Mar en calma, amb ventet que ens acarona.
Les tres. Amb el gust de peixet a la boca. Després d'haver-nos abraçat plorant.
Joie de vivre sempre i ara plena d'amor, que supera la por del diagnòstic.
Ho farem juntes. Ho vivim juntes. Amb la C immensa.
I plena d'amor estic estranyament contenta.
L'espera de l'operació ara és plena de goig i de vida.
Revetlla de Sant Joan.
Sempre important.
Avui, com si fos una dona gran. Sense que ningú no em toqui com vull que em toquin.
Sempre un trànsit. Avui pensant si és un trànsit cap a la malaltia. Cap al no res.
He volgut tocar el mar, a la nit. Ritual. Esperit. Esperit. Aquest és el meu foc. Segur que incomprès, irreal per tothom menys per mi.
Amb mi.
I abans, recordant síl·labari japonès o enyorant i enyorant (luxe per sobre les meves possibilitats) i el voler estèril però imparable.
Un altre Sant Joan.
Més amb mi que mai, i no n'hi ha prou.
Pim. Pam, pum
Plantar i esperar.
Mirar i somriure.
En un vaivé que ve fixat.
Blanc de fons i al cor.
L'Arbre em va dir que el cotxe continuaria essent de color negre, per exemple. Quan no sabia si estava malalta. Ara que tampoc no ho sé, me'n recordo del que em va dir i m'ajuda.
Que bé que ens ho vam passar aquell estiu.
I que bé que em digués això,
que ara també m'ajuda.
Les imatges d'aquí, