banderes II

Platja d'Aro,

 octubre12

paraules evocadores VI

bull

pèsols i pastanagues, 

casa, octubre12

enjolivar-se

"A dir veritat, en l'aspecte general de Petr Petròvitx hi havia quelcom de particularment destacadís, quelcom que justificava, en certa manera, el qualificatiu de "promès" que tan balderament hom li havia aplicat suara. En primer lloc, es veia, potser una mica massa i tot, que Petr Petròvitx s'havia dedicat intensament, durant els pocs dies de la seva estada a la capital, a endiumenjar-se i a enjolivar-se en espera de la promesa, la qual cosa, tanmateix, era ben innocent i perdonable. Àdhuc, potser, la consciència pròpia que els agradosos mudaments efectuats l'afavorien podia ésser perdonada en aquesta avinentesa, puix que Petr Petròvitx jugava el paper de promès amb tots els ets i uts. Es veia que el vestit acabava de sortir de les mans del sastre, i tot era com calia, llevat potser que tot era excessivament nou i anunciava a crits el fi a què anava destinat. L'elegant capell rodó, nou de trinca, testimoniejava també aquest fi. Petr Petròvitx, tanmateix, el tractava amb massa miraments i l'aguantava a la mà amb precaucions excessives. El parell de magnífics guants lila, uns Juvènev autèntics, testimoniejaven el mateix, si més no, pel fet que no se'ls posava, sinó que els portava a la mà per tal de produir més efecte". [...]

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa

aparador Louis Vuitton,

 Milà, novembre08

el penjat

un dels de casa,

 estiu12, Pollença

això no és un núvol

camí de ronda, novembre12

Ceci  n'est  pas  un  nuage

(via Magritte)

orografia

skin

peau

Moh!, estiu12

casualitats i no causalitats

sant feliu, octubre12

buits

Els forats 

fan més maca la flor 

prop de casa, 

estiuet de Sant Martí12

nedar

nous savons nager aussi

eixos verticals V

Menorca, estiu10

plàcids i mimètics

Olors I

cala Filibusteros, Sant Feliu de Guíxols, agost12

SALNITRE 

potent, intensa, sexual

...

tel

                                                        L VC
                                     Topant de cap en una i altra soca,
                                   avançant d’esma pel camí de l’aigua,
                                   se'n ve la vaca tota sola. És cega.
                               D'un cop de roc llançat amb massa traça,
                               el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
                                se li ha posat un tel: la vaca és cega.
                              Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
                            mes no amb el ferm posat d'altres vegades
                               ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

                            Ses companyes, pels cingles, per les comes,

                                    pel silenci dels prats i en la ribera,

                             fan dringar l'esquellot, mentre pasturen
                            l'herba fresca a l'atzar… Ella cauria.
                                 Topa de morro en l'esmolada pica
                                 i recula afrontada… Però torna,
                               i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

                                 Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

                                     al cel, enorme, l'embanyada testa

                                   amb un gran gesto tràgic: parpelleja
                                   damunt les mortes nines, i se’n torna
                                   orfe de llum sota del sol que crema,
                                     vacil·lant pels camins inoblidables,

                                    brandant llànguidament la llarga cua.

JM

com una abraçada

fràgil o blancs XXX

és més fàcil trencar un got

que fer-lo (expressió malienca)

alga seca a la platja, la Conca, octubre12

sort

El mar, sorra, núvols, la lluna

bellesa indecent

trànsit

platja de Platja d'Aro, octubre12

blancs XXIX

amb ombres

contundents

casa, París (fleca a Montmatre), casa 

ruleta

"Home, la cosa més normal del món, i ho avalen segles i segles, i mil·lennis i mil·lennis, és estar mort. El que no és tan habitual és estar viu. Això sí que és una cosa digna de celebrar. Hi ha la tendència a creure que l’adversitat t’enfonsa l’existència, però jo crec que és una gran sort que em passi una adversitat de la categoria que sigui, perquè la normalitat és estar mort. Estar viu és un misteri i s’ha de celebrar."

Entrevista a l'autor d'Un atzar favorable, Ed. Tusquets, 2012

                                                                                      foto: Sali

Moh!, estiu 2012

pluges i ritmes

plou però no plou,

no plovia però plovia,

plourà i farà sol,

farà sol i plourà

Sant Feliu, 2011

rhoneil

Sí, realment hipnòtic!

Gràcies, Annaguapa!

blancs XXVIII

davant del mar, Sant Feliu de Guíxols, 2011

previsió

el mal que ens espera no està previst;

però el bé, tampoc

                                                                                        foto: Sali

Girona, octubre12

Qui sap res...

Pintura de Gemma Lacalle

resiliència

o autorretrat amb companyia

en un entorn exòtic de ciutat acabat de descobrir 

Barcelona, juliol12

matí

MATTINA

M'illumino

d'immenso.

