Eixos verticals IV

La verticalitat

construïda  poc a poc, 

amb materials nobles, 

i constància

acaba essent 

bella i sòlida. 

Part de l'edifici de les Destilerias Bonet, on es fa 

l'estomacal Bonet, Sant Feliu de Guíxols, agost12

1 de setembre

Cova Blava, Cabrera, Mallorca, juliol12

D'on vénen, els vampirs?

Els contes de vampirs refresquen

(Roques del camí de ronda entre la platja de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol) 

Emili OLCINA, ed. El llit sota la tomba (De Goethe a Scott Fidgerald, 1797-1927), 

Ed. Laertes, 2003 

Blancs XXVII

fresca

calidesa

un doux souvenir d'été

To Ale

emblema II

Les úniques vacances que valen la pena 

són aquelles en què els plaers són compartits. 

sur notre coeur lui-même

Estació de metro, Paris, març12

"D’où viennent ces influences mystérieuses qui changent en découragement notre bonheur et notre confiance en détresse? On dirait que l’air, l’air invisible est plein d’inconnaissables, puissances, dont nous subissons les voisinages mystérieux. Je m’éveille plein de gaieté, avec des envies de chanter dans la gorge. – Pourquoi ? – Je descends le long de l’eau ; et soudain, après une courte promenade, je rentre désolé, comme si quelque malheur m’attendait chez moi. – Pourquoi ? – Est-ce un frisson de froid qui, frôlant ma peau, a ébranlé mes nerfs et assombri mon âme ? Est-ce la forme des nuages, ou la couleur du jour, la couleur des choses, si variable, qui, passant par mes yeux, a troublé ma pensée ? Sait-on ? Tout ce qui nous entoure, tout ce que nous voyons sans le regarder, tout ce que nous frôlons sans le connaître, tout ce que nous touchons sans le palper, tout ce que nous rencontrons sans le distinguer, a sur nous, sur nos organes et, par eux, sur nos idées, sur notre coeur lui-même, des effets rapides, surprenants et inexplicables."

Guy de MAUPASSANT, "Le Horla", 1887

("D'on vénen aquestes influències misterioses que fan que el nostre bon humor es torni desànim i la nostra confiança, angoixa ? Podríem dir que l'aire, l'aire invisible és ple de coses irrecognoscibles, poders de qui nosaltres experimentem la misteriosa proximitat. Em llevo ple d'alegria, amb ganes de cantar. Per què? Faig una passejada prop de l'aigua, i després d'una petitat estona, em sento trist, com si m'esperés alguna cosa dolenta a casa. Per què? És potser un calfred que m'ha tensat els nervis i ha enfosquit la meva ànima? Potser la forma dels núvols, o el color del dia, el color de les coses, tan canviant als meus ulls, el que ha trasbalsat el meu pensament? Qui ho sap? Tot el que ens envolta, tot el que veiem sense mirar, tot allò amb què anem topant sense adonar-nos-en, tot el que toquem sense palpar, tot el que anem trobant sense ésser-ne conscients genera en nosaltres, en els  nostres òrgans i a partir d'ells en les nostres idees i en el nostre cor mateix, uns efectes ràpids, sorprenents i inexplicables.")

Estampats III

Roba de Mali, 
ANGEL WAX 208051

Estampats II

Mali_quatre anys

Tovalles tenyides amb indi,

 fetes al País Dogon, 

Mali

Inspiració

The Queen

directe inoblidable al Festival Pròxims de Sant Feliu de Guíxols, 

agost12

descobriments

abans de la ressaca

boixets

Figueres, març12

Abstrets: 

abstret, abstreta, abstrets, abstretes

to rest

Parc de la Tamarita, Barcelona, juliol12

ombra

Museu Bourdelle, París, març12

protecció

calma

bronze 

paraules evocadores V

Cala Margarida, Palamós, setembre11

varada     echouée

beached       embarrancada 

dos, dos

tomates, jardí casa la mare, agost12

"Se ha comparado muchas veces la amistad con el amor, en ocasiones como pasiones complementarias y en otras, las más, como opuestas. Si se omite el elemento carnal, físico, los parecidos entre el amor y la amistad son obvios. Ambos son efectos elegidos libremente, no impuestos por la ley o la costumbre, y ambos son relaciones interpersonales. Somos amigos de una persona no de una multitud; a nadie se le puede llamar, sin irrisión, "amigo del género humano". La elección y la exclusividad son condiciones que la amistad comparte con el amor. En cambio, podemos estar enamorados de una persona que no nos ame pero la amistad sin reciprocidad es imposible."

Octavio PAZ, La llama doble, 1993

nu I

o superar la por al cànon

Blancs XXVI

Imprescindibles

Cala dels Filibusteros, 

Sant Feliu de Guíxols, agost 12

maons

Quan una casa es converteix en una llar?

Quan una llar es torna només una casa?

Beauvais, França, abril12

emoció

Ona Carbonell i Andrea Fuentes, en l'actuació de duos lliures, 

fase semifinal dels Jocs Olímpics de Londres 2012

balls

Figueres, abril12

Voltant i voltant

amb la boca oberta de riure, de parlar i de beure.

I la satisfacció de veure 

que el que cada any és 

igual 

és sempre 

diferent.

