tot se mou a total realitat.
"Multicinemes", Antònia Font
 |
| Amsterdam, juliol09 |
dilluns, 27 de juny del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
dimecres, 22 de juny del 2011
dimarts, 21 de juny del 2011
quadrícula
"Potser la perfecció geomètrica de la taca contribueix al benestar modest. A l'estiu, la geometria i l'ordre són refrescants i el caos augmenta la xafogor. A l'hivern potser passa al revés."
J. PLA, El carrer estret, (1951)
 |
| París, maig11 |
dissabte, 18 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
predicatius
 |
| llum exterior en una festa d'anversari, 2008 |
vermell s'enfonsa el seu vestit blanc
(Joan Miquel Oliver, "Sa núvia morta")
escolta trista cançons alegres
dimarts, 7 de juny del 2011
diumenge, 5 de juny del 2011
divendres, 3 de juny del 2011
destí de vacances
dijous, 2 de juny del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
creació
 |
| Camí de ronda, Platja d'Aro, octubre10 |
L'alegria de veure somnis, paraules, pensaments, reflexions, emocions...
materialitzats en moviments, veus, crits, passes, gestos i emocions.
(Per a F.T i els seus Pentimenti)
divendres, 27 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
deliris de grandesa o...
m'agradaria tenir un retrat de mi fet per miquel barceló o picasso
-igual d'impossible
 |
| Retrat de Paul Bowles, 1992, Miquel Barceló |
 |
| Retrat de Dora Maar, 1937, Pablo Picasso |
...o la necessitat d'ésser dibuixat.
dissabte, 21 de maig del 2011
mirada
Imatge
angle
autoimatge
percepció
impressió
retrat
descripció
autorretrat
projecte
miratge
il·lusió
(aparador d'una botiga de París, maig11)
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
lletra impresa
 |
| Collarets confeccionats per dones d'Uganda que es venien en un institut de la costa.11 |
Colors que fan pensar en tots els colors: en tots els diferents mons.
dimarts, 10 de maig del 2011
esbossos: energia i moviment
 |
| Rafael d'Urbino, esbossos |
diumenge, 8 de maig del 2011
simplifiquem!
« Ce qu'il y a de plus profond en l'homme, c'est la peau -en tant qu'il se connaît».
Paul Valéry, Idee fixe, 1931
 |
| Detalls de la "Font de la vergonya", Font Pretoria, a Palerm, Sicília |
dimecres, 4 de maig del 2011
"Where do we go now but nowhere"
 |
| Binibeca, Menorca, juliol10 |
dissabte, 30 d’abril del 2011
principi...fi
" Fue una espera interminable. No sé cuanto tiempo pasó en los relojes, de ese tiempo anónimo y universal de los relojes, que es ajeno a nuestros sentimientos, a nuestros destinos, a la formación o al derrumbe de un amor, a la espera de una muerte. "
Ernesto SÁBATO (1911-2011), El túnel, (1948)
 |
| cera que crema en una taula d'un sopar d'amics |
divendres, 29 d’abril del 2011
dimecres, 27 d’abril del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
"Tensions dirigides"
Els desitjos ens estiren i ens empenyen.
I, de cop, som molt més maneables que no ens pensàvem: estira, arronsa, contrau, augmenta, disminueix...
Creixem i empetitim i la imatge de nosaltres mateixos que dibuixen les nostres accions és canviant i polièdrica.
És fascinant i també inquietant anar-la observant des de diferents angles.
......
Nei Albertí
 |
| Nei Alberti: Tensions dirigides, bronze 09-10 (vista b i c) |
 |
| Nei Albertí: Tensions dirigides, instal·ació 09-10 |
divendres, 22 d’abril del 2011
dimarts, 19 d’abril del 2011
Blancs IV
però verticals i imponents
 |
| Columnes de la Sala Hipòstila, del Park Güell, febrer11 runa i morter per simular marbre. |
divendres, 15 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
moviment
dissabte, 9 d’abril del 2011
divendres, 8 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
La manera més salvatge, selvàtica i salvadora
Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats.
La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada.
(Per a la C. i en P.)
escolta "La manera més salvatge"
identitat
Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?
diumenge, 3 d’abril del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
Abrivat/abrivada
"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)
 |
| Riu Arno, Florència, 010110 |
dilluns, 28 de març del 2011
open mind!
Efluvis de bellesa en una llengua estranya.
Lletra en islandès de Jakobina Sigurdardottir
dissabte, 26 de març del 2011
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
"El demà, ningú l'ha vist"
Caduca la mirada fresca sobre el món? Es panseix, també?
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat.
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat.
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.
(En record de l'àvia Maria)
 |
Canal de Venècia09 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)