Giussepe UNGARETTI (1888-1970)

Illa de Cabrera, juliol12

desguitarrat

metro, Barcelona, juliol12

"En estat malaltís, els somnis es fan sovint destacadissos per llur relleu, la claredat i la semblança llurs amb la realitat. El somni adopta a vegades formes monstruoses; però les circumstàncies i el procés de tota la representació apareixen, malgrat tot, tan versemblants i amb uns detalls tan subtils, tan inesperats, tan en harmonia des del punt de mira artístic amb el conjunt del quadre, que, en estat de vetlla, hom ni tan sols podria imaginar-se'ls, encara que fos un artista com Puixkin o com Turguenev. Aquests somnis malaltissos es recorden sempre durant llarg temps i produeixen una forta impressió en l'organisme ja desguitarrat i exitat de l'home." 

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866), trad. Andreu Nin, 

Ed. Enciclopèdia Catalana, 2005

prec

estil i elegància!!

també verbals

casa la mare, estiu12

desafecció

desafecta

Montparnasse, París, març12

a l'altra punta de món

Emily Loizeau

valentia

"El anciano siguió contándole a Núñez que el tiempo había sido dividido en calor y frío, que son los equivalentes ciegos del día y la noche, y que era bueno dormir durante el calor y trabajar durante el frío, de forma que ahora, si no fuera por su llegada, todo el poblado de los ciegos estaría durmiendo. Dijo que Núñez debía de haber sido creado especialmente para entender la sabiduría que ellos habían adquirido y para servirles, y que a pesar de toda su incoherencia mental y sus tropezones tenía que ser valiente y hacer lo posible por aprender. Al oír aquello toda la gente que estaba en la puerta emitió murmullos de aprobación. Dijo que la noche -porque los ciegos llaman noche a su día- ya estaba tocando a su fin, y que ahora todos debían irse a dormir. Le preguntó a Núñez si sabía dormir y Núñez dijo que sí pero que antes de dormir quería comer. "

H.G. WELLS, El país de los ciegos (The country of the blind),

trad. Javier Calvo, Ed. Acantilado, 2004

es BALUARD, Museu d'art modern i contemporani de Palma, juliol12

avui sí

per molts anys, C.!

camins prop de casa

MMVV

carpa negra

carpa vermella

sales amb noms de continents que no existeixen

espais immensos de noms dolços...

sentits preparats, 

i la sort de la companyia

Plaça Major de Vic,MMVV setembre12

Vic, MMVV, setembre12

(Gràcies, Barni & Cesc)

present

Fer regals fa molta més il·lusió 

que rebre'ls

casa, setembre12

FAKE!

Port de Pollença, Mallorca, juliol12

explorar

Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)

[...]
P. Dice que “la mirada nutre la pintura” y rechaza “la muerte de la pintura”.

R. La muerte de la pintura es el gran tema, es la pintura misma. Me gusta mucho pintar la

muerte de la pintura, hablar y pintar. Me atraen los límites y explorarlos, es sugerente indagar

en los extremos. Se trata de algo que tiene que ver con el Himalaya, extremo espiritual y físico

del mundo, como el acantilado dogón y el desierto. Es la mejor situación, cuando parece que

no hay nada que hacer. Pinto, dibujo o hago escultura en mis cerámicas, la pintura está en las

esculturas, o al revés, sin categorías.

[...]

Entrevista d'Andreu Manresa a Miquel Barceló, "El pintor viajero". El País, Babelia. 8 setembre de 2012

Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)

sopar

amb Fulanito 

Creperia Buganvilia, 

Sant Feliu de Guíxols, setembre12

Samsó i Dalila / Dalila i Samsó

16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:

--No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.

18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:

--Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.

Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s'adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d'afeblir-se i va perdre la força.

20 Dalila cridà:

--Samsó, els filisteus són aquí!

Ell es despertà, pensant que se'n sortiria i se'n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo. [...]

25 Enduts per l'alegria, la gent va cridar:

--Feu venir Samsó i que balli davant nostre!

El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.

26 Samsó va demanar al noi que el guiava:

--Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m'hi pugui repenjar.

27 El temple era ple d'homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.28 Llavors ell va invocar el Senyor:

--Senyor, Déu sobirà, recorda't de mi, t'ho demano! Retorna'm la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d'un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.

29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s'hi va repenjar, la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. 30 Llavors va cridar:

--Que mori jo amb tots els filisteus!

Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.

La Bíblia (versió online), Jutges 16 (6-22, 25-30)

memòria no selectiva

Estiu 2012,

(amb la Sali i l'Ale)

Eixos verticals IV

La verticalitat

construïda  poc a poc, 

amb materials nobles, 

i constància

acaba essent 

bella i sòlida. 

Part de l'edifici de les Destilerias Bonet, on es fa 

l'estomacal Bonet, Sant Feliu de Guíxols, agost12

1 de setembre

Cova Blava, Cabrera, Mallorca, juliol12

D'on vénen, els vampirs?

Els contes de vampirs refresquen

(Roques del camí de ronda entre la platja de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol) 

Emili OLCINA, ed. El llit sota la tomba (De Goethe a Scott Fidgerald, 1797-1927), 

Ed. Laertes, 2003 

Blancs XXVII

fresca

calidesa