només hi ha un signe negatiu
dissabte, 9 de juliol del 2011
divendres, 8 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
diumenge, 3 de juliol del 2011
dissabte, 2 de juliol del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
| Capvespre a Maó, juliol10 |
calma
capvespre
ambre
format elegant
ensenya'ns a plorar xiulant
"Aquell estil americà", Josephine Libido
dilluns, 27 de juny del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
dimecres, 22 de juny del 2011
dimarts, 21 de juny del 2011
quadrícula
dissabte, 18 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
predicatius
dimarts, 7 de juny del 2011
diumenge, 5 de juny del 2011
divendres, 3 de juny del 2011
destí de vacances
dijous, 2 de juny del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
creació
divendres, 27 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
deliris de grandesa o...
dissabte, 21 de maig del 2011
mirada
Imatge
angle
autoimatge
percepció
impressió
retrat
descripció
autorretrat
projecte
miratge
il·lusió
(aparador d'una botiga de París, maig11)
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
lletra impresa
dimarts, 10 de maig del 2011
esbossos: energia i moviment
diumenge, 8 de maig del 2011
simplifiquem!
dimecres, 4 de maig del 2011
dissabte, 30 d’abril del 2011
principi...fi
" Fue una espera interminable. No sé cuanto tiempo pasó en los relojes, de ese tiempo anónimo y universal de los relojes, que es ajeno a nuestros sentimientos, a nuestros destinos, a la formación o al derrumbe de un amor, a la espera de una muerte. "
Ernesto SÁBATO (1911-2011), El túnel, (1948)
| cera que crema en una taula d'un sopar d'amics |
divendres, 29 d’abril del 2011
dimecres, 27 d’abril del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
"Tensions dirigides"
Els desitjos ens estiren i ens empenyen.
I, de cop, som molt més maneables que no ens pensàvem: estira, arronsa, contrau, augmenta, disminueix...
Creixem i empetitim i la imatge de nosaltres mateixos que dibuixen les nostres accions és canviant i polièdrica.
És fascinant i també inquietant anar-la observant des de diferents angles.
......
Nei Albertí
![]() |
| Nei Alberti: Tensions dirigides, bronze 09-10 (vista b i c) |
![]() |
| Nei Albertí: Tensions dirigides, instal·ació 09-10 |
divendres, 22 d’abril del 2011
dimarts, 19 d’abril del 2011
Blancs IV
divendres, 15 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
moviment
dissabte, 9 d’abril del 2011
divendres, 8 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
La manera més salvatge, selvàtica i salvadora
Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats.
La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada.
(Per a la C. i en P.)
escolta "La manera més salvatge"
identitat
Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?
diumenge, 3 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















