no choice

to choose 

or 

to adapt

Pèndol de Foucault, 

Cosmocaixa, març13

espai

FI DE CICLE

Les fulles caigudes obstrueixen el camí. 

Imagino de ser el que no sóc.

Aquí m'estic ben quiet. 

Procuro de no moure'm

i d'ocupar el mínim d'espai. 

Talment com si ja no hi fos. 

El silenci és l'original, 

les paraules són la còpia. 

J. BROSSA, Passat festes, 1993-1995

"Escolteu aquest silenci", JOAN BROSSA, a la Seca, Espai Joan Brossa

era i no era; és i no és (II)

Cala Culip-Tudela,

març13

Tipos III

Perpinyà, 

març13

it's not yesterday anymore!

It is a milion years ago

............................

Veig l'últim monument en l'enderroc

casa, març13

COR FIDEL

    A una dolor que va al  dellà del seny

   fa només l'Impossible cara tendra.-

El pur palau esdevingué pedreny:

        els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d'aquest lloc desposseït,

         palpant, caient, a poc a poc alçant-se,

el descoratjament roda en la nit

rapisser del record i la frisança.

Jo sé d'on ve l'inesgotable foc

     que animará la morta polseguera.-

         Veig l'últim monument en l'enderroc.

     Jo pujaré, sense replans d'espera, 

cap al camí de l'alba fugissera

          pel tros d'escala que no mena enlloc.

J. CARNER 

de Llunyania (1952)

era i no era; és i no és (I)

camí de Castell d'Aro,

març13

quan

quan s'acaba el procés assaig-error?

Taula de la Buganvilia, 

Sant Feliu, març13, foto: Sali

què serien?

què serien els lliris sense els cards?

 

Castell d'Aro,  març13

flavour

Després de la xocolata de 70, no es vol rentar les dents;

vol continuar assaborint el gust amargant i dolç, plaent, que encara té a la boca. 

No vol que la higiene se l'endugui. 

La sensació que es va escampant per tot el cos, 

i així el record encara no malmès d'una estona deliciosa.

Xocolata Amatller,

 70% cacau

colors comercials

Figueres, 2011

"[...]

Al contacte de la meva mà, la cara de la nina va acolorir-se, però no pas amb colors comercials, sinó d'una manera que era la imatge mateixa de la vida. La pasta va adquirir transparències de pell sana, sota la qual la sang escampava el seu tint inconfusible.

Vaig pujar l'escala d'esma, bocabadat i admirat tant com m'era possible.

D'antuvi, la meva dona va esverar-se, puix que la seva terapèutica casolana no abastava a intervenir un cas extraordinari com aquell. Després, fetes unes quantes experiències satisfactòries amb un grup de ninots de porcellana, ella va bandejar l'escepticisme i m'encomanà un gran entusiasme.

- Què farem, ara?

Evidentment, la nostra vida s'inclinava a donar un gran tomb. Al marge de l'alegria, em rosegava una certa recança pel fet que la gràcia s'hagués manifestat d'una manera que podríem qualificar de poc espectacular. Cadascú basteix les seves quimeres d'acord amb les seves il·lusions més recòndites, i jo havia alimentat les meves imaginant-me revestit d'una gran ascendència sobre les multituds, com una mena de sant no massa lligat pel dogma, o com un artista de circ de l'època d'or. De totes maneres he de confessar que em seduïa més la idea de la santedat. Em veia, talment, rodejat del respecte universal, en un món on els humans, eixamorats de la meva gràcia, no em deixarien tocar de peus a terra. [...]"

