Il·lusions II

les llums de la ciutat

la llum de la ciutat

Rita rouge

Barcelona, febrer14

rare and amazing

bizarre

però funciona

principis bàsics

calidesa i afecte:

n'hi ha prou

 perquè tot sigui una mica millor.

restaurant "can misèries",

febrer14

Gràcies, Annaguapa!!!!

la fe. FE

suma d'experiències pròpies 

i alienes 

que tenen com a resultat

 esperança i optimisme

Restaurant "La penyora", 

Girona

febrer14

GAME OVER

Restaurant "La Lionesa", 

Sant Feliu, 2013

serigrafia

No..!

potser no del tot...

dibuix de la Paula Celis, 

nevera de casa, 

febrer14

somriure, riure

Davant d'arestes i de punxes,

de volums imprevistos,

de volums previstos però innexistents,

de textures agradables,

de tactes aspres,

del que és 

i del que no és, 

somriem!!!

atzavares, 

Sant Feliu de Guíxols,

octubre13

amistat

per celebrar delicioses nits d'hivern a la fresca

alquímia

[...]

Pulkhèria Alexàndrovna, tot i que tingués ja quaranta-tres anys, servava encara romanalles de la seva antiga bellesa, a més, semblava molt més jove del que era, la qual cosa s'escau sempre en les dones que serven fins a la vellesa la lucidesa d'esperit, la frescor de les impressions i l'ardència honesta i pura del cor. [...]

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), 
Ed. Proa, trad. Andreu Nin

sabateria, 

Barcelona, gener14

fino testimonio

Terapias

Un cronopio se recibe de médico y abre un consultorio en la calle Santiago del Estero. En seguida viene un enfermo y le cuenta cómo hay cosas que le duelen y cómo de noche no duerme y de día no come.

-Compre un gran ramo de rosas- dice el cronopio.

El enfermo se retira sorprendido, pero compra el ramo y se cura instantáneamente. Lleno de gratitud acude al cronopio, y además de pagarle le obsequia, fino testimonio, un hermoso ramo de rosas. Apenas se ha ido el cronopio cae enfermo, le duele por todos lados, de noche no duerme y de día no come.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Hall d'un hotel de luxe a l'Havana, 

setembre13

escampar i recollir

- Es documentava.

Li vaig oferir un cafè. Li vaig ensenyar les fotos d'aquell dia que hi havia a l'armari d'en Climent ("no cal que hi tornem, amic meu, no cal"). Després es va fixar en les carpetes que tenia escampades i va observar els títols que en Climent havia escrit. Eren cartolines enganxades amb cel·lo sobre la carpeta de plàstic. Hi deia, per exemple: "Versos" (i hi tenia poemes apuntats per fer-los sevir, si calia). I "Hodler. Guions". I "gravats". I "menjars". I "Roma, Campitelli". I "París, octubre". I "arbres" i "moda" (per si tenia necessitat de descriure un arbre o de parlar de com anava vestida una dona). I "cossos ciència". I "Alain Delon". I "càncer, detalls". I "apunts Aldilà / Al di là". I "quadres". I "retalls diari: noia trobada mar enllà, ànecs, engolit per sorra". I "fotos piga". I "fotos platja". I unes quantes més. 

En Domènech em va dir que trobava que ho tenia prou ben arxivat i jo, en part per fer veure que encara hi tenia feina i en part perquè coneixia el contingut de la calaixera i de les notes (disperses) i dels accents exagerats de les fitxes i d'altres papers i llibres que corrien per allà sense rumb, li vaig dir que sí, però que no tant. 

- Potser no tant-vaig dir. 

- D'acord. Ja t'entenc. Ja et va pagant en Jaume?

Li vaig dir que sí. Se'n va anar. "Et convindrien unes floretes a la terrassa", em va dir.

J.M.FONALLERAS, Climent, Ed. Amsterdam llibres, 2013

Bar Mudanzas,

Barcelona, 2012

incroyable!!!

perquè val la pena anar fent, anar fent...

Geòrgia!!

(Segon premi al correcurts de Cassà de la Selva 2011, realitzat íntegrament en 24 hores, incloent rodatge, edició i postproducció. El curt té una durada màxima de 2 minuts i ha d'incloure un objecte facilitat pel jurat, en aquesta ocasió una ampolla de cervesa d'importació Franciskaner.)

