dimarts, 17 de desembre del 2013

transportador (d'angles)

Moll de Sant Feliu, 
14 de desembre de 2013

L'optimisme ens fa posar-li noms, 
però no hi ha manera...

Ni ying, ni yang
ni equilibri,
ni aurea mediocritas,
ni pols,
ni extrems,
ni blanc, negre
ni bo, dolent
només el neguit de l'angle i
de l'orientació del rumb -canviant-
i el fastig...

dilluns, 16 de desembre del 2013

AL COSTAT

Platja del Arco, 
Cabo de Gata, Almeria, estiu13


EL POBLE DEL COSTAT
El meu avi solia dir: "La vida és sorprenentment curta. Ara, en el record, se m'hi comprimeix tota de tal manera que, per exemple, a penes comprenc com pot resoldre's un jove de cavalcar fins al poble del costat sense témer -i deixant de banda tot atzar dissortat- que  ni amb tot el temps de la vida que transcorre feliç i com d'habitud no n'hi hagi prou ni de molt per una tal cavalcada."

F. KAFKA, dins Un metge rural, Ed. Quaderns Crema,
 Col. Mínima de butxaca, trad. Josep Murgades, 1995
(To Pitu)

divendres, 13 de desembre del 2013

a whole world

JOY

punts de llum, 
comptats, 
però intensos...
que són notícies,
que són records, 
que són plans,
que són mirades, 
que són somriures, 
que són paraules. 

floretes, Sant Feliu, 
agost13

dimecres, 11 de desembre del 2013

missing William Stoner

S'Agaró, 
desembre13

"Va sentir una riallada llunyana i va girar el cap en aquella direcció. Una colla d'estudiants havia travessat la gespa del seu pati del darrere; tenien pressa per arribar a algun lloc. Els va veure amb nitidesa: eren tres parelles. Les noies tenien unes extremitats llargues i gràcils, i lluïen vestits lleugers d'estiu; i els nois les observaven admirats, entretinguts i cofois. Caminaven amb agilitat per l'herba, gairebé sense tocar-la, sense deixar cap rastre. Els va mirar fins que es van perdre, fins que li van desaparèixer del camp de visió; però quan ja feia una estona que s'havien esvaït, encara sentia la remor de les seves rialles, llunyanes i espontànies enmig de la quietud d'aquella tarda d'estiu. "

J. WILLIAMS, Stoner, Ed.62, Col. El Balancí, 
trad. Albert Torrescasana, 2012

dilluns, 9 de desembre del 2013

"mala peça al teler"

En un primer moment,
pensar frena els sentiments; 
en acabat, 
els sentiments impedeixen pensar.

  

casa, 
desembre13

dissabte, 7 de desembre del 2013

system failure

els silencis
ocupen espai, temps, 
comuniquen...
però mai no sabem si ens expliquen 
o expliquen el que vol dir l'altre
Illa de Cabrera, 
Mallorca, 2012

dimarts, 3 de desembre del 2013

blancs XXXIX

o l'atracció de l'abisme

Camí de ronda entre S'Agaró i la Conca, 
desembre13

dilluns, 2 de desembre del 2013

coordenades II

Quan penso en 
el perquè de tot plegat
no ho faig com a dona.


Detall d'un joc al passeig de Platja d'Aro, 
cal fer girar la roda. setembre13

dimecres, 27 de novembre del 2013

corrua, camí

Festa dels padrins (amb la mare i els seus padrins)
Avinyonet de Puigventós, 
1967

Blanc i negre; 
formigues.

Un mateix pas,
un sol camí.
Confusió:
mantellines però perruqueries
negre però blau cel. 
Anar de bracet, 
voler córrrer, 
seguir el pas, 
sommiar, 
preveure, 
saber, 
ignorar.

Embolic, 
però no, 
potser...
merder!

dilluns, 25 de novembre del 2013

cap or end?

és el final o el principi de la setmana?

foto: Núria Vila, 
bar la Goleta, octubre13


Ens hi fixem
i no tanquem els punys, 
ni serrem les dents, 
ni ens mosseguem el llavi;
mirem cap a una sola direcció, 
cames i peus, quiets. 

I sentim les vibracions de cada segon, 
càlides, contínues.

Les mans encara són fredes
però sabem que estem bé, 
i és perquè l'escalfor dels altres 
ens ha refet.  

dissabte, 16 de novembre del 2013

Blancs XXXVIII

 expectants
tensió
Detall d'una de les caravanes del Circ Raluy
Sant Feliu,octubre13

dissabte, 9 de novembre del 2013

notes

DO       RE       MI      FA    SOL     LA     SI
  C         D          E         F        G        A       B

sonen igual de bé

dilluns, 4 de novembre del 2013

davant del dubte: SÍ

cal aturar-nos, 
de tant en tant, 
per tenir ben present
 que tots i cadascun dels moments que vivim 
són únics;
perquè són irrepetibles i irreproduïbles

El meu tio Joan i jo a Cayo Jutías,
 Cuba, setembre13

dimecres, 30 d’octubre del 2013