“Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo.”
Federico García Lorca, poema en prosa
«Santa Lucía y san Lázaro», 1927
Al CCCB,
amb llàgrimes en un sol ull.
Passant el dia de festa.
“Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo.”
Federico García Lorca, poema en prosa
«Santa Lucía y san Lázaro», 1927
Al CCCB,
amb llàgrimes en un sol ull.
Passant el dia de festa.
Així, pensat,
tot lliga i encaixa.
Anirem a veure antiquaris a La Bisbal i dinarem a Es Carxofa a Púbol.
Amb un
Però potser ja ha passat, ja tot és passat.
La ment dels ecos en fa colors, que distreuen, disfressen les ombres.
Viure als pantalans!
No m'agrada gens la paraula 'piuladissa', però m'agrada sentir els ocells ara al matí.
El nom sempre fa la cosa?
I si el nom de la cosa, l'embruta?
Singlesolasolterasolsolsolasingle pa'que te singue!
Escolto Bad Bunny sense cap remordiment!
Ui!
Ara m'ha vingut al cap, mentre escolto Radiohead i corregeixo...
En PP i jo ho vam fer al dolmen!
La ment!
Estiu de pinassa calenta, quan tot va a començar a ser diferent i per sempre més.
Sards, molts, atrets pel menjar perquè nosaltres els robéssim l'ànima... en tenen?
Happy few!
Enveja de la seva vida al mar, en bancs i bancs, vora el sol i la sorra. I ja està!
Al matí, deambular erràtic en l'espera.
Mal a la gola, fred i calor; molt de sol i mocs. Tot una mica al revés.
Miserable.
Llibreria Finestres, ben bonica
He d'arrencar les herbetes petites que surten en el test de la camèlia i també en els de la buguenvíl •lia?
És un dubte important, perquè és vida també. També estan vives.
No és un dubte menor ...
Les persones que estimo em diuen i em van dir coses diferents. I jo mai no sé què fer. Sempre així.
I mentre tic-tac, tic-tac, tic-tac...
El preu és canviar de canal.
En fèiem servir molts, l'A. i jo.
Hi ha senyals, en els diferents canals,
vibració constant,
modulada
per no fer-nos mal.
Per mi, l'alè de vida.
PJ Harvey amb la Marianne Faithfull ho van dir millor que jo.
Avui, m'ho inspira la N.
Feliç, acompanyada, reforçada i revitalitzada. Revitalitzada.
A Santfe, Ganxotapes. Love, love, love🩷
I la Marina Garcés, sí! Que digui, que pensi! Sí a tot!
Two loves.
Avui ho he recordat amb la paraula dita; que és quan apareixen en tres dimensions les vibracions, els moviments que recorren el cos, el cor, la ment, l'ànima?
Apareixen volumètrics.
Els amors.
Els homes, dos.
Que van fer sonar l'òrgan, els òrgans.
I m'he sentit feliç.
De recordar que va passar.
Que va ser.
Made my day.
C'est tout!
Ça y est!
Sorneguer, murri, irònic...
Tant de bo!
Així jo... evitaria el plor i els plors que de tant en tant em consento.
Poques vegades, això sí!!
Red flag: tieta de gest aspre, mirada trista i gust amarg.
Sorneguera, múrria, irònica...
Com si la meva vida personal m'importés ben poc; com a en Borges.
A veure!
Roses a parades benèfiques,
Al cementiri,
A la feina,
De la família,
A l'illa.
Smile, plis!
Amb flors a la samarreta,
sense semblar lireta.
Ai, els anys!
Pourtant, bonic!
Octavi Paz
Amor i amistat: SN imprescindible.
I quan es barregen, es dissolen?
Un i altre... quan falta un, falta l'altre?
I en el silenci de l'absència, quin es perd? Es perden tots dos?
Doble aposta: sexe, adrenalina i cobert.
Així, doble o res.
I al final, res.
El nom té alguna cosa a veure amb dolç...
M'agrada el nom; les flors, no tant.
