A qui s'adreça? A qui ens adrecem?

Avui, a la sorra de la platja de la Conca hi havia aquest petit paper. Estava enrotllat, però sense lligar i tampoc no era dins de cap ampolla. 
El missatge és poètic, inquietant i també esperançador.

Per respecte a en Jordi, no hi figura el cognom

regal de reis

La Mavis té 71 anys i ens diu que mai estem sols; li hem de fer cas.
You are not alone, / I'm with you / I'm lonely too / What's that song, / That can't be sung by two. / A broken home, / A broken heart, /Isolated and afraid, /Open up this is a raid, / I wanna get it through to you, / You're not alone. / You're not alone, / Every night,

I stand in your place. / Every tear, / On every face, / Tastes the same./ A broken dream, / A broken heart, /Isolated and afraid, / Open up this is a raid, / I'm gonna get it through to you, / You're not alone.

An open hand, /An open heart, / There's no need to be afraid,/ Open up this is a raid, / I wanna get it through to you, / You're not alone. /I wanna get it through to you, / You're not alone. / I'm gonna get it through to you, / You're not alone

i la companyia

Jardins Montjuïc, desembre10

Entre la fredor, els núvols i l'ambient desangelat: ens tenim.
(Per a la C. i la M.)

La fe?

Palerm, juliol09

muses i gurús

Bartleby y compañía (2000) 
        «Contrariamente a lo que se cree, no hablo exactamente en este libro de escritores que dejaron de escribir sino de personas que viven y luego dejan de hacerlo. De fondo, eso sí, el gran enigma de la escritura que parece estar diciéndonos que en la literatura una voz dice que la vida no tiene sentido, pero su timbre profundo es el eco de ese sentido.»  ENRIQUE VILA MATAS

We can't get no satisfaction

12

ciutadella, juliol10

De fet, l'única cosa que tenim és temps. 
Tota la resta ve després.
(En record de la M.F.)

4 +1

casa, 28/12/10

L'estrella que ens guia és atiada per tots nosaltres en dies com aquests.

herba de sant joan

DigitalNatura.org

Hypericum perforatum

A l'Edat Mitjana, es cremava a les cases en què es creia que havia entrat el dimoni, fins el punt que era coneguda com Fuga daemonimu (espanta dimonis). Alguns noms populars, com el del francès i l'italià, són reminiscències d'aquest mal nom. Es diu que cura la malenconia i que atrau l'amor. A la cultura celta, es deia que les fades dolentes, el follets i els mags amb males intencions no entrarien en una casa on les finestres estiguessin protegides amb ramets d'aquesta planta.

festes

Així, desenfocats, moguts però lluminosos 
cal que siguin tots aquests moments de festes que passem i que ens esperen. 
Esser-hi amb l'energia del moviment i de la llum.
No cal res més.

i

Jardins de Montjuic, desembre10

Les portes del coneixement

Monestir Sant Feliu de Guíxols, juliol10

"[...] Kitty callà, no pas perquè no tingués res a dir, sinó perquè tampoc no volia obrir els seus pensaments secrets al seu pare. Tanmateix -cosa estranya-, a despit d'estar tan disposada a no sotmetre's al punt de vista del seu pare, a no donar-li accés al seu santuari, tingué la sensació que aquella imatge divina de la senyora Stahl, que durant tot un mes havia portat a la seva ànima, s'havia fet fonedissa per sempre, de la mateixa manera que desapareix la figura formada per un vestit abandonat quan hom s'adona que és buit. No quedava sinó una dona de cames curtes que jeia perquè era malgirbada i que torturava la submisa Vàrinka perquè no l'embolcava amb la manta tal com calia. I cap esforç d'imaginació no era capaç de retornar la madame Stahl anterior. [...]

Cap. 34 d'Anna Karènina de Lev Tolstoi (1877), traducció d'Andreu Nin, editorial Proa (1933)

Malles (II)

(Il·luminació Nadal, Barcelona10; atzavares prop del Ridaura;

 posidònia seca; joc infantil a la platja gran de Platja d'Aro)

El circ o les rareses

Albino sword swallower at a carnival, Md., 1970,
Diane Arbus

(Per a X.R.)

Prou! Sense pensar: ENDAVANT!

Reproduccions en bronze d'escultures de Rodin,
davant el Caixafòrum de Madrid, febrer09

La lletjor de la rosa

Rosa, casa10

La dulce boca que a gustar convida 
Un humor entre perlas distilado,
Y a no invidiar aquel licor sagrado
Que a Júpiter ministra el garzón de Ida,

Amantes, no toquéis, si queréis vida;
Porque entre un labio y otro colorado
Amor está, de su veneno armado,
Cual entre flor y flor sierpe escondida.

No os engañen las rosas que a la Aurora
Diréis que, aljofaradas y olorosas
Se le cayeron del purpúreo seno;

Manzanas son de Tántalo, y no rosas,
Que pronto huyen del que incitan hora
Y sólo del Amor queda el veneno.
Luis de Góngora

casa de salut

casa, desembre10

Sol, escalfor, calma, silenci...

Joies

Hi ha gent que després d'una tempesta recorre la sorra buscant alguna cosa de valor.
Si ens hi fixem, sempre després del temporal trobarem algun tresor.

Alga seca de la Conca

Espai

Menorca, estiu10