Blancs (i grisos) XXIII

Detalls del Camposanto de Pisa, 2009

Make your own flag! Raise your flag!

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

Higher

ulleres fosques

quan va adonar-se que havia quedat momentàniament estabornida va preguntar si hi tenia un tall. Sentí un petit disgust en comprovar que la resposta era negativa. La gorra calada, les ulleres de mirall, el so musical que regnava impunement en la seva oïda, la ment abstreta en el de sempre van fer que l'amor pels arbres es convertís de cop en una certa passió cega... i va topar-hi de caps

detectar olors

Zahara de los atunes, Cadis, agost11

"Tot li semblava desconcertant i prodigiós, com si la vida fos un llibre extraordinari i bellíssim, i més absorbent que una novel·la. Tot li recordava els moments en què les llums i els senyals de l'amor i l'amistat l'havien atret amb la seva veu titànica i irresistible, però no ignorava que hi havia una diferència substancial entre els anys pretèrits i les circumstàncies presents: d'ençà que havia tornat a casa del pare, al poble de la muntanya, el funcionari estava sol, no hi havia ningú que el protegís, i sovintejaven els dies que, més enllà de les converses trivials amb els companys de la feina i els clients i de les frases atzaroses amb desconeguts, la seva existència verbal es reduïa tan sols als monòlegs amb ell mateix. Esquivava qualsevol afer que el vinculés amb els episodis del passat perquè així evitava mentir-se, deformar o endolcir les circumstàncies viscudes, i invertia una part fonamental dels seus dies a detectar olors, a interpretar els tons diversos de les veus i a escoltar els moviments de la gent que l'envoltava. Va saber que les coses naturals tornaven sempre i que podia enganyar una altra vegada el tedi de les nits assegut en una butaca davant la galeria, sota la llum de la làmpara i amb un llibre a les mans. [...]"

..."La misteriosa autoritat de la bellesa"...

veus

detall d'un aparador del carrer Ferran de Barcelona, abril12

que esperem

que sentim

que escoltem

que recordem

que no sonen

que tenim

poderosos fils tangibles invisibles

love all around

 diferents edats

diferents sentiments

 diferents pensaments

 diferents moviments

 diferents destins

però per una nit... 

amb un objectiu comú

 Platja D'aro, divendres 1 de juny de 2012

puissance

paradoxes... sempre

[...]
la noche sosegada, 
en par de los levantes de la aurora, 
la música callada, 
la soledad sonora, 
la cena que recrea y enamora. [...]


SAN JUAN DE LA CRUZ(1542-1591), Cántico espiritual, 

Instal·lació al carrer de la Força, Girona, maig12

abans que es marceixin les margarides

Aparador de l'hotel "Històric" de Girona, maig12

autorretrat IV

laberint

instal·lació a la Pia Almoina, Girona, maig12

col / cool

l'eròtica de les verdures

Restaurant "La Penyora", Girona, maig12

"La Penyora" forever

to stop

reposar... 

de tot

Jardí de Les Tuilleries, París, març12

paraules evocadores II

espiadimonis

dragonfly

enigmàtic i poderós

Fermall, casa, maig12

paraules evocadores I

homesick

adj que s'aplica quan algú s'enyora de casa

I'm feeling homesick

Del Twitter de Maïa Vidal, via Facebook:

woke up feeling homesick. but the annoying next question is always: wait, for which home?

@maiavidal on Twitter · a través de Twitter

realitats paral·leles

a l'eixida hi havia uns cucs, 

-que semblaven llimacs-, 

grossos, foscos, 

enmig de fulles verdes i brillants, 

pel terra;

i amb un càvec els anava trinxant

la visió feia fàstic i angúnia

l'acció feia por

però en la lògica de l'inconscient, 

aquesta lluita era positiva

Detall del Museu Pompidour, març 2012

ombres

dins de cada persona 

hi ha veritats insondables

detall de la Llotja de València, agost10

línia de flotació

un dia,

 fa temps,

em va ajudar 

a no perdre-ho
tot

Blancs XXII

menjar blanc

menjar blanc

Pedra blanca sobre pedra negra, M. BARCELÓ, 1988

capital

recorrem la ciutat

-la companyia és l'amor de dues belleses parelles,

de qui som família

i són conegudes pel cognom-

i ens encisem contemplant l'harmonia modernista

i trobem el nostre àngel de la guarda, 

-que en aquest cas té cos de noia rodanxona

que pot presumir d'energia i somriures-

i ens guia a llocs clandestins

i ens fem companyia
                                                                                                                                         i ens fa contentes 

compartir la nostra alegria

Foto from Sali    

ser o no ser

hi ha persones que ens recorden qui som i qui podem arribar a ser;

 llavors ve el repòs i  la pau

Venus del mirall,  D. VELÁZQUEZ, (1647-1657)

I love you

I love you, 

I love you, 

I love you, 

What's your name?

simis

"- Me dijo que usted había dicho una vez, cuando era estudiante, que casarse conmigo era lo mismo que casarse con un orangután. ¿Es verdad que ha dicho usted de mí eso? ¡Conteste usted!
- No lo recuerdo; pero es muy posible.
- ¿Que lo haya dicho usted?
- Sí.
- ¿Y qué debía hacer yo con un hombre que paga así la estimación que yo le tengo?
- No sé.
- ¡Si la menos, en vez de orangután, me hubiera usted llamado mona!
- Otra vez será. No tenga usted cuidado.[...]