Guanyador del premi amics de Miquel Porter

calendari. Dosis projectes gràfics

Vivim en un món absurd. Veritat irrebatible.
En voleu exemples?
En un món on la gent passa gana però es llencen tones de menjar, mentre a Filipines el tifó Yolanda causava més de 10.000 víctimes al novembre passat, es pagaven 142,4 milions d'euros en una subhasta per un tríptic de Francis Bacon. Hi ha millor definició de l'absurd?
Però l'home -ho deia Albert Camus al seu Mite de Sísif-, malgrat ser incapaç d'entendre el món, ha d'enfrontar-se en tot moment a aquesta incomprensió. En altres paraules: si el món és il·lògic i insensat, no deixarà de ser-ho perquè nosaltres vulguem ocultar-ho; l'absurd ens planta cara i li hem d'aguantar la mirada...!
Per aquesta raó des de Dosis hem dedicat aquest any el calendari a l'absurd. I la veritat és que no ens ha costat gaire, ni per tarannà ni per tradició, perquè a Catalunya hem tingut veritables mestres en la matèria: Salvador Dalí i l'absurd del subconscient; la Colla de Sabadell, amb el seu humor gratuït i corrosiu; Joan Brossa i els seus poemes visual, o Manuel de Pedrolo, amb l'obra Homes i No, entre d'altres. En definitiva, ens sentim hereus d'aquesta tradició i hem volgut aportar-hi el nostre humil granet de sorra.
Aquest any, el calendari conté 53 poemes visuals -podríem fer servir aquest terme- un per a cada setmana, en què ens hem permès tallar el fil que uneix significant i significat, per després tornar-lo enganxar fent-hi un petit nus d'humor fonètic absurd. I ho hem de reconèixer, el resultat no sempre ha està a l'altura dels nostres propòsits [...], però hem de dir que, en general, les combinacions mot-il·lustració que us oferim han provocat reaccions que anaven des del somriure quasi imperceptible a la hilaritat desbocada, passant -això sí- per la ganyota de despaprovació o la mirada d'estranyesa.

Que gaudiu de la desraó!

Feliç 2014!
(pròleg de Josep Solà, Pitu)

detalls del calendari de Dosis Projectes Gràfics 2014

Il·lusions I

estrenar llençols de cotó

gràcies, Nuritxi!!!

el·lipses

Ull, 

barca,

cony, 

portes.

Dalí...

sí!

Museu Dalí, 

Figueres, 13

fortuna

[...], 

pues jamás el esfuerço desayuda la fortuna.

Fernando de Rojas, La Celestina (1499), 

Ed. Vicens Vives, 2011, (Acto IV, Escena II)

desembocadura del Ridaura, Platja d'Aro

gener14

licantropia

o alguna cosa així...

la meva agenda

Fermer l'oeil

Rêve Pour l'hiver

À ***Elle

L'hiver, nous irons dans un petit wagon rose

Avec des coussins bleus.

Nous serons bien. Un nid de baisers fous repose

Dans chaque coin moelleux.

Tu fermeras l'oeil, pour ne point voir, par la glace,

Grimacer les ombres des soirs,

Ces monstruosités hargneuses, populace

De démons noirs et de loups noirs.

Puis tu te sentiras la joue égratignée…

Un petit baiser, comme une folle araignée,

Te courra par le cou...

Et tu me diras : "Cherche !", en inclinant la tête,

- Et nous prendrons du temps à trouver cette bête

- Qui voyage beaucoup...

En Wagon, le 7 october 1870

Arthur RIMBAUD

Oeuvres complètes, Ed. Flammarion, 2010

( "Somni d'hivern"

A l'hivern, anirem dins un petit vagó rosa, amb coixins blaus. Estarem bé. Un niu de pentons folls reposa a cada racó melós. 

Tancaràs els ulls per no veure, pels vidres, gesticular les ombres, les monstruositats furioses, populatxo de dimonis i llops negres. 

Més tard, sentiràs una esgarrapadeta a la galta...Un petit petó, com una aranya bogeta et correrà pel coll.

I em diràs: Busca-la!, inclinant la testa. - I ens pendrem el temps per trobar la bestioleta que tant viatja.) 

promeses grotesques

[...]

- Et vaig dir que m'havia semblat bé, no que m'hagués agradat. 

- És a dir: que no et va agradar. 

L'hi ha de dir:

- Odio el menjar japonès. 

Ella el mira als ulls, sorruda. 

- Saps que a mi m'agrada molt. 

- Ho sé. 

Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s'estima més no trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa: que precisament una de les coses que li desagraden d'ella (i que lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants d'aquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques. Ella li diu que és un imbècil. Ell es veu obligat a dir-li que no se sent gens imbècil i que està convençut que, si s'hagués de provar qui posseeix un cervell més potent, el d'ella no seria el guanyador. Aquestes paraules acaben d'ofendre la noia, que el bufeteja, irada, mentre li torna a dir que és un imbècil, un imbècil crònic, que ho serà tota la vida i que no el vol tornar a veure mai més, proposta amb la qual ell està de seguida d'acord. 

"Amb el cor a la mà", dins

Q.MONZÓ, El perquè de tot plegat, Ed. Quaderns Crema, 1993

S'Agaró, gener14