Avui a la Cala del morro del vedell, a Palamós. Amb l'Anneta. Calma, peixitus i corbs marins.
Mentre les Gavarres cremen. Tristesa i incertesa. Esperança sempre.
Tot random.
Acabo trasto el setembre!! Això ha suposat una baixada forta de cortisol.
Perdré pes, finalment?
He somiat amb en Pitu. He explicat a l'Anneta que per l'Al hem renyit, com abans es renyia: ni saludar-se, evitar-se sempre més. Potser és perquè és ja massa gran, la seva pena.
I he recordat que no hi ha cap home. I ves a saber si n'hi haurà cap més. Crec que avui fa dos anys que no tinc sexe amb cap. Ja em sembla alguna cosa llunyana, com somiada també.
I així, però bé! Amb ganes de tenir més tranquil·litat i llibertat, total i profunda.
Posaré els núvols terribles, per recordar-ho.