Pío BAROJA, El árbol de la ciencia (1912), 

cap. VI, Sexta parte "Experiencia en Madrid"

aparador, Barcelona, abril12

moviment

 aparador, Barcelona, abril12

Paul Auster: 
"todos somos extraños para nosotros mismos y si tenemos alguna sensación de quiénes somos, es solo porque vivimos dentro de la mirada de los demás"
(Via "Que el invierno le bendiga, señor Auster" article de C. Boyero al El País, 14/04/12)

les hores

les hores passen lentes, però els dies passen de pressa

Blancs XXI

Sitges, març12

un, una

recherche

a croisedanslemetro la gent deixa missatges a desconeguts i desconegudes que els han captivat un moment

 en veure'ls al metro o al bus.

Els volen  tornar a veure.

detall d'una de les passarel·les del metro de París, on hi ha,a cada pas, informació en xifres sobre el metro, París, abril12

Tu es descendu à Bastille

Je n’ai pas osé. Mardi 13 mars, nous avons échangé des regards merveilleux entre les stations Richelieu-Drouot et Bastille.

Brun, mince et grand, au moins trois têtes de plus que moi. Je portais un long manteau en laine blanche avec une écharpe bleue.
Tu m’as fait le plus beau des sourires. Timide, je n’ai pas osé te répondre. Tu es descendu à Bastille et je regrette de ne pas t’avoir retenu. Je suis descendu à Ledru-Rollin, une station après et tu ne le sais pas.

(Vas baixar a l'estació Bastille

No vaig gosar. Dimarts, 13 de març, ens vam mirar meravellosament entre les estacions Richelieu- Drouot i Bastille.

De cabell castany, prim i alt, com a mínim tres caps més que jo. Jo portava un abric blanc amb un mocador blau. 

Tu em vas fer un gran somriure. Tímida, no vaig gosar contestar-te. Vas baixar a la Bastille i em penedeixo de no haver-te retingut. Vaig baixar a Ledru-Rollin, una estació després i tu no ho saps. )

orgull

l'amistat profunda es fonamenta també en l'admiració

 to Sali

tradició

París, Pigalle, març12

jesus died for somebody's sins but not mine

my sins my own

they belong to me, to me

adam o eva

pensar fa posar trist

Detall d'Adam 

d'A. BOURDELLE, 1889

banderes

enciams i alls tendres, figueres, gener12

La femme et l'home

capvespre des del Pompidou, Paris abril12

compartir

a la Flèche d'Or a París, entre gent desconeguda, 

amb ganes de mirar als ulls amb complicitat i compartir la melodia

to Paris

"Taken to hiden place", 

TRACEY EMIN, 2011

vaga

Romanyà de la Selva, març12

 amb dubtes,

recança

i poques esperances

guspires d'il·lusió i esperança

Com si fos davant teu: 

Per molts anys, estimat Ale!

je t'adore

emoció

en Birama (Mariko) va ser un d'aquests nens

Verticalitat brasilera

Convoquem la sort amb amulets brillants i deliciosos

com les persones que ens els ofereixen. 

(gràcies, Nurita S.!)

comunicació III

És possible entendre'ns 

si cadascú de nosaltres veu les vocals d'un color diferent?

Baptisteri, Florència, desembre09

VOYELLES

 A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles

Je dirai quelque jour vos naissances latentes: 

 A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,

Golfes d'ombres; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;

U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;

O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses yeux!

A. RIMBAUD (1854 ; 1891) 

VOCALS
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,

Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;

U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;

O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus ulls violetes!

    (Trad. Joan Brossa) 

parentiu

L'apel·latiu PARE no és ni espontani, 

ni genètic,

ni honorífic

ni tan sols una categoria civil.

Hi ha tants pares com cors, 

i no responen ni a proporcions ni simetries estadístiques; 

n'hi ha que ni tan sols superen  l 'inexorable pas del temps.

Poor men!

Romanyà de la Selva, març12

Sao Jorge

només en sento la presència, no l'absència

En record d'el Tiu

ortodòncia

Sitges, març12

només n'hi ha per les dents?

Blancs XX

Llums de la façana de Can Roquet,
Romanyà de la Selva, març12

S'entén, però és estrany

Heureuse

Romanyà de la Selva, març2012

SENSATION
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, 
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds, 
Je laisserai le vent baigner ma tête nue!

Je ne parlerai pas, je ne penserais rien.
Mais l'amour infini me montera dans l'âme; 
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien, 
Par la Nature -hereux comme avec une femme.
RIMBAUD


L'aventura
SENSACIÓ
I 
Pels vespres blaus d'estiu aniré pels conreus, 
picotejat pels blats, sollant l'herba menuda. 
Somniós, sentiré la frescor sota els peus, 
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.


No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura - com amb una companya.
[...]
J. PALAU I FABRE, Laberint dins Poemes de l'Alquimista

yin-yang

se'ns crema l'Ardenya

llum
calidesa complicitat misticisme
misteri verticalitat esperança far
espantaneguits hipnosi
destrucció asfixia carbó fum
mort

Traducció de l'enyorança

"Ba fle ke djoukelila"

El Nadal del 2008 al CACMálaga, el meu estimat amic quan va veure aquest quadre va començar a riure, mig avergonyit... Només ell aleshores podia entendre el secret, i era en el títol, que els europeus -ignorants i presumptusos- no van voler traduir:

 "Dos bocs enculant-se".

Cap títol en bàmbara, ni en el museu, ni en el catàleg no estava traduït. 

L'Àfrica de debò es manté ignorada i menystinguda.

"Ba fle ke djoukelila", Miquel BARCELÓ, 1991

nit màgica

cartell de la convocatòria,  Nuri Salinas

Un plaer!

Gràcies, Sali!

també mengem kiwis al matí,

la Sali i  jo


From Pitu

xuclador

casa, març12

proporció àuria

Φ