Accuracy

anòsmia

 

•

 

The economy of pain

Així,  amb tu i tu, vosaltres i jo, nosaltres ja està tot dit. 

Tant se val 23, groc, vermell, 

pètals o marbre.

Junts,

en aquarel·les,

que podrien ser sang, 

que podrien ser pètals, 

que són colors,

que són cotó. 

A vegades

 A vegades dubto si m'agrada més estar amb vosaltres

que amb ells. 

Bé... ells i elles,  esclar. 

They, them...

En canvi, tu i tu: vosaltres i jo fem el nosaltres.

Present permanent. 

Inauguració del LumLab, Sant Feliu, abril 22

ja... si no saps què és, no s'entén gens

Sí!

 Sí, nena! 

El gerani 

també floreix!

Mai més

 Mai més tornarà a ésser el primer dia que vaig a la platja sense poder-li dir a ella.

Patterns

 Arribo i trobo en Miquel,

mirant d'encendre el foc.

M'ajupo i sec després

 a terra, al seu costat.

Ventem i ventem, 

però no hi ha manera. 

El tió de pi i la branca 

d'alzina són humits. 

Sant Feliu.

La C. daura la ceba

per la sopa deliciosa 

que soparem més tard.

Arriba el Bavi parlant 

de futbol i la Nurita

neteja anxoves.

I després a la taula,

somric,

per fora i per dins.

I li explico. 

la camèlia i jo

 Juntes per ella.

Sí, vaig podent

 i la poncella s'obre, 

no cau

 i és bonica.

abans eren flors blanques

 

Però es va acabar

 

Adulthood

 

Sí! Estan amb mi!

 

Rictus

 

Peixos lluents i una medusa groga

 

Toujours

 

Mucoses

 Els caramels de valeriana per treure l'amargor de la boca. 

Com ho fem amb l'altra, abans no sigui massa tard?

Blincar

 

Vine, corre, obre i omple

- Buon giorno!

- Bonjour, madame!

Així comencem el dia. Amb son i mig somriures. Sempre sorpreses per l'hora que és, tant se val quina sigui. 

Parar taula per esmorzar: les pastis, la mel,  el iogurt, el pa, aigua tèbia i el matcha, la xocolata,  abans el kivi o la pinya...

Recordo el vespre abans quan cuinàvem juntes. Felices, tranquil·les.  

I sobre tot, sobre tot, els imperatius. 

Consignes que segueixo devotament,  que em construeixen, m'estructuren. Ordres petites que són les respostes als meus dubtes constants:

-Hi poso més oli?

- Posa

- Endreço això?

- Endreça.

- Porto la mel?

- Porta

I així!

 I voldria que mai no s'acabés.

Festa

 A pagès, mai.

 Sí que n'hi havia del poble, alguna cosa. Però les bèsties mengen cada dia.

 Ara hi ha festes, vacances i les bèsties mengen cada dia... però no!

 Es poden ajornar les cures, les atencions, les urgències, fer veure que la vida no ho demana. Tensar la corda ajornant cures i atencions, canviar presències, veus, criteris, atencions.  Per un dia no passa res... quan els altres dies sembla que sí que passa i que són importants les cures, les rutines, les atencions. Relativisme pervers que peix l'angoixa i el neguit que tant es vol apaivagar. 

No entenc res. 

No s'ha de voler entendre perquè no és possible. Només acceptar i posar-s'hi bé. 

El problema és nostre: calma, no n'hi ha per tant,  comprèn, calla, assoboreix la fel en silenci. Sobre tot, en silenci.  

Sempre el silenci.