mirada

Imatge

angle 

autoimatge

percepció

impressió

retrat

descripció

autorretrat

projecte

miratge

il·lusió

(aparador d'una botiga de París, maig11)

Blancs V

Casa de Berlioz, (1914), Maurice Utrillo.
Museu de l'Orangerie, París

lletra impresa

Collarets confeccionats per dones d'Uganda
que es venien en un institut de la costa.11

Paper, cola, temps...
Colors que fan pensar en tots els colors: en tots els diferents mons.

esbossos: energia i moviment

Rafael d'Urbino, esbossos

Traços, ratlles, rodones... i més traços, guixades, rodones... assaig, error, i tornem a començar... a dalt, al centre... traços, ratlles, gargots...omplir blancs

simplifiquem!

« Ce qu'il y a de plus profond en l'homme, c'est la peau -en tant qu'il se connaît».
Paul Valéry, Idee fixe, 1931 

Detalls de la "Font de la vergonya",
Font Pretoria, a Palerm, Sicília 

"Where do we go now but nowhere"

Binibeca, Menorca, juliol10

Where do we go now but nowhere, Nick Cave

principi...fi

" Fue una espera interminable. No sé cuanto tiempo pasó en los relojes, de ese tiempo anónimo y universal de los relojes, que es ajeno a nuestros sentimientos, a nuestros destinos, a la formación o al derrumbe de un amor, a la espera de una muerte. "

Ernesto SÁBATO (1911-2011), El túnel, (1948)

cera que crema en una taula d'un sopar d'amics

calma

La Marquesa de Solana, Goya (1794-1795)

també de color

Segou, Mali, agost08

samarreta imperi

Hort de Castell d'Aro, març10

amb els amics 

rentem la roba a mà

"Tensions dirigides"

Els desitjos ens estiren i ens empenyen.

I, de cop, som molt més maneables que no ens pensàvem: estira, arronsa, contrau, augmenta, disminueix... 

Creixem i empetitim i la imatge de nosaltres mateixos que dibuixen les nostres accions és canviant i polièdrica. 

És fascinant i també inquietant anar-la observant des de diferents angles.

......

Nei Albertí

Nei Alberti: Tensions dirigides, bronze 09-10 (vista b i c)

Nei Albertí: Tensions dirigides, instal·ació 09-10

Dolçor

Brunyols de la mare, abril11

Àvia i matafaluga

Blancs IV

però verticals i imponents

Columnes de la Sala Hipòstila, del Park Güell, febrer11
runa i morter per simular marbre.

Déjavu

Folkies, neohippies, neo....
Els llindars són el més interessant. Els grisos.

Sexy o cutre?

short and sweet

La millor de les del dissabte a la nit

Esperanza Spalding (veu i contrabaix)

moviment

Portar les sabates ben netes el diumenge és imprescindible!

Sala de ball del restaurant "La carpa", Banyoles, abril11

sms, e-mail, trucada, tweet, buzz, toc, missatge privat, el mur, xat, entrada de bloc, mirada, carta, postal, telegrama, llibre, fax, xiuxiueig, conversa robada, gest, ganyota, carícia...

Lladurs, desembre05

Blancs III

però amb moviment

Font de Vejer de la Frontera, juliol07

La manera més salvatge, selvàtica i salvadora

Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:

"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "

Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc  en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats. 

La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada. 

(Per a la C. i en P.)

 escolta "La manera més salvatge" 

identitat

Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?

cossos: llum i ombres

Relleu d'un sepulcre al Cimitero Monumentale  de Pisa, gener10

Abrivat/abrivada

"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."

Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)

Riu Arno, Florència, 010110

open mind!

Efluvis de bellesa en una llengua estranya.

Lletra en islandès de Jakobina Sigurdardottir

desconcert

La vida s'imposa sempre.

comunicació

Rupià, 2010

"El demà, ningú l'ha vist"

Caduca la mirada fresca sobre el món? Es panseix, també?
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat. 
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.

