nit màgica

cartell de la convocatòria,  Nuri Salinas

Un plaer!

Gràcies, Sali!

també mengem kiwis al matí,

la Sali i  jo


From Pitu

xuclador

casa, març12

proporció àuria

Φ

Verticalitat escumosa o la vie en rose II

Las doce en el reloj

Dije: Todo ya pleno.

Un álamo vibró.

Las hojas plateadas

Sonaron con amor.

Los verdes eran grises,

El amor era sol.

Entonces, mediodía,

Un pájaro sumió

Su cantar en el viento

Con tal adoración

Que se sintió cantada

Bajo el viento la flor

Crecida entre las mieses,

Mas altas. Era yo,

Centro en aquel instante

De tanto alrededor,

Quien lo veía todo

Completo para un dios.

Dije: Todo, completo.

¡Las doce en el reloj!

Jorge GUILLÉN, Cántico (1928-1950)

espiadimonis

Birds flying high, you know how I feel
Sun in the sky, you know how I feel
Breeze driftin on by, you know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
Dragon fly out in the sun, you know what I mean, don't know 
Butteflies all havin' fun, you know what I mean
Sleep in peace when day is done
That's what I mean
And this old world is a new world
And a bold world
For me
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel

emblema

casa

el millor regal

és fixar en la memòria moments bons irrepetibles, tant com ho són les coordenades vitals i d'espai i de temps en què es produeixen...

- és recordar com una mare ajuda amb totes les forces la seva filla a  començar una vida nova

- és rebre un Marc Vicens, i demostrar així que l'amistat és la via d'unió, coneixement i amor més poderosa

- és rebre un decàleg d'instruccions per esquivar les temptacions negres del pensament

- és bufar les espelmes sobre magdalenes de colors i entre llàgrimes; sabedors de l'amor passat i l'amor present

- és veure una esplèndida "madrina" andalusa amb mantilla, una gòtica estupenda i una espia francesa de la resistència que continuen pensant que tot val la pena

- és rebre missatges entre signes d'admiració plens d'alegria

orquídia, casa, febrer12

Blancs XX

flors a les dunes de Cadis, agost07

Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar.

                                                              Antonio MACHADO (1875-1936)

acumulació, xifres

"Son las 5.30 de la mañana. Donald y Mera Rubell se despiertan a esa hora, como de costumbre, y empiezan el día hablando de arte en la cama antes de tomarse su primer café a las ocho. Tienen 71 y 68 años, respectivamente, y llevan coleccionando arte contemporáneo desde hace 48 años, poco después de casarse. Por entonces él todavía era estudiante de medicina en Nueva York, ella trabajaba como profesora y vivían de los cien dólares semanales que Mera ganaba. Decidieron reservar 25 dólares cada mes para comprar obras arte y hoy tienen una colección de más de 5.000 piezas, una de las más importantes de Estados Unidos y del mundo. Claro que ese ascenso tuvo algunos momentos de inflexión, como fue la herencia que recibieron en 1989 de Steve, el hermano menor de Don, uno de los dueños de la famosa discoteca neoyorquina Studio 54, donde se daban cita Andy Warhol, Liza Minnelli, Mick Jagger, Truman Capote, Grace Jones y todo el Olimpo de famosos de la época.[...]"

"La trastienda de 5.000 joyas de los Rubell", El País Semanal, 05/02/12

el temps és relatiu i emocional

"We'll be so happy together darlin'

I'll love you for the rest of my... day"

batalla

vora mar 

el verd lluita contra la tirania de la neu

Platja de Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols, febrer12

Blancs XIX

nous blancs vells 

gràcies al partit que no hi ha manera 

 que deixi de ser el que mitja Espanya no vol que sigui

Conil de la Frontera, agost11

verticals i horitzontals

la vida pot conduir-nos a ocupar només petits raconets 

dins de cases immenses

 i tot seguit, una mica més tard, 

fer-nos veure com a palaus plens d'oportunitats

els espais més reduïts

platja del Búnker, Cadis, agost11

outsiders

un amic no té cap mena de pudor ni de vergonya 

per definir-se com un romàntic radical; 

bravo!!

hipnosi

caminant a cegues cap a la llum

Blancs XVIII

però sonors...

campanar de l'església de Conil de la Frontera,
agost11

els gats en tenen 7

"...y he quedado

presentes sucesiones de difunto"

          F. QUEVEDO (1580-1645)

Hores d'ara ja tothom sap clarament que les reencarnacions no es produeixen en una altra vida...

sinó en aquesta.

joves assajant davant el vestíbul del Caixafòrum, 

Barcelona, desembre11

estampats I

Albergínies, mercat a la plaça del Gra, 

Figueres, gener12

qualsevol realitat vista des de molt a prop resulta fascinant i misteriosa

366

Finalment sabem el perquè de tot plegat!

