| bolet més convidats, Solius, novembre11 |
dijous, 22 de desembre del 2011
dimarts, 20 de desembre del 2011
addicció
diumenge, 18 de desembre del 2011
llum i lletres
"M'ha quedat un plafó nadalenc que lo flipas!!!
fragment d'un e-mail d'un amic que és lluny però que és a prop, a prop, a prop
Tot de color blau marí nit amb un sol i una lluna, estrelles de flocs de neu, un rellotge aturat al mig i a sota un trosset de la cançó "Que tinguem sort" d'en Lluís Llach.
I al tros que queda entre el suro i els vidres de la vitrina, l'espai que hi ha a sota, llarg i d'un tres dits d'amplada, 8 fanals petits antics que fan llum perquè van amb piles. Ha quedat guai. Res de cintes de Nadal, ni boletes, ni mitjons nòrdics, ni Pares Noel. (espumillón és una paraula que em fa tanta gràcia! és que no em remet a cintes de Nadal, no sé... es-pu-mi-llón...)" A.T.
fragment d'un e-mail d'un amic que és lluny però que és a prop, a prop, a prop
| detall de la basílica de Sant Marc, Venècia, 2007 |
divendres, 16 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
colors
- Senyora,
- Nena,
- Tu,
- diminutius del nom, noms inventats, el cognom, derivats del cognom, diminutius del cognom, diminutius del nom inventat,
- l'article femení i el cognom
- un adjectiu,
- profe,
- mots afectuosos,
- paraules en llengües estranyes,
- paraules en llengües estrangeres,
- Nena,
- Tu,
- diminutius del nom, noms inventats, el cognom, derivats del cognom, diminutius del cognom, diminutius del nom inventat,
- l'article femení i el cognom
- un adjectiu,
- profe,
- mots afectuosos,
- paraules en llengües estranyes,
- paraules en llengües estrangeres,
![]() |
| cirereta, Solius, novembre11 |
Quantes paraules i quantes mirades
per explicar-nos
per explicar-nos
dissabte, 10 de desembre del 2011
dijous, 8 de desembre del 2011
autoscòpia
Otros escritores como GUY DE MAUPASSANT, GOETHE, ALLAN POE, OSCAR WILDE, ALFRED DE MUSSET, también han descrito este fenómeno, muchas veces a partir de su experiencia personal.
[...] La definición propuesta por LUCIANOWICZ es: "La autoscopia es una percepción compleja alucinatoria psicosensorial de la imagen de nuestro cuerpo, proyectada en el espacio visual externo".
La autoscopia es, por tanto, una alucinación en la cual el objeto es la imagen visual de nuestro propio cuerpo, o de partes del mismo, pero incluyendo siempre la cara. A veces, la imagen es transparente pero puede ser opaca y coloreada, e incluso poseer movimientos expresivos. La autoscopia puede presentarse en distintas formas. En la epilepsia, que es una de sus causas más frecuentes pueden distinguirse dos formas diferentes. En una de ellas, la imagen alucinatoria tiene un marcada carácter sensorial y reproduce casi en espejo la imagen del paciente. En la otra, predomina la proyección extrapersonal del estado emocional actual, con o sin características especulares sensoriales. En algunos casos, la autoscopia puede tener también características táctiles, cinestésicas y auditivas.
[...] La duración de la autoscopia suele ser breve, del orden de algunos segundos, aunque se han descrito algunas observaciones en las cuales el fenómeno era permanente. La reacción del paciente es de ansiedad o de sorpresa, según los casos.
La percepción de nuestro propio cuerpo en el espacio extrapersonal suele ser muy real, pero lo habitual es que los pacientes la refieran como un hecho patológico.
Según algunos autores, como LHERMITTE (1941, 1952 ;142, 47) y MENNINGER-LERCHENTHAL (1935, 143), la autoscopia puede presentarse en individuos normales al iniciarse el sueño o al despertar ("autoscopia onírica", "autoscopia del despertar" ) .
Patológicamente, la autoscopia puede producirse en varios grupos de enfermedades :
a. Intoxicaciones e infecciones generales: fiebre tifoidea, etilismo crónico, estados toxico-infecciosos con gran afectación del estado general.
c. Epilepsia y migraña
J.M. GRAU VECIANA, Tesis doctoral: La desintegración de la somatognosia en las lesiones cerebrales difusas, UAB (Facultat de Medicina), 1972
dimarts, 6 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
sucre per treure dolçor
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
"Camps de maduixes" de A Rússia, d'Antònia Font
dissabte, 3 de desembre del 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
conmigo
Vivir quiero conmigo,
gozar quiero del bien que debo al cielo,
a solas, sin testigo,
libre de amor, de celo,
de odio, de esperanzas, de recelo.
Fray Luis de LEÓN,
Oda a la vida retirada
gozar quiero del bien que debo al cielo,
a solas, sin testigo,
libre de amor, de celo,
de odio, de esperanzas, de recelo.
