 |
| Romanyà de la Selva, març12 |
amb dubtes,
recança
i poques esperances
dijous, 29 de març del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
diumenge, 25 de març del 2012
dissabte, 24 de març del 2012
Verticalitat brasilera
Convoquem la sort amb amulets brillants i deliciosos
com les persones que ens els ofereixen.
(gràcies, Nurita S.!)
dijous, 22 de març del 2012
comunicació III
És possible entendre'ns
si cadascú de nosaltres veu les vocals d'un color diferent?
 |
| Baptisteri, Florència, desembre09 |
VOYELLES
A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles
Je dirai quelque jour vos naissances latentes:
A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,
Golfes d'ombres; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;
U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;
O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses yeux!
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,
Golfes d'ombres; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;
U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;
O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses yeux!
A. RIMBAUD (1854 ; 1891)
VOCALS
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,
Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;
U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;
O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus ulls violetes!
(Trad. Joan Brossa)
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,
Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;
U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;
O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus ulls violetes!
(Trad. Joan Brossa)
dilluns, 19 de març del 2012
parentiu
L'apel·latiu PARE no és ni espontani,
ni genètic,
ni honorífic
ni tan sols una categoria civil.
Hi ha tants pares com cors,
i no responen ni a proporcions ni simetries estadístiques;
n'hi ha que ni tan sols superen l 'inexorable pas del temps.
Poor men!
 |
| Romanyà de la Selva, març12 |
diumenge, 18 de març del 2012
dissabte, 17 de març del 2012
dimecres, 14 de març del 2012
dissabte, 10 de març del 2012
Heureuse
 |
| Romanyà de la Selva, març2012 |
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers,
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds,
Je laisserai le vent baigner ma tête nue!
Je ne parlerai pas, je ne penserais rien.
Mais l'amour infini me montera dans l'âme;
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature -hereux comme avec une femme.
RIMBAUD
L'aventura
SENSACIÓ
I
Pels vespres blaus d'estiu aniré pels conreus,
picotejat pels blats, sollant l'herba menuda.
Somniós, sentiré la frescor sota els peus,
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.
No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura - com amb una companya.
[...]
J. PALAU I FABRE, Laberint dins Poemes de l'Alquimista
divendres, 9 de març del 2012
yin-yang
dimarts, 6 de març del 2012
Traducció de l'enyorança
"Ba fle ke djoukelila"
El Nadal del 2008 al CACMálaga, el meu estimat amic quan va veure aquest quadre va començar a riure, mig avergonyit... Només ell aleshores podia entendre el secret, i era en el títol, que els europeus -ignorants i presumptusos- no van voler traduir:
"Dos bocs enculant-se".
Cap títol en bàmbara, ni en el museu, ni en el catàleg no estava traduït.
L'Àfrica de debò es manté ignorada i menystinguda.
 |
| "Ba fle ke djoukelila", Miquel BARCELÓ, 1991 |
dilluns, 5 de març del 2012
dissabte, 3 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
Verticalitat escumosa o la vie en rose II
Las doce en el reloj
Dije: Todo ya pleno.
Un álamo vibró.
Las hojas plateadas
Sonaron con amor.
Los verdes eran grises,
El amor era sol.
Entonces, mediodía,
Un pájaro sumió
Su cantar en el viento
Con tal adoración
Que se sintió cantada
Bajo el viento la flor
Crecida entre las mieses,
Mas altas. Era yo,
Centro en aquel instante
De tanto alrededor,
Quien lo veía todo
Completo para un dios.
Dije: Todo, completo.
¡Las doce en el reloj!
Jorge GUILLÉN, Cántico (1928-1950)
dissabte, 25 de febrer del 2012
espiadimonis
Birds flying high, you know how I feel
Sun in the sky, you know how I feel
Breeze driftin on by, you know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
Dragon fly out in the sun, you know what I mean, don't know
Butteflies all havin' fun, you know what I mean
Sleep in peace when day is done
That's what I mean
And this old world is a new world
And a bold world
For me
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Sun in the sky, you know how I feel
Breeze driftin on by, you know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
Dragon fly out in the sun, you know what I mean, don't know
Butteflies all havin' fun, you know what I mean
Sleep in peace when day is done
That's what I mean
And this old world is a new world
And a bold world
For me
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
divendres, 24 de febrer del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
el millor regal
és fixar en la memòria moments bons irrepetibles, tant com ho són les coordenades vitals i d'espai i de temps en què es produeixen...
- és rebre un Marc Vicens, i demostrar així que l'amistat és la via d'unió, coneixement i amor més poderosa
- és rebre un decàleg d'instruccions per esquivar les temptacions negres del pensament
- és bufar les espelmes sobre magdalenes de colors i entre llàgrimes; sabedors de l'amor passat i l'amor present
- és veure una esplèndida "madrina" andalusa amb mantilla, una gòtica estupenda i una espia francesa de la resistència que continuen pensant que tot val la pena
- és rebre missatges entre signes d'admiració plens d'alegria
 |
| orquídia, casa, febrer12 |
divendres, 10 de febrer del 2012
Blancs XX
 |
| flors a les dunes de Cadis, agost07 |
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio MACHADO (1875-1936)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)