És a l'agenda de Dosis, 

on es recullen les respostes de 366 persones

a la pregunta que va plantejar en Marc: "Quina és la teva raó per no engegar-ho tot a la merda?"

 

fluïds

Hi ha actes quotidians, i naturals en les persones, 

que a vegades poden resultats estranys o fins i tot desagradables.

L'acte de menjar n'és un.

En canvi, 
la civilitat de compartir-ho a l'entorn d'una taula, 

amb coberts, tovallons (si poden ser de roba), 

plats (que no siguin de vidre), 

amb gots amples o copes

i amb mirades constants als ulls entre els comensals... 

fa que sigui un dels plaers més cobejats.

El Cau del Llop, Girona,

 davant d'una de les deliciosos creacions de la Montse, desembre 11

import

Quin és el preu de l'esponteneïtat?

Cal refrenar-se, retocar, fer servir sempre el fotoshop emocional? 

Seríem potser massa salvatges en cas contrari?

Tots hem de fer-ho?

Tanmateix, vivim en la paradoxa d'esforçar-nos en ser naturals,

com aquella noia que té les galtes rosadetes, boniques, però al damunt s'hi posa coloret.

amor

els gàngsters de les pel·lícules 

estimen els seus fills molt més que molts homes honrats

Sciacca, Sicília, agost09

Eixos. Verticalitat (5)

cala rovira, platja d'aro, gener12

el taronja:

petit, però centrat i central

on the road

"Esta nostalgia es a menudo una forma de vanidad, o de autobombo: quien la ejerce proclama en secreto que pertence a un mundo de antaño que es superior al de hogaño, que su mundo es mejor que el de los demás, que él mismo es mejor que los demás; esta nostalgia no tiene fundamento: todo indica más bien que siempre ha existido igual cantidad de virtuosos y de canallas, de inteligentes y de necios, de valientes y de cobardes."

J. CERCAS, "Síntomas del fin del mundo", El País Semanal, nº1.841, 8 de gener de 2012

passarel·la entre les dunes,

 platja de Bolonia, Zahara de los Atunes, agost11 

bombes (llum+il·lusió)

 bombes a Sant Feliu de Guíxols, 

a la botiga Caravel·la i un encesa d'una nena, reis 2012

Blancs XVII

i la fe

església de Zahara de los Atunes,
 ubicades on antigament se salava tonyina,
agost11

Per què no?

País Dogon, Mali, agost08

Podem valorar la idea de tornar a ésser idealistes.

Idealisme pragmàtic

O és que el coneixement i la constatació de la realitat ens 

aporta més felicitat?

...dubtes...

2012

 el fet de desitjar  

ha de ser més poderós que el desig

platja de Zahara de los Atunes, Cadis, agost11

santoral particular

nineta de nadal, casa, desembre11

Santa Isabel d'Hongria [1]

Nascuda el 1207, filla del rei Andreu d’Hongria, va ser donada en matrimoni a Lluís, landgravi de Turíngia, amb qui va compartir l’ideal franciscà. Va tenir tres fills. Vivia consagrada a la meditació de les coses del cel, i, després de la mort del seu marit, va abraçar una vida de pobresa i va erigir un hospital on ella mateixa servia els malalts. Va morir el 1231 a Marburg.