Fray Luis de LEÓN,
Oda a la vida retirada
dilluns, 28 de novembre del 2011
dissabte, 26 de novembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
dimecres, 16 de novembre del 2011
dilluns, 14 de novembre del 2011
renovació
caldrien noves definicions per a:
pare
germana
germà
neboda
nòvia
nòvio
acompanyant
noves explicacions per a:
"els testos retiren a les olles"
"català de soca-rel"
donar com a vàlides:
-vaig al casament de la meva mare
-el nòvio del meu pare
-la nòvia del teu nòvio (des de la perspectiva sàvia i bona de persones de 5 anys)
-la dona del meu nòvio
-el nòvio de la meva àvia
-la vídua del meu avi
-la filla del meu pare
i admetre la potència -gairebé paranormal- dels mots petits:
-hi era
-no ho és
-ja no hi és
-ho era
-ja no ho serà
-n'era
-l'era
-l'és

-hi era
-no ho és
-ja no hi és
-ho era
-ja no ho serà
-n'era
-l'era
-l'és

dissabte, 12 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
interrogant
"Aleshores, en comprendre clarament per primera vegada que a cadascú, i a ell també, no l'esperava res llevat de la mort i de l'oblit etern, decidí que hom no podia viure d'aquella manera, que, o bé calia explicar la pròpia vida de manera que no semblés una mofa pèrfida i diabòlica, o engegar-se un tret.
No féu, però, ni una cosa ni l'altra, sinó que seguí vivint, pensant i sentint, i fins i tot es mullerà i gaudí de moltes joies, i era feliç quan no pensava en el sentit de la vida.
Què significava allò? Significava que vivia bé, però pensava malament."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 12, 8a part,
trad. Andreu Nin (1933)
| Descampat, Conil de la Frontera, agost11 |
dimecres, 9 de novembre del 2011
Deixem-ho córrer
dimarts, 8 de novembre del 2011
the sun
dilluns, 7 de novembre del 2011
diumenge, 6 de novembre del 2011
dissabte, 5 de novembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
recerca
"Passà una setmana, dues, tres mesos. La cosa començava d'anar bé: el joc de perdre i trobar prenia forma. Havia perdut la cigarrera, esca del pecat, havia perdut deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres... No havia passat el temps en va. Coneixia ja totes les delegacions de policia, tots els detectius de Barcelona, un grapat d'agents de vigilància, es deia de tu amb els encarregats de les administracions d'anuncis dels diaris, i s'havia creat amistats, suspectes per qualsevol altra col·laboració que no fos aquesta de recercar cada cosa perduda."
F. TRABAL, L'home que es va perdre, 1929
| Hillargia: La luna como luz movediza (1957), fundició 2003 Oteiza, davant Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca |
dijous, 3 de novembre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
xifres i lletres
dijous, 27 d’octubre del 2011
"Ahora se abre otro plazo"
"Instrucciones para dar cuerda al reloj"
Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo, los árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas, el tiempo como un abanico se va llenando de sí mismo y de él brotan el aire, las brisas de la tierra, la sombra de una mujer, el perfume del pan. ¿Qué más quiere, qué más quiere? Átelo pronto a su muñeca, déjelo latir en libertad, imítelo anhelante. El miedo herrumbra las áncoras, cada cosa que pudo alcanzarse y fue olvidada va corroyendo las venas del reloj, gangrenando la fría sangre de sus rubíes. Y allá en el fondo está la muerte si no corremos y llegamos antes y comprendemos que ya no importa.
J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962
| una riera, Banyoles, gener11 |
dimecres, 26 d’octubre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Pecats (femenins) 3?
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dijous, 20 d’octubre del 2011
LSD
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Pecats 2:
Paràlisi
"Per tal d'emprendre alguna cosa en la vida de família cal la discòrdia completa entre marit i muller, o l'acord basat en l'amor. Quan les relacions entre els cònjugues són indefinides i no hi ha ni una cosa ni l'altra, no hi ha manera d'emprendre res.
Moltes famílies romanen anys en un indret desplaent i incòmode per la dificultat de prendre la més petita decisió."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 23, 7a part,
trad. Andreu Nin (1933)
| Jardí de les Tuileries, Paris, maig11 |
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Adverbis 2
diumenge, 16 d’octubre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Esternut
"Levin, en mirar-se aquell tros de carn lamentable, féu esforços inútils per tal de descobrir sentiments paternals en la seva ànima. Aquell ésser li produïa només una sensació de repugnància. [...]
Els sentiments que li inspirava aquell petit ésser eren molt diferents dels que esperava. No hi havia res de joiós en aquest sentiment; al contrari. Era una temença nova i dolorosa, la consciència d'una nova esfera de vulnerabilitat. I als primers temps aquesta consciència era tan punyent, la temença que aquell ésser no sofrís era tan forta, que no remarcà el sentiment estrany de joia insensata i fins i tot d'orgull que experimentà aleshores que l'infant va fer un esternut."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 16, 7ena part,
trad. Andreu Nin (1933)
| llum i textures (de maduixa) |
divendres, 7 d’octubre del 2011
Adverbis
dijous, 6 d’octubre del 2011
dimarts, 4 d’octubre del 2011
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Fons d'armari
Sempre queden racons i raconets amagats on hi ha flors seques, un mitjó, trossets de sabó, un insecte mort, naftalina, un trosset de paper escrit o petites joies perdudes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