(En record de l'àvia Maria)

Canal de Venècia09

punt de vista (III)

Comença la primavera, però sense la sensació d'haver viscut l'hivern.
La climatologia va ser substituïda per inclemències que deixaven poc temps per parar atenció al fred, als núvols, a la pluja... 

Detall d'un cartell manipulat de "La Verge de la magrana" de Sandro Botticelli,
en una paret prop dels Uffizi, Florència, nadal09-10

Ens passen mil coses pel cap

Aparador de la botiga Chanel, Florència, nadal09-10

vitalitat

El groc era el seu color preferit:

brillant, vibrant, lluminós... com ell.

El record de la seva vitalitat m'inspira sempre.

En record de Jordi Carré, "Tiu", en el 15è aniversari.

El groc més pur: mangos. Mali, agost08

desig

Detall de la Piazza Nabona, Roma06

Kensington
La llum de l’estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
«Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m’he tornat una flor groga.»
D’imaginar floral, a mi m’és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol·la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m’hi doni. Dic:
«Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí.»
M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
«No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m’he tornat una flor groga.»

Gabriel FERRATER, Teoria del cossos

propostes

Pisa, gener10

mirada

"Solo soy un chico más
Que sueña en alto y mirando al mar"

escolta Calexico, Victor Jara's hand

recs i rengs

A vegades, les peces encaixen i tot té un sentit. 

Aviat s'esvaeix però és bonic recordar la calma d'aquest moment.

Hort de Mascanada, Sant Feliu de Guíxols, 10

gust de sol

immensitat

Sant Antoni de Calonge(2), Banyoles

nervis d'acer

Camí de Platja d'Aro, març11


Detall d'una porta del Park Güell

efemèrides

Flors tristes, camí de Platja d'Aro, març11

Quan el passat 
podrà ser de debò passat 
si no deixem de parlar-ne?

conegut però inhòspit

Cales de Sant Antoni de Calonge, gener11

naturaleses

Casa i detall de la platja a Cavall Bernat, Platja d'Aro, març11

trencadís

ravalejar: verb barceloní
Gurugú: prostíbul de Sant Feliu de finals del XIX
22 @: districte de barna 
Kapha: Dosha en el món ayurvèdic
Dosha: Tipus de personalitat ayurvèdica segons constitució, flexibilitat, pell, ulls, rostre, fisiologia i psicologia
Ayurveda: Antiga medicina índia आयुर्वेद

Detalls de trencadís del Park Güell, Barcelona

disfressa, creació

Detall d'una porta, carrer Porta Ferrissa, Barcelona, febrer11
[...]
No hay tiempo que perder
Ya viene la golondrina monotémpora
Trae un acento antípoda de lejanías que se
       ( acercan
Viene gondoleando la golondrina
Al horitaña de la montazonte
La violondrina y el goloncelo
Descolgada esta mañana de la lunala
Se acerca a todo galope
Ya viene viene la golondrina
Ya viene viene la golonfina
Ya viene la golontrina
Ya viene la goloncima
Viene la golonchína
Viene la golonclima
Ya viene la golonrima
Ya viene la golonrisa
La golonniña
La golongira
La golonlira
La golonbrisa
La golonchilla
Ya viene la golondía
Y la noche encoge sus uñas como el leopardo
Ya viene la golontrina
Que tiene un nido en cada uno de los dos calores
Como yo lo tengo en los cuatro horizontes
Viene la golonrisa
Y las olas se levantan en la punta de los pies
Viene la golonniña
Y siente un vahído la cabeza de la montaña
Viene la golongira
Y el viento se hace parábola de sílfides en orgía
Se llenan de notas los hilos telefónicos
Se duerme el ocaso con la cabeza escondida
Y el árbol con el pulso afiebrado


Vicente HUIDOBRO, Altazor o el viaje en paracaídas, Canto IV, 1931 (1919)

Nous referents amb elements vells

Decoració de la plaça del Macba, Barcelona, març11

La luna brilla, no teniendo otra alternativa, sobre lo nada nuevo.

Enrique VILA-MATAS, Dublinesca, 2010