"L'any de la meva gràcia", 

P. CALDERS, Cròniques de la veritat oculta,(1955)

blancs XXX

o sense color

Aiguamolls de l'Empordà, 

juny12

circumstàncies

Mercat de la Ribera, 

Bilbao, gener13

jubilee street

nick!

any de la serp

serp, 

Sant Feliu, agost12

blancs XXIX

dual, 

sota vidre

 Museu Dalí, 

Figueres, febrer13

she's not there

Well let me tell you 'bout the way she looked

The way she'd act and the colour of her hair

Her voice was soft and cool

Her eyes were clear and bright

But she's not there

"no dir paraules vanes o que facin riure"

i el contracte encara present

del pervers pacte cristià,

que irromp mut  amb efluvis pudents

Regla de Sant Benet  

- Sant Benet de Núrsia, Regla per als monjos. Text català pels monjos
de Montserrat. Edició a cura d'Ignasi M. Fossas i altres (Subsidia
Monastica, 21). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 

CAPÍTOL IV

QUINS SÓN ELS INSTRUMENTS DE LES BONES OBRES

1 Abans de tot, estimar el Senyor Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces.
2 Després, el proïsme com a si mateix.
3 Després no matar.
4 No cometre adulteri.
5 No furtar.
6 No cobejar.
7 No allevar fals testimoni.
8 Honorar tothom.
9 Allò que un no vol que li facin a ell, que no ho faci a un altre.
10 Abnegar-se un mateix per seguir el Crist.
11 Mortificar el cos.
12 No lliurar-se als plaers.
13 Estimar el dejuni.
14 Reconfortar els pobres.
15 Vestir el despullat.
16 Visitar els malalts.
17 Enterrar els morts.
18 Socórrer el qui passa tribulació.
19 Consolar l'afligit.
20 Apartar-se de les maneres de fer del món.
21 No anteposar res a l'amor del Crist.
22 No satisfer la ira.
23 No guardar ressentiment.
24 No tenir engany al cor.
25 No donar una pau fingida.
26 No abandonar la caritat.
27 No jurar, no fos cas que perjurés.
28 Dir la veritat amb el cor i amb la boca.
29 No tornar mal per mal.
30 No fer cap ofensa, sinó més aviat sofrir amb paciència les que ens fan.
31 Estimar els enemics.
32 No tornar maledicció per maledicció, sinó més aviat beneir.
33 Suportar persecució per causa de la justícia.
34 No ser orgullós.
35 Ni donat al vi.
36 Ni golut.
37 Ni dormidor.
38 Ni peresós.
39 Ni murmurador.
40 Ni criticaire
41 Posar l'esperança en Déu.
42 El bé que vegi, en ell, que l'atribueixi a Déu, no a si mateix;
43 el mal, en canvi, sapiga que el fa sempre ell, i que se l'imputi.
44 Témer el dia del judici.
45 Esglaiar-se de l'infern.
46 Desitjar la vida eterna amb tot el deler espiritual.
47 Tenir cada dia la mort present davant els ulls.
48 Vigilar tothora els actes de la pròpia vida.
49 Tenir per cert que Déu el mira en tot lloc.
50 Esclafar de seguida contra el Crist els mals pensaments que li vénen al cor, i manifestar-los a
l'ancià espiritual.
51 Guardar la boca de paraules dolentes i indecoroses.
52 No ser amic de parlar molt.
53 No dir paraules vanes o que facin riure.
54 No ser amic de riure molt o sorollosament.
55 Escoltar amb gust les lectures santes.
56 Donar-se sovint a l'oració.
57 Confessar cada dia a Déu en l'oració, amb llàgrimes i gemecs, les faltes passades, 58 i esmenar-se en endavant d'aquestes faltes. 

59 No satisfer els desigs de la carn.
60 Avorrir la pròpia voluntat.
61 Obeir en tot els manaments de l'abat, encara que ell - Déu no ho vulgui - faci altrament, recordant aquell precepte del Senyor: "Feu el que diuen, però no feu el que fan".
62 No voler que li diguin sant abans de ser-ho, sinó ser-ho primer perquè li ho puguin dir amb veritat.
63 Practicar amb fets cada dia els manaments de Déu.
64 Estimar la castedat.
65 No odiar ningú.
66 No tenir gelosia.
67 No obrar per enveja.
68 No ser amic de baralles.
69 Defugir l'altivesa.
70 Venerar els ancians.
71 Estimar els més joves.
72 En l'amor del Crist, pregar pels enemics.
73 Fer les paus abans de posta de sol amb qui s'hagi renyit.
74 I no desesperar mai de la misericòrdia de Déu.
75 Vet aquí quins són els instruments del treball espiritual: 76 si els fem servir nit i dia sense deixar-los mai i els retornem el dia del judici, el Senyor ens recompensarà amb aquell premi que Ell mateix ha promès: 77 "Que cap ull no ha vist, ni orella ha sentit, ni cor d'home ha pressentit allò que Déu té preparat per als qui l'estimen".
78 Però l'obrador on hem de practicar amb diligència totes aquestes coses, són el clos del monestir i l'estabilitat en la comunitat.

