Ahir a la nit la solitud del delinqüent.
Al matí, deambular erràtic en l'espera.
Mal a la gola, fred i calor; molt de sol i mocs. Tot una mica al revés.
Miserable.
Llibreria Finestres, ben bonica
Al matí, deambular erràtic en l'espera.
Mal a la gola, fred i calor; molt de sol i mocs. Tot una mica al revés.
Miserable.
Llibreria Finestres, ben bonica
He d'arrencar les herbetes petites que surten en el test de la camèlia i també en els de la buguenvíl •lia?
És un dubte important, perquè és vida també. També estan vives.
No és un dubte menor ...
Les persones que estimo em diuen i em van dir coses diferents. I jo mai no sé què fer. Sempre així.
I mentre tic-tac, tic-tac, tic-tac...
El preu és canviar de canal.
En fèiem servir molts, l'A. i jo.
Hi ha senyals, en els diferents canals,
vibració constant,
modulada
per no fer-nos mal.
Per mi, l'alè de vida.
PJ Harvey amb la Marianne Faithfull ho van dir millor que jo.
Avui, m'ho inspira la N.
Feliç, acompanyada, reforçada i revitalitzada. Revitalitzada.
A Santfe, Ganxotapes. Love, love, love🩷
I la Marina Garcés, sí! Que digui, que pensi! Sí a tot!
Two loves.
Avui ho he recordat amb la paraula dita; que és quan apareixen en tres dimensions les vibracions, els moviments que recorren el cos, el cor, la ment, l'ànima?
Apareixen volumètrics.
Els amors.
Els homes, dos.
Que van fer sonar l'òrgan, els òrgans.
I m'he sentit feliç.
De recordar que va passar.
Que va ser.
Made my day.
C'est tout!
Ça y est!
Sorneguer, murri, irònic...
Tant de bo!
Així jo... evitaria el plor i els plors que de tant en tant em consento.
Poques vegades, això sí!!
Red flag: tieta de gest aspre, mirada trista i gust amarg.
Sorneguera, múrria, irònica...
Com si la meva vida personal m'importés ben poc; com a en Borges.
A veure!
Roses a parades benèfiques,
Al cementiri,
A la feina,
De la família,
A l'illa.
Smile, plis!
Amb flors a la samarreta,
sense semblar lireta.
Ai, els anys!
Pourtant, bonic!
Octavi Paz
Amor i amistat: SN imprescindible.
I quan es barregen, es dissolen?
Un i altre... quan falta un, falta l'altre?
I en el silenci de l'absència, quin es perd? Es perden tots dos?
Doble aposta: sexe, adrenalina i cobert.
Així, doble o res.
I al final, res.
El nom té alguna cosa a veure amb dolç...
M'agrada el nom; les flors, no tant.
I sento a la pell desig encara.
Desig i sentir. Poc hi puc fer jo.
Col•lecciono SN, noms i adjectius, que escriuen els altres.
Hi ha gent que va a buscar espàrrecs. Quina sort!
Jo els caço amb el llapis, en poemes, en pàgines de novel•les... els busco i en trobo. En trobo. Trobar. Tenir.
Per mi. Com els silencis. També en tinc molts. Que són meus perquè els sento, els sento i d'altres, els fabrico. Orfebreria.
No sé si hi caben tots, tampoc no sé on.
Col·lecciono. Aplego. Per mi, i per a mi. Aix, no sé. Alguns els perdo. Alguns els tinc al mòbil. Els noms, els adjectius i els silencis.
Naveguen; no, més aviat suren, el vent els porta, a prop, lluny, a prop, lluny, vaivé.
Dies de barquetes de Sant Pere.S'assembla a la psico.
I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,
que sempre m'emociona...
I de cop penso 1+1= -3.
Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien
pogut imaginar.
Sí, Nena, penso així. Avui.