Mare de Déu del Carme [1]

La festa litúrgica d´aquest dia, estesa a tota l´Església el 1726 per Benet XIII, recull la narració bíblica que relaciona Elies, el Carmel i Maria. Des de molt antic els carmelites van habitar la muntanya o del Carmel i en ell van començar a donar culte a la Verge Immaculada. A Ella, a Santa Maria, els ermitans de la muntanya, nombrosos especialment a partir del concili de Calcedònia, van aixecar una cèlebre capella, meta de pelegrinatges a finals del segle XI i principis del XII. Amb això es posaven sota el seu patronatge o, com llavors es deia, sota el seu títol. Més endavant s´uniran l'ermita i la muntanya formant una sola cosa: Maria-Carmel. Poc després de l´aprovació de la regla carmelitana per Honori III el 1226 els carmelites van arribar a Occident. S'anomenaven Germans de la Benaventurada Verge Maria del Mont Carmel. Més endavant, el 26 d´abril de 1379, el papa Urbà VI concedia tres anys i tres quarantenes d´indulgències als qui així els cridessin. Espanya va ser la primera en obtenir del papa Climent X, el 1674, el permís per celebrar aquesta festivitat en tots els dominis del Rei Catòlic. A aquesta petició en van seguir moltes d´altres, fins que el 24 de setembre de 1726 Benet XIII l´estenia arreu. Avui la festa del Carme, a moltes parts del món catòlic, en especial el món llatí, és considerada com a festa gairebé de precepte.

No s´han d´oblidar tampoc les dues últimes aparicions de Maria. La divuitena i última visita que fa Maria a Bernardette és el dia 16 de juliol de 1858, tot i que des de la dissetena havien passats dies molt assenyalats. I el 13 d´octubre de 1917, als tres pastorets de Fàtima, se´ls apareix per sisena i última vegada vestida amb l'hàbit marró i capa blanca carmelitanes. 

Santa Anna, mare de la Mare de Déu [1]

Al segle I apareix la tradició que diu que els pares de la Mare de Déu es deien Joaquim i Anna, i a partir d'aquí sorgeixen tota mena de llegendes sobre la seva vida. Però més enllà dels noms i llegendes avui recordem el pare i la mare de Maria: dos personatges, sens dubte fidels israelites que esperaven la realització de les promeses de Déu, i que en aquesta esperança devien educar aquella noia que Déu mateix havia triat com a mare per fer-se home. (SS 11)

8 de setembre, Núria, [3]

El naixament de Maria és el preludi de la Bona Nova de salvació. A l´origen de la festa sembla que hi ha la dedicació, al segle V, de l'església jerosolimitana del suposat lloc on hauria nascut (avui basílica de Santa Anna). És la diada de les "marededéus trobades", és a dir, de les imatges a les quals la pietat medieval atribuí un origen extraordinari.

Mare de Déu de Montserrat [1]

La muntanya de Montserrat, a Catalunya, famosa entre les muntanyes per la seva rara configuració, ha estat des de temps remots un dels llocs escollits per la Mare de Déu per manifestar la seva maternal presència entre els homes. Sota l´advocació plurisecular de Santa Maria de Montserrat, la Mare de Déu i Mare de l'Església ha dispensat les seves benediccions sobre els devots de tot el món que a Ella han recorregut a través dels segles. Lleó XIII, ratificant una realitat afirmada per la història de nombroses generacions, va proclamar la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de les diòcesis catalanes, el 1881, assenyalant així mateix una especial solemnitat litúrgica per honrar-la i donar-li gràcies per tots els seus beneficis sota aquesta la seva peculiar advocació.

La devoció és molt antiga: consta, almenys, que el segle IX hi havia a la muntanya una ermita dedicada a Santa Maria, però serà un gran prelat d´aquest monestir, l´abat Oliva, qui segle i mig després, establint una petita comunitat monàstica al costat de l´ermita, donarà a la devoció l´impuls que l´haurà de portar a la gran expansió futura.

Sant Francesc Xavier, prevere [1]

Sant Francesc Xavier, nascut a Navarra el 1506, es va convertir a París gràcies a sant Ignasi de Loiola, i el 1541 va emprendre el viatge cap a les Índies, i després va portar —era la primera vegada que es feia— al Japó la llum de la fe. Va convertir moltes ànimes. El seu amor pels sofriments el feia refusar els consols del Cel i desitjar les fatigues. Enmig de les delícies amb què el Senyor inundava la seva ànima, exclamava: «Ja n’hi ha prou!», i en els seus sofriments: «Senyor, doneu-me’n més!» Va morir el 1552 a l’illa de Sancian, davant la Xina, on tant havia desitjat predicar l’evangeli.