(To Sali)

más por poesía que por verdad

"El almuerzo"

No sin trabajo un cronopio llegó a establecer un termómetro de vidas. Algo entre termómetro y topómetro, entre fichero y curriculum vitae.

Por ejemplo, el cronopio en su casa recibía a un fama, una esperanza y un profesor de lenguas. Aplicando sus descubrimientos estableció que el fama era infra-vida, la esperanza para-vida, y el profesor de lenguas inter-vida. En cuanto al cronopio mismo, se consideraba ligeramente super-vida, pero más por poesía que por verdad. A la hora del almuerzo este cronopio gozaba en oír hablar a sus contertulios, porque todos creían estar refiriéndose a las mismas cosas y no era así. La inter-vida manejaba abstracciones tales como espíritu y conciencia, que la para-vida escuchaba como quien oye llover tarea delicada. Por supuesto la infra-vida pedía a cada instante el queso rallado, y la super-vida trinchaba el pollo en cuarenta y dos movimientos, método Stanley-Fitzsmmons. A los postres las vidas se saludaban y se iban a sus ocupaciones, y en la mesa quedaban solamente pedacitos sueltos de la muerte.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Montparnasse, Paris, març12

rare

Le mur des je t'aime, Montmatre, Paris, abril12

barri del puig

up & down, down & up

(Montmatre, abril12; Sant Domènech, Girona, maig12)

ferro forjat

castell de Cabrera, juliol12

...i al fons de la cambra del castell 
hi havia un petit balcó, 
amb una barana perquè ningú no caigués al buit.
De cop, 
només es veia la llum
i la bellesa del ferro forjat -que protegia-
la foscor ja no hi era, ja no feia por. 

Blancs XXV

Alls, mercat de Pollença, juliol12

imperatius

Mercat de Pollença, juliol12

"Un dia em diuen: "Organtizes massa el futur, viu més el present". L'endemà m'aconsellen que pensi a llarg termini: "Et podrien proposar coses que no tindran un futur immediat però sí projecció". No sé què pensar: si llançar-me al flirteig més desesperat o recloure'm en el meu estat monacal. Un dia he de "recuperar els vells projectes" (estic a punt de trucar la meva ex), però l'endemà l'horòscop m'insinua que "tot el que porti aire fresc en algun sentit tendirà a ser positiu" (i no sé si parla de la veïna o del vent que eixugarà la roba dels nens)."

J.M. FONALLERAS, " Enganxat als horòscops", 

Un any de divorciat, Ara Llibres, 2007

processos

1. Esquitxos
2. Cara a cara
3. Unió
4. Reflexió
5. Immersió

(Cova Blava, Cabrera, Mallorca, juliol12)

obediència

"APROFITA EL TEMS QUE CORRA COM L'AIGUA", Rafael Masó, 

als Bells Oficis, Girona, edifici del 1919

obra de l'arquitecte Rafael Masó (1880-1935)

Blancs XXIV

Eduardo CHILLIDA, Mendi Huts II, 1990 (Muntanya buida)

-pedra d'alabastre-, 

Fundación Juan March, Palma de Mallorca, juliol12

cavalcant

Pont Alexandre III, París, març12

Asanes d'equilibris:

La majoria d'asanes es realitzen sobre un dels peus, tot i que en algunes postures el punt de recolzament es sobre les puntes dels dos peus. Totes elles enforteixen les cames, augmenten la concentració, l'equilibri físic i l'estabilitat emocional. 

em calço

"[...]

Espero.

Estic cansat. No ha passat cap desgràcia. Cal atribuir-ho al meu estat de vigília esmenada? Ho dubto. Ja torno a sentir el deler d'altres aventures. Em calço, davallo. Puc tenir algun motiu d'orgull? Sí: demà seré un altre i farà un sol magnífic. L'amazona no serà la mateixa, ni la Ioia ni la folla que m'esgarrapa. Atlètic, triomfant, sortiré a comprar el diari. Serà com penso; no tot serà igual. Si no fos així, sempre podré moure els braços, fer com si nedés. I si no ve l'amazona? Sento un calfred i em torno verd. Els vaixells no em fan cas. Segueixen impàvids la seva ruta. Jo no puc caminar sobre les aigües i el Bon Jesús em fa ganyotes.[...]"

M. BAUÇÀ, Carrer Marsala, (1985) Ed. Empúries, 2009

casetes de platja, S'Agaró, juliol12

la vida s'imposa sempre III

i la bellesa

pati -ara inexistent- del costat de casa, juny2012

le néant

Paris, març2012

"Todo hombre se avergüenza de su rostro contaminado de sueño. Cuántas veces, al levantarme temprano para estudiar o leer, ordené con mis manos las almohadas revueltas, mantas en desorden, evidencias casi obscenas de nuestros encuentros con la nada, pruebas de que cada noche dejamos de ser..."

M. YOURCENAR, Memorias de Adriano (Mémoires d'Hadrien, 1951). Trad. Julio Cortázar, Ed. Edhasa, 2003.

arrancar

a la planta que va ressuscitar 
cal arranca-li les flors seques,
les branques i branquillons secs
perquè fan lleig
tapen el verd, 

són morts i

no rebrotaran 

mai 

més.