeia perquè era malgirbada i que torturava la submisa Vàrinka perquè no l'embolcava amb la manta tal com calia. I cap esforç d'imaginació no era capaç de retornar la madame Stahl anterior. [...]

Cap. 34 d'Anna Karènina de Lev Tolstoi (1877), traducció d'Andreu Nin, editorial Proa (1933)

Malles (II)

(Il·luminació Nadal, Barcelona10; atzavares prop del Ridaura;

 posidònia seca; joc infantil a la platja gran de Platja d'Aro)

El circ o les rareses

Albino sword swallower at a carnival, Md., 1970,
Diane Arbus

(Per a X.R.)

Prou! Sense pensar: ENDAVANT!

Reproduccions en bronze d'escultures de Rodin,
davant el Caixafòrum de Madrid, febrer09

La lletjor de la rosa

Rosa, casa10

La dulce boca que a gustar convida 
Un humor entre perlas distilado,
Y a no invidiar aquel licor sagrado
Que a Júpiter ministra el garzón de Ida,

Amantes, no toquéis, si queréis vida;
Porque entre un labio y otro colorado
Amor está, de su veneno armado,
Cual entre flor y flor sierpe escondida.

No os engañen las rosas que a la Aurora
Diréis que, aljofaradas y olorosas
Se le cayeron del purpúreo seno;

Manzanas son de Tántalo, y no rosas,
Que pronto huyen del que incitan hora
Y sólo del Amor queda el veneno.
Luis de Góngora

casa de salut

casa, desembre10

Sol, escalfor, calma, silenci...

Joies

Hi ha gent que després d'una tempesta recorre la sorra buscant alguna cosa de valor.
Si ens hi fixem, sempre després del temporal trobarem algun tresor.

Alga seca de la Conca

Espai

Menorca, estiu10

Despropòsit

Camí de ronda, S'Agaró

Durandarte

Segunda parte del ingenioso caballero

don Quijote de la Mancha
Capítulo XXIII

 De las admirables cosas que el estremado  don Quijote contó que había visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa.

[...]

Esto dicho, el mísero Durandarte, dando una gran voz, dijo:

Montseny, febrer07

«¡Oh, mi primo Montesinos!
Lo postrero que os rogaba,
que cuando yo fuere muerto
y mi ánima arrancada,
que llevéis mi corazón
adonde Belerma estaba,
sacándomele del pecho,
ya con puñal, ya con daga».

Oyendo lo cual el venerable Montesinos se puso de rodillas ante el lastimado caballero, y, con lágrimas en los ojos, le dijo: «Ya, señor Durandarte, carísimo primo mío, ya hice lo que me mandastes en el aciago día de nuestra pérdida: yo os saqué el corazón lo mejor que pude, sin que os dejase una mínima parte en el pecho; yo le limpié con un pañizuelo de puntas; yo partí con él de carrera para Francia, habiéndoos primero puesto en el seno de la tierra, con tantas lágrimas, que fueron bastantes a lavarme las manos y limpiarme con ellas la sangre que tenían de haberos andado en las entrañas. Y por más señas, primo de mi alma, en el primero lugar que topé saliendo de Roncesvalles eché un poco de sal en vuestro corazón, porque no oliese mal y fuese, si no fresco, a lo menos amojamado a la presencia de la señora Belerma, la cual, con vos y conmigo, y con Guadiana, vuestro escudero, y con la dueña Ruidera y sus siete hijas y dos sobrinas, y con otros muchos de vuestros conocidos y amigos, nos tiene aquí encantados el sabio Merlín ha muchos años; y aunque pasan de quinientos, no se ha muerto ninguno de nosotros. [...]

Més val tard que mai

"Intimations of Inmortality ", de William Wordsworth

Flors, Menorca

"What though the radiance with was once so bright
Be now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strengh in what remains behind"

 "Pues aunque el resplandor que en otro tiempo fue tan brillante
hoy esté por siempre oculto a mis miradas,
aunque nada pueda hacer volver la hora
del esplendor en la hierba, de la gloria en las flores,
no debemos afligirnos, pues encontraremos
fuerza en  el recuerdo"

Columna vertebral

Carrer de Cadaqués, agost10

Bittersweet

Es fantàstic que al web  all music puguem buscar cançons i grups segons el nostre humor.

Detall de Cala Rovira, Platja d'Aro, nov.10

A més, un estat n'encadena un altre.
Algunes de les baules són aquestes:
autumnal   innocent
intimate    melancholy
plaintive   reflective
sad           wistful
yearning
brooding
literate
poignant
sentimental
sons que, convenientment desats i arxivats, formarien un esplèndid dietari.

signes: icones, símbols; també indicis

Un dia tranquil: un dia alegre

Claustre de l'església de Santa Anna, 
al bell mig de Barcelona, nov.2010

Cala del Pi, Platja d'Aro. Estiuet de Sant Martí, 2010

Amor en termes geomètrics II

LABERINT. A vegades de tant dir una paraula ens fa pudor repetir-la en el sentit original. 
Deu ser d'aquells casos en què el valor simbòlic n'ha anat esborrant el més literal: el de línies, parets, ombres... i els buits.

Parets del "Laberint d'ombres"
 davant de la façana del CCCB, novembre10

Agafant forces

Ciutadella, juliol10

Ales

Monreale, Sicília, estiu09

El valor dels àngels no és en la seva bondat sinó en les seves ales.
Per anar amunt, amunt...
 (per a la C. i la M.)