matí

MATTINA

M'illumino

d'immenso.

Giussepe UNGARETTI (1888-1970)

Illa de Cabrera, juliol12

desguitarrat

metro, Barcelona, juliol12

"En estat malaltís, els somnis es fan sovint destacadissos per llur relleu, la claredat i la semblança llurs amb la realitat. El somni adopta a vegades formes monstruoses; però les circumstàncies i el procés de tota la representació apareixen, malgrat tot, tan versemblants i amb uns detalls tan subtils, tan inesperats, tan en harmonia des del punt de mira artístic amb el conjunt del quadre, que, en estat de vetlla, hom ni tan sols podria imaginar-se'ls, encara que fos un artista com Puixkin o com Turguenev. Aquests somnis malaltissos es recorden sempre durant llarg temps i produeixen una forta impressió en l'organisme ja desguitarrat i exitat de l'home." 

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866), trad. Andreu Nin, 

Ed. Enciclopèdia Catalana, 2005

prec

estil i elegància!!

també verbals

casa la mare, estiu12

desafecció

desafecta

Montparnasse, París, març12

a l'altra punta de món

Emily Loizeau

valentia

"El anciano siguió contándole a Núñez que el tiempo había sido dividido en calor y frío, que son los equivalentes ciegos del día y la noche, y que era bueno dormir durante el calor y trabajar durante el frío, de forma que ahora, si no fuera por su llegada, todo el poblado de los ciegos estaría durmiendo. Dijo que Núñez debía de haber sido creado especialmente para entender la sabiduría que ellos habían adquirido y para servirles, y que a pesar de toda su incoherencia mental y sus tropezones tenía que ser valiente y hacer lo posible por aprender. Al oír aquello toda la gente que estaba en la puerta emitió murmullos de aprobación. Dijo que la noche -porque los ciegos llaman noche a su día- ya estaba tocando a su fin, y que ahora todos debían irse a dormir. Le preguntó a Núñez si sabía dormir y Núñez dijo que sí pero que antes de dormir quería comer. "

H.G. WELLS, El país de los ciegos (The country of the blind),

trad. Javier Calvo, Ed. Acantilado, 2004

es BALUARD, Museu d'art modern i contemporani de Palma, juliol12

avui sí

per molts anys, C.!

camins prop de casa

MMVV

carpa negra

carpa vermella

sales amb noms de continents que no existeixen

espais immensos de noms dolços...

sentits preparats, 

i la sort de la companyia

Plaça Major de Vic,MMVV setembre12

Vic, MMVV, setembre12

(Gràcies, Barni & Cesc)

present

Fer regals fa molta més il·lusió 

que rebre'ls

casa, setembre12

FAKE!

Port de Pollença, Mallorca, juliol12

explorar

Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)

[...]
P. Dice que “la mirada nutre la pintura” y rechaza “la muerte de la pintura”.

R. La muerte de la pintura es el gran tema, es la pintura misma. Me gusta mucho pintar la

muerte de la pintura, hablar y pintar. Me atraen los límites y explorarlos, es sugerente indagar

en los extremos. Se trata de algo que tiene que ver con el Himalaya, extremo espiritual y físico

del mundo, como el acantilado dogón y el desierto. Es la mejor situación, cuando parece que

no hay nada que hacer. Pinto, dibujo o hago escultura en mis cerámicas, la pintura está en las

esculturas, o al revés, sin categorías.

[...]

Entrevista d'Andreu Manresa a Miquel Barceló, "El pintor viajero". El País, Babelia. 8 setembre de 2012

Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)

sopar

amb Fulanito 

Creperia Buganvilia, 

Sant Feliu de Guíxols, setembre12

Samsó i Dalila / Dalila i Samsó

16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:

--No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.

18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:

--Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.

Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s'adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d'afeblir-se i va perdre la força.

20 Dalila cridà:

--Samsó, els filisteus són aquí!

Ell es despertà, pensant que se'n sortiria i se'n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo. [...]

25 Enduts per l'alegria, la gent va cridar:

--Feu venir Samsó i que balli davant nostre!

El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.

26 Samsó va demanar al noi que el guiava:

--Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m'hi pugui repenjar.

27 El temple era ple d'homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.28 Llavors ell va invocar el Senyor:

--Senyor, Déu sobirà, recorda't de mi, t'ho demano! Retorna'm la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d'un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.

29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s'hi va repenjar, la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. 30 Llavors va cridar:

--Que mori jo amb tots els filisteus!

Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.

La Bíblia (versió online), Jutges 16 (6-22, 25-30)

memòria no selectiva

Estiu 2012,

(amb la Sali i l'Ale)

Eixos verticals IV

La verticalitat

construïda  poc a poc, 

amb materials nobles, 

i constància

acaba essent 

bella i sòlida. 

Part de l'edifici de les Destilerias Bonet, on es fa 

l'estomacal Bonet, Sant Feliu de Guíxols, agost12

1 de setembre

Cova Blava, Cabrera, Mallorca, juliol12

D'on vénen, els vampirs?