Església de Santa Helena (Santa Creu de Rodes),

 prop del monestir de Sant Pere de Rodes,

febrer13

simun

Sostre dels auto-xocs, 

Sant Feliu, agost11

"[...]

Una música llunyana li fa alçar el cap, i veu la silueta d'una caravana de gent i camells que s'acosta. Sent que li estiren l'americana i, en tombar-se, troba la mirada esbalaïda d'una petita captaire. L'Espol, en plena deseperança, s'ajup i li ho explica tot a la nena, demanant-li consell. 

-Jo -diu ella- posaria el puny dins una gerra d'aigua i esperaria un somni sense temps. 

Una refracció inexplicable els volta d'ombres, i l'Espol reprèn el camí; en el paisatge desolat que li pertany, el simun fa anar en revoltí les coses i les idees. Els camells s'acosten lentament, i ell s'asseu per veure'ls passar. El so d'un timbal trenca la boira baixa de sorra, i unes lletres vermelles ratllen les ninetes de l'Espol: "Circ Donamatti. Tres pistes, tres. Pròxim debut". 

[...]"

"El desert", 

P. CALDERS,Cròniques de la veritat oculta,(1955)

paraules evocadores VI

zozobrar no es defineix com sotsobrar

tampoc sombrer

ni  to be in danger of sinking

Desembocadura del Ridaura, 

desembre12

roba blanca

[...]

i no poder trobar la roba blanca

sinó quan d'un calaix ne penja un tros.

[...]

"El beat supervivent", El cor quiet, J. CARNER

Els Bells Oficis, 

Girona, agost12

work in progress

casa

gener13

perspectiva

imprescindible 

irrenunciable

París i el Sena

des de 324m. d'alçada

gener13

loco

[...]

CELESTINA.- Loco es, señora, el caminante que, enojado del trabajo del día, quisiese volver de comienzo la jornada para tornar otra vez a aquel lugar, que todas aquellas cosas cuya posesión no es agradable, más vale poseerlas que esperarlas, porque más cerca está el fin de ellas cuanto más andado del comienzo. No hay cosa más dulce ni graciosa al muy cansado que el mesón. Así que, aunque la mocedad sea alegre, el verdadero viejo no la desea, porque el que de razón y seso carece, cuasi otra cosa no ama sino lo que perdió.

[...]

Auto IV, La Celestina, F.de ROJAS, 1501

Remers al Nervión, 

Bilbao, gener13

on?

Não existe amor em SP

mirades

mirava

però no hi veia res; 

quan no s'hi fixava, 

ho veia tot clar

Tour Eiffel, sommet, 

Paris, 

gener13

generació espontània

Lletra de cançó a partir dels títols de la tria aleatòria 

del reproductor de música durant un vol. 

Escape, 

lover, 

fuga núm. 2:

St. John Passion.

Sous le soleil exactament, 

horses in my dreams

Wa, yeah!

Nobody's fault but mine, 

Shake the devil. 

French cough syrop,

fall in.

Man made lake

20

Adeus, Maria Fulo!

Light Flight!

sense copyright!

