dissabte, 2 de desembre del 2017

arbre, Arbre, vida

arbre, abra

crear relats de vida

fer bonic el que no ho sembla

reblar la bellesa de l'instant

la narració, l'amor, la companyia

eriçons sortits de pelu, 
junts

divendres, 8 de setembre del 2017

bonica

Com la primera llum del dia!!!
Per molts i molts i molts i molts i molts dies plens de les teves rialles i somriures. 
Per molts anys, Nurita estimada!!!


dilluns, 4 de setembre del 2017

Tacte

Serveix fer les coses bé?

Tenint respecte, ètica, empatia
si finalment aquests colors són tan poc compartits.
Qui queda en aquest erm?
Moltes persones, diu el meu cor
desmentit massa sovint pels ulls i pel cervell.
Potser és no saber què és és el bé:
debilitat per la dependència a evitar les inclemències emocionals.

Potser fins i tot no s'han fet tan bé, totes.
Ràfegues de caràcter i febleses. El bé ve després.

Serveix de res intentar fer les coses bé?
Les coses? Quines coses?

"Entomologia"
Gerard Mas, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols,
agost17

diumenge, 3 de setembre del 2017

cariàtide s.XXI


"Cariàtide aguantant el món",
Gerard Mas, marbre de Carrara, 2007
al monestir de 
Sant Feliu de Guíxols, agost17
Així a l'estiu:
fantasies compartides. 
Sostenible?

diumenge, 6 d’agost del 2017

processos

moviment
estat
consciència
records
tics
vicis
-aprenc-
i
go, go, go, go, go, go, go, go, go
en bucle i amb un somriure al cor

Un punt del riu Ter, 
amb prats de flors grogues a l'aigua

dissabte, 20 de maig del 2017

mind the gap

Dublín, abril17


NESSOS

Fa mal, desassossega, 
saber que mor el que va néixer amb plors
de desesper feliç perquè ens havíem 
trobat. 
          I temps després, 
quan l'un a l'altre ens vam posar camisa
de foc, se'ns va impregnar talment
al cos que no poguérem
treure'ns-la més. 
         Ho dic amb violència
mal continguda mentre cau amb sord
estrèpit, lluny, desfeta en pols, 
la pira de nosaltres. 
J. Vinyoli, Tot és ara i res (1970)

dimarts, 9 de maig del 2017

a flor d'aigua

"Va deixar caure el  vestit i la bossa a la sorra i va nedar amb un crol segur fins al mur de pedra. Llavors va tornar, surant i nedant. Es va aturar en un punt, amb el cap a fora, movent braços i cames, i va esclafir a riure, fins que tot seguit es va estirar a flor d'aigua, a prop de la platja, i es va bressolar en les onades  i en el silenci, amb els ulls oberts cap al cel blau i enlluernador."

L. BERLÍN, "Todo luna, todo año", Manual per a dones de fer feines, L'altra editorial, 2015

Can Blasco, Sant Feliu de Guíxols, 
maig17

dimecres, 26 d’abril del 2017

marees

mai no estarem en un lloc segur;
sentir que potser sí en deu ser l'antídot

Howth, Ireland, 
abril17

diumenge, 16 d’abril del 2017

divendres, 14 d’abril del 2017