Sant Alexandre d’Alexandria, Ale [1]

Va néixer cap a l’any 250. Va ser un home de caràcter dolç i afable, ple sempre d’un entranyable amor i caritat envers els seus germans i en particular envers els pobres. Aquest patriarca d’Alexandria tenia especial predilecció pels cristians que es retiraven del món i es lliuraven al servei de Déu en la solitud. Va tenir una especial significació en la història de l’Església per haver estat el primer a descobrir i condemnar l’heretgia d’Arri i haver iniciat la campanya contra aquesta heretgia, que tant va preocupar l’Església durant aquell segle. Cal destacar també d’aquest patriarca que va convocar un sínode que va definir la consubstancialitat del Verb amb el Pare, doctrina que va triomfar en el primer concili de Nicea (325). Segons tots els indicis, va morir l’any 326, probablement el 26 de febrer, si bé d’altres fonts indiquen el 17 d’abril.

entre claudàtors, número d'imatges recollides

(de l'http://www.arquebisbattarragona.cat)

revelació

saber que -temporalment- som molt poc recomanables

deconstruint i reconstruint

Palamós, desembre11

el mal: el congre

sabem que arribarà... 

però... estem mai prou ben preparats?

imatge del congre a l'Espai Peix, Palamós

Comportament

Espècie bentònica i solitària.

Actiu durant el crepuscle i la nit.

Hàbitat

Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos.

Alimentació

És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag.

Mossegada de l'ham i combat 

Dura i violenta;  la mossegada és resultat d'un atac despiatat a l'esquer, per la qual cosa s'ha de desfrenar el carret. En la primera embranzida s'emportarà el fil i, encara que estigui esgotat, s'anirà recargolant com no ho fa cap altre peix. Fins i tot fora de l'aigua, continua fent el vuit. En llençar-lo a terra, s'ha d'anar molt en compte, perquè com a bon depredador té la boca plena de dents i les mandíbules són molt potents. Pot viure molt temps fora de l'aigua, per tant, cal evitar problemes a l'hora de sacrificar-lo; per fer-ho cal trencar-li l'espina dorsal d'un cop sec i exacte. Alguns pescadors van a agafar congres armats amb destrals o martells. Mai no s'ha de treure de l'ham sense estar segurs que ha mort.

consignes

pedretes en forma de cor,
Zahara de los Atunes, juliol11

-esperar i
voler es basen en ignorar
-el coneixement porta patiment
-viure bé i pensar bé
-buscar la llum
-no comptar qui no hi és i no preguntar-se res més
-entusiasmar-nos pensant que estem amb algú que vol que siguem allà

Blancs XVI -orgànic-

bolet més convidats, Solius, novembre11

addicció

avet de xocolata, regal de l'amic invisible

el nadal serveix per consentir-nos, 
estimar-nos, 
fer-nos companyia, 
riure, riure i també atiar addiccions

el demà, ningú l'ha vist (2)

La Maria aleshores no sabia que jo seria la seva néta

llum i lletres

"M'ha quedat un plafó nadalenc que lo flipas!!!

Tot de color blau marí nit amb un sol i una lluna, estrelles de flocs de neu, un rellotge aturat al mig i a sota un trosset de la cançó "Que tinguem sort" d'en Lluís Llach. 

I al tros que queda entre el suro i els vidres de la vitrina, l'espai que hi ha a sota, llarg i d'un tres dits d'amplada, 8 fanals petits antics que fan llum perquè van amb piles. Ha quedat guai. Res de cintes de Nadal, ni boletes, ni mitjons nòrdics, ni Pares Noel. (espumillón és una paraula que em fa tanta gràcia! és que no em remet a cintes de Nadal, no sé... es-pu-mi-llón...)" A.T.