 (D'on vinc / Quina és la meva relació amb els altres? / Per què sóc únic? / 

Cap on vaig? / Quin és el sentit de la meva vida? /)

Passarel·la que condueix a l'entrada de Notre Dame, París per celebrar

el 850è aniversari de construcció.

gener13

eixos verticals VII

brillants i voluptuosos

"El gran arbre i l'ull" (2009)

 Anish Kapoor, 

Bilbao, gener 13

eixos verticals VI

compartits

 i amb dues dides

detall de "Maman"(1999) de Louise Bourgeois

Bilbao, gener13

pouar

energia

 esperança

il·lusió

pouar 

 pouar

pouar

pouar

i quan ja no se'n tenen més ganes

continuar pouant

castell de  l'illa de Cabrera, 

Mallorca, juliol 12

blancs XXXII

bàsicament blancs

Pollença, 

juliol12

fam.

no només família

sinó famílies

sí: fílies

fils

casa, nadal12

full of red

When the truth is found to be lies

And all the joy within you dies

Chorus:

Don't you want somebody to love

Don't you need somebody to love

Wouldn't you love somebody to love

You better find somebody to love

When the garden's flowers, baby, are dead

Yes, and your mind, your mind is so full of red

(Chorus)

Your eyes, I say your eyes may look like his

Yeah but in your head, baby

I'm afraid you don't know where it is

(Chorus)

Tears are running, they're all running down your breast

And your friends, baby, they treat you like a guest

(Chorus)

si no, què?

casa, 

desembre12

tout ça m'est bien égal

Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal 

otras vidas

"[...]Varias veces la familia ha procurado que mi tía explicara con alguna coherencia su temor a caerse de espaldas. En una ocasión fue recibida con un silencio que se hubiera podido cortar con guadaña; pero una noche, después de su vasito de hesperidina, tía condescendió a insinuar que si se caía de espaldas no podía volver a levantarse. A la elemental observación de que treinta y dos miembros de la familia estaban dispuestos a acudir en su auxilio, respondió con una mirada lánguida y dos palabras: “Lo mismo”.

Días después mi hermano el mayor me llamó por la noche a la cocina y me mostró una cucaracha caída de espaldas debajo de la pileta. Sin decirnos nada asistimos a una vana y larga lucha por enderezarse, mientras otras cucarachas, venciendo la intimidación de la luz, circulaban por el piso y pasaban rozando a la que yacía en posición decúbito dorsal.

Nos fuimos a la cama con una marcada melancolía, y por una razón u otra nadie volvió a interrogar a tía; nos limitamos a aliviar en lo posible su miedo, acompañarla a todas partes, darle el brazo y comprarle cantidad de zapatos con suelas antideslizantes y otros dispositivos estabilizadores. La vida siguió así, y no era peor que otras vidas."

"Tía en dificultades", Historias de cronopios y de famas, Julio CORTÁZAR

Edifici Fundació Juan March, 

Mallorca, juliol12

un cadeau à moi

de mon ami

     mon frère

     mon amour

Merci beaucoup, 

Ale.

Je t'embrasse

Q's

donar suport a la il·lusió persistent

blancs XXXI

passeig Sant Antoni de Calonge,

 primavera12

i

el record de les atlàntiques

Cap de Trafalgar, 

juliol07

sempre ens quedarà...

ens quedaran...

les dunes

s'Agaró, 

desembre12

sol d'hivern

la fred no amaga el sol, 

ni la llum brillant

ampolla de Palomo Cojo, 

amb tap de Murano (gràcies , Annaguapa i Xavi), 

desembre12

cansament

de números, de xifres, de comportaments previsibles, d'actituds correctes, de malles i matrius, d'esquemes, de quadrícules,

de gràfiques, d'analítiques, de missatges,  del que convé i del que no convé,  de les línies rectes, 

d'haver de saber , d'haver de ser correcte

Detall d'un aparador de Barcelona,

 juliol12

paraules mai dites

CEBES

 Pollença, juliol12

carrers estrets

a Girona, 

caminant per carrers estrets

que ens bressolen càlidament, 

i al Didal, cosint complicitats 

amb somriures i copes de vi

(To Sali, JFK, Cesc i Barni)

Girona,

 maig12