S'assembla a la psico.
I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,
que sempre m'emociona...
I de cop penso 1+1= -3.
Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien
pogut imaginar.
Sí, Nena, penso així. Avui.
Avui m'ho permeto.
S'assembla a la psico.
I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,
que sempre m'emociona...
I de cop penso 1+1= -3.
Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien
pogut imaginar.
Sí, Nena, penso així. Avui.
I've realised the dimensions of misunderstanding.
Ok!
Sempre arribo tard i la il·lusió quan es fon, em crema i em deixa buida.
Així, la ventafocs a les 12,
jo al 30.
Voilà! I see!
C'est tout, més amis.
Je vous remercie tout with all my love; i tant!
Fluxos de fitxes i de fluids.
Sort que en tinc més de dues.
Mocs.
Recordo les olors i sembla que les sento, en diuen fantosmies i no només olors.
Penso, sento i visc en allò que no existeix.
De ferm.
Tancar files en allò en què ens hem convertit.
Ja no li agrado gens, però m'estimen això sí.
Ella deia, amb la boca petita i amb vergonya, 'em costa'.
I què si a tothom li costa!?
Doncs, mig silenci, o del tot. Però això no feia que li costés menys i a més la llençava al forat del la O.
Coll, tos, doncs.
Em falta ella per agafar el bon son I despertar-me amb un somriure.
Però sí, ric i somric! Només faltaria!
Com goso pensar en no fer-ho!
How you dare!!
Qodb: visc amb aquest buit a dins, el mateix que dibuixen aquestes lletres amb cercles.
Tot torna a ésser blanc
Miri on miri,
a mi que se suposa que m'agraden els colors.
Blanc com les seves samarretes,
com la que porto jo ara també.
Com el cobrellit, com el llençol,
com el sostre, la paret, el reflex del sol de fora,
Blanc.
No veig cap més color.
No en sé prou
I encara amb 50, no en sé prou.
El blanc de la vergonya.
De fet, ja es pot dir que mai no en sabré prou.
Així, horitzontal i blanc.
Més tard ja sortirà aquella altra, la dels colors, que ho fa tot per mi i que encara no en sap prou.
Meravellós conte de Hemingway.
Els finals també són principis.
Maleïm els finals perquè no ens agradarà el que comença.
No diré el que em fuig,
ho sento Ferrater.
Ànim crepuscular
i també absurd,
com Pacifiction.
Sola.
Sola.
Sola.
No hallar fuera del bien centro y reposo.
I vaig sentint les seves paraules ressonant en mi.
I així vaig passant aquests dies de calor. Una calor nova; com tot.
Que tot és nou.
R
Bonus track
Flotarium
Aigua! Que no pesem...
Veiem el que no es veu, no veiem el visible.
Jardins que no ho són,
Sons que no sentirem mai més.
Olors que no sentirem mai més.
Flors.
I flors. I, doncs, we float.
All the rest is silence. The real silence. Si,sí
Amb ella la vida era molt millor. Molt millor.
- Voldria ésser on ets, només per estar juntes una altra vegada.
Sense ella, tot plegat un succedani; marca blanca, rebaixat, diluït, descafeïnat, light, esbossat, intuït, embastat, provisional, sospitós, sense vernís ni fixador, volàtil, fals... ombres.
Així, amb tu i tu, vosaltres i jo, nosaltres ja està tot dit.
Tant se val 23, groc, vermell,
pètals o marbre.
Junts,
en aquarel·les,
que podrien ser sang,
que podrien ser pètals,
que són colors,
que són cotó.
A vegades dubto si m'agrada més estar amb vosaltres
que amb ells.
Bé... ells i elles, esclar.
They, them...
En canvi, tu i tu: vosaltres i jo fem el nosaltres.
Present permanent.
mirant d'encendre el foc.
M'ajupo i sec després
a terra, al seu costat.
Ventem i ventem,
però no hi ha manera.
El tió de pi i la branca
d'alzina són humits.
Sant Feliu.
La C. daura la ceba
per la sopa deliciosa
que soparem més tard.
Arriba el Bavi parlant
de futbol i la Nurita
neteja anxoves.
I després a la taula,
somric,
per fora i per dins.
I li explico.