fragment d'un e-mail d'un amic que és lluny però que és a prop, a prop, a prop

detall de la basílica de Sant Marc, Venècia, 2007

la vie en rose

sant feliu de guíxols, desembre11

allure

colors

- Senyora,
- Nena,
- Tu,
- diminutius del nom, noms inventats, el cognom, derivats del cognom, diminutius del cognom, diminutius del nom inventat,
- l'article femení i el cognom
- un adjectiu,
- profe,
- mots afectuosos,
- paraules en llengües estranyes,
- paraules en llengües estrangeres,

cirereta, Solius, novembre11

Quantes paraules i quantes mirades
per explicar-nos

desert

autoscòpia

         La autoscopia, es decir el verse a sí mismo, es un fenómeno conocido desde hace ya muchos años, y no sólo en el terreno de la medicina. DOSTOJEWSKI, en su obra "El doble», lo describe a la perfección: "El señor Goldiakin quiso gritar, pero no pudo ; quiso protestar pero le faltaron las fuerzas para ello. Se le erizaron los cabellos y se sentó en una butaca, enfrente de aquel hombre, lleno de espanto. No le faltaba razón para ello. El desconocido había reconocido a su nocturno enemigo, Pero tal enemigo no era otro sino el mismo, el propio señor Goldiakin, otro señor Goldiakin exactamente igual que él.....en una palabra lo que se llama su doble".

Otros escritores como GUY DE MAUPASSANT, GOETHE, ALLAN POE, OSCAR WILDE, ALFRED DE MUSSET, también han descrito este fenómeno, muchas veces a partir de su experiencia personal.

[...] La definición propuesta por LUCIANOWICZ es: "La autoscopia es una percepción compleja alucinatoria psicosensorial de la imagen de nuestro cuerpo, proyectada en el espacio visual externo".

          La autoscopia es, por tanto, una alucinación en la cual el objeto es la imagen visual de nuestro propio cuerpo, o de partes del mismo, pero incluyendo siempre la cara. A veces, la imagen es transparente pero puede ser opaca y coloreada, e incluso poseer movimientos expresivos. La autoscopia puede presentarse en distintas formas. En la epilepsia, que es una de sus causas más frecuentes pueden distinguirse dos formas diferentes. En una de ellas, la imagen alucinatoria tiene un marcada carácter sensorial y reproduce casi  en espejo la imagen del paciente. En la otra, predomina la proyección extrapersonal del estado emocional actual, con o sin características especulares sensoriales. En algunos casos, la autoscopia puede tener también características táctiles, cinestésicas y auditivas. 

[...] La duración de la autoscopia suele ser breve, del orden de algunos segundos, aunque se han descrito algunas observaciones en las cuales el fenómeno era permanente. La reacción del paciente es de ansiedad o de sorpresa, según los casos.

La percepción de nuestro propio cuerpo en el espacio extrapersonal suele ser muy real, pero lo habitual es que los pacientes la refieran como un hecho patológico.

Según algunos autores, como LHERMITTE (1941, 1952 ;142, 47) y MENNINGER-LERCHENTHAL (1935, 143), la autoscopia puede presentarse en individuos normales al iniciarse el sueño o al despertar ("autoscopia onírica", "autoscopia del despertar" ) .

Patológicamente, la autoscopia puede producirse en varios grupos de enfermedades :

       a. Intoxicaciones e infecciones generales: fiebre tifoidea, etilismo crónico, estados toxico-infecciosos con gran afectación del estado general.

        b Psicosis : depresión, esquizofrenia, reacciones histerias del embarazo

        c. Epilepsia y migraña

       d. Lesiones cerebrales focales o difusas [...]

J.M. GRAU VECIANA, Tesis doctoral: La desintegración de la somatognosia en las lesiones cerebrales difusas, UAB (Facultat de Medicina), 1972

powerful woman / powerful women

aurèola

Emmarcats i emparats per la il·lusió,

que ve de llum

una casa de Barcelona, desembre11

sucre per treure dolçor

No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.

De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.

De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.

De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.

"Camps de maduixes" de A Rússia, d'Antònia Font

Va i ve
vaivé
va y viene
vaivén
come and go
swing
va et vient
va-et-vient

tot sols ho veiem, impassibles, 

ressignats

platja prop de Tarifa, Cadis, agost11

conmigo

Vivir quiero conmigo,
gozar quiero del bien que debo al cielo,
a solas, sin testigo,
libre de amor, de celo,
de odio, de esperanzas, de recelo.

Fray Luis de LEÓN,
Oda a la vida retirada

Blancs XV

tendres i carnosos

malles (III)

les xarxes socials naturals
són belles,
fermes
i
màgiques

Solius, novembre11

coordenades

L'espai dóna sensació de temps

Sicília, prop dels Vulcanetti, juliol09