Els contes de vampirs refresquen

(Roques del camí de ronda entre la platja de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol) 

Emili OLCINA, ed. El llit sota la tomba (De Goethe a Scott Fidgerald, 1797-1927), 

Ed. Laertes, 2003 

Blancs XXVII

fresca

calidesa

un doux souvenir d'été

To Ale

emblema II

Les úniques vacances que valen la pena 

són aquelles en què els plaers són compartits. 

sur notre coeur lui-même

Estació de metro, Paris, març12

"D’où viennent ces influences mystérieuses qui changent en découragement notre bonheur et notre confiance en détresse? On dirait que l’air, l’air invisible est plein d’inconnaissables, puissances, dont nous subissons les voisinages mystérieux. Je m’éveille plein de gaieté, avec des envies de chanter dans la gorge. – Pourquoi ? – Je descends le long de l’eau ; et soudain, après une courte promenade, je rentre désolé, comme si quelque malheur m’attendait chez moi. – Pourquoi ? – Est-ce un frisson de froid qui, frôlant ma peau, a ébranlé mes nerfs et assombri mon âme ? Est-ce la forme des nuages, ou la couleur du jour, la couleur des choses, si variable, qui, passant par mes yeux, a troublé ma pensée ? Sait-on ? Tout ce qui nous entoure, tout ce que nous voyons sans le regarder, tout ce que nous frôlons sans le connaître, tout ce que nous touchons sans le palper, tout ce que nous rencontrons sans le distinguer, a sur nous, sur nos organes et, par eux, sur nos idées, sur notre coeur lui-même, des effets rapides, surprenants et inexplicables."

Guy de MAUPASSANT, "Le Horla", 1887

("D'on vénen aquestes influències misterioses que fan que el nostre bon humor es torni desànim i la nostra confiança, angoixa ? Podríem dir que l'aire, l'aire invisible és ple de coses irrecognoscibles, poders de qui nosaltres experimentem la misteriosa proximitat. Em llevo ple d'alegria, amb ganes de cantar. Per què? Faig una passejada prop de l'aigua, i després d'una petitat estona, em sento trist, com si m'esperés alguna cosa dolenta a casa. Per què? És potser un calfred que m'ha tensat els nervis i ha enfosquit la meva ànima? Potser la forma dels núvols, o el color del dia, el color de les coses, tan canviant als meus ulls, el que ha trasbalsat el meu pensament? Qui ho sap? Tot el que ens envolta, tot el que veiem sense mirar, tot allò amb què anem topant sense adonar-nos-en, tot el que toquem sense palpar, tot el que anem trobant sense ésser-ne conscients genera en nosaltres, en els  nostres òrgans i a partir d'ells en les nostres idees i en el nostre cor mateix, uns efectes ràpids, sorprenents i inexplicables.")

Estampats III

Roba de Mali, 
ANGEL WAX 208051

Estampats II

Mali_quatre anys

Tovalles tenyides amb indi,

 fetes al País Dogon, 

Mali

Inspiració

The Queen

directe inoblidable al Festival Pròxims de Sant Feliu de Guíxols, 

agost12

descobriments

abans de la ressaca

boixets

Figueres, març12

Abstrets: 

abstret, abstreta, abstrets, abstretes

to rest

Parc de la Tamarita, Barcelona, juliol12

ombra

Museu Bourdelle, París, març12

protecció

calma

bronze 

paraules evocadores V

Cala Margarida, Palamós, setembre11

varada     echouée

beached       embarrancada 

dos, dos

tomates, jardí casa la mare, agost12

"Se ha comparado muchas veces la amistad con el amor, en ocasiones como pasiones complementarias y en otras, las más, como opuestas. Si se omite el elemento carnal, físico, los parecidos entre el amor y la amistad son obvios. Ambos son efectos elegidos libremente, no impuestos por la ley o la costumbre, y ambos son relaciones interpersonales. Somos amigos de una persona no de una multitud; a nadie se le puede llamar, sin irrisión, "amigo del género humano". La elección y la exclusividad son condiciones que la amistad comparte con el amor. En cambio, podemos estar enamorados de una persona que no nos ame pero la amistad sin reciprocidad es imposible."

Octavio PAZ, La llama doble, 1993

nu I

o superar la por al cànon

Blancs XXVI

Imprescindibles

Cala dels Filibusteros, 

Sant Feliu de Guíxols, agost 12

maons

Quan una casa es converteix en una llar?

Quan una llar es torna només una casa?

Beauvais, França, abril12

emoció

Ona Carbonell i Andrea Fuentes, en l'actuació de duos lliures, 

fase semifinal dels Jocs Olímpics de Londres 2012

balls

Figueres, abril12

Voltant i voltant

amb la boca oberta de riure, de parlar i de beure.

I la satisfacció de veure 

que el que cada any és 

igual 

és sempre 

diferent.

(To Sali)

más por poesía que por verdad

"El almuerzo"

No sin trabajo un cronopio llegó a establecer un termómetro de vidas. Algo entre termómetro y topómetro, entre fichero y curriculum vitae.

Por ejemplo, el cronopio en su casa recibía a un fama, una esperanza y un profesor de lenguas. Aplicando sus descubrimientos estableció que el fama era infra-vida, la esperanza para-vida, y el profesor de lenguas inter-vida. En cuanto al cronopio mismo, se consideraba ligeramente super-vida, pero más por poesía que por verdad. A la hora del almuerzo este cronopio gozaba en oír hablar a sus contertulios, porque todos creían estar refiriéndose a las mismas cosas y no era así. La inter-vida manejaba abstracciones tales como espíritu y conciencia, que la para-vida escuchaba como quien oye llover tarea delicada. Por supuesto la infra-vida pedía a cada instante el queso rallado, y la super-vida trinchaba el pollo en cuarenta y dos movimientos, método Stanley-Fitzsmmons. A los postres las vidas se saludaban y se iban a sus ocupaciones, y en la mesa quedaban solamente pedacitos sueltos de la muerte.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Montparnasse, Paris, març12

rare

Le mur des je t'aime, Montmatre, Paris, abril12

barri del puig

up & down, down & up

(Montmatre, abril12; Sant Domènech, Girona, maig12)