Dolçor

Brunyols de la mare, abril11

Àvia i matafaluga

Blancs IV

però verticals i imponents

Columnes de la Sala Hipòstila, del Park Güell, febrer11
runa i morter per simular marbre.

Déjavu

Folkies, neohippies, neo....
Els llindars són el més interessant. Els grisos.

Sexy o cutre?

short and sweet

La millor de les del dissabte a la nit

Esperanza Spalding (veu i contrabaix)

moviment

Portar les sabates ben netes el diumenge és imprescindible!

Sala de ball del restaurant "La carpa", Banyoles, abril11

sms, e-mail, trucada, tweet, buzz, toc, missatge privat, el mur, xat, entrada de bloc, mirada, carta, postal, telegrama, llibre, fax, xiuxiueig, conversa robada, gest, ganyota, carícia...

Lladurs, desembre05

Blancs III

però amb moviment

Font de Vejer de la Frontera, juliol07

La manera més salvatge, selvàtica i salvadora

Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:

"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "

Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc  en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats. 

La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada. 

(Per a la C. i en P.)

 escolta "La manera més salvatge" 

identitat

Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?

cossos: llum i ombres

Relleu d'un sepulcre al Cimitero Monumentale  de Pisa, gener10

Abrivat/abrivada

"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."

Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)

Riu Arno, Florència, 010110

open mind!

Efluvis de bellesa en una llengua estranya.

Lletra en islandès de Jakobina Sigurdardottir

desconcert

La vida s'imposa sempre.

comunicació

Rupià, 2010

"El demà, ningú l'ha vist"

Caduca la mirada fresca sobre el món? Es panseix, també?
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat. 
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.

(En record de l'àvia Maria)

Canal de Venècia09

punt de vista (III)

Comença la primavera, però sense la sensació d'haver viscut l'hivern.
La climatologia va ser substituïda per inclemències que deixaven poc temps per parar atenció al fred, als núvols, a la pluja... 

Detall d'un cartell manipulat de "La Verge de la magrana" de Sandro Botticelli,
en una paret prop dels Uffizi, Florència, nadal09-10

Ens passen mil coses pel cap

Aparador de la botiga Chanel, Florència, nadal09-10

vitalitat

El groc era el seu color preferit:

brillant, vibrant, lluminós... com ell.

El record de la seva vitalitat m'inspira sempre.

En record de Jordi Carré, "Tiu", en el 15è aniversari.

El groc més pur: mangos. Mali, agost08

desig

Detall de la Piazza Nabona, Roma06

Kensington
La llum de l’estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
«Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m’he tornat una flor groga.»
D’imaginar floral, a mi m’és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol·la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m’hi doni. Dic:
«Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí.»
M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
«No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m’he tornat una flor groga.»

Gabriel FERRATER, Teoria del cossos

propostes

Pisa, gener10