I sento a la pell desig encara.
Desig i sentir. Poc hi puc fer jo.
Col•lecciono SN, noms i adjectius, que escriuen els altres.
Hi ha gent que va a buscar espàrrecs. Quina sort!
Jo els caço amb el llapis, en poemes, en pàgines de novel•les... els busco i en trobo. En trobo. Trobar. Tenir.
Per mi. Com els silencis. També en tinc molts. Que són meus perquè els sento, els sento i d'altres, els fabrico. Orfebreria.
No sé si hi caben tots, tampoc no sé on.
Col·lecciono. Aplego. Per mi, i per a mi. Aix, no sé. Alguns els perdo. Alguns els tinc al mòbil. Els noms, els adjectius i els silencis.
Naveguen; no, més aviat suren, el vent els porta, a prop, lluny, a prop, lluny, vaivé.
Dies de barquetes de Sant Pere.S'assembla a la psico.
I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,
que sempre m'emociona...
I de cop penso 1+1= -3.
Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien
pogut imaginar.
Sí, Nena, penso així. Avui.
I've realised the dimensions of misunderstanding.
Ok!
Sempre arribo tard i la il·lusió quan es fon, em crema i em deixa buida.
Així, la ventafocs a les 12,
jo al 30.
Voilà! I see!
C'est tout, més amis.
Je vous remercie tout with all my love; i tant!
Fluxos de fitxes i de fluids.
Sort que en tinc més de dues.
Mocs.
Recordo les olors i sembla que les sento, en diuen fantosmies i no només olors.
Penso, sento i visc en allò que no existeix.
De ferm.
Tancar files en allò en què ens hem convertit.
Ja no li agrado gens, però m'estimen això sí.
Ella deia, amb la boca petita i amb vergonya, 'em costa'.
I què si a tothom li costa!?
Doncs, mig silenci, o del tot. Però això no feia que li costés menys i a més la llençava al forat del la O.
Coll, tos, doncs.
Em falta ella per agafar el bon son I despertar-me amb un somriure.
Però sí, ric i somric! Només faltaria!
Com goso pensar en no fer-ho!
How you dare!!
Qodb: visc amb aquest buit a dins, el mateix que dibuixen aquestes lletres amb cercles.
Tot torna a ésser blanc
Miri on miri,
a mi que se suposa que m'agraden els colors.
Blanc com les seves samarretes,
com la que porto jo ara també.
Com el cobrellit, com el llençol,
com el sostre, la paret, el reflex del sol de fora,
Blanc.
No veig cap més color.
No en sé prou
I encara amb 50, no en sé prou.
El blanc de la vergonya.
De fet, ja es pot dir que mai no en sabré prou.
Així, horitzontal i blanc.
Més tard ja sortirà aquella altra, la dels colors, que ho fa tot per mi i que encara no en sap prou.
Meravellós conte de Hemingway.
Els finals també són principis.
Maleïm els finals perquè no ens agradarà el que comença.
No diré el que em fuig,
ho sento Ferrater.
Ànim crepuscular
i també absurd,
com Pacifiction.
Sola.
Sola.
Sola.
No hallar fuera del bien centro y reposo.
I vaig sentint les seves paraules ressonant en mi.
I així vaig passant aquests dies de calor. Una calor nova; com tot.
Que tot és nou.
R
Bonus track
Flotarium
Aigua! Que no pesem...
Veiem el que no es veu, no veiem el visible.
Jardins que no ho són,
Sons que no sentirem mai més.
Olors que no sentirem mai més.
Flors.
I flors. I, doncs, we float.
All the rest is silence. The real silence. Si,sí
Amb ella la vida era molt millor. Molt millor.
- Voldria ésser on ets, només per estar juntes una altra vegada.
Sense ella, tot plegat un succedani; marca blanca, rebaixat, diluït, descafeïnat, light, esbossat, intuït, embastat, provisional, sospitós, sense vernís ni fixador, volàtil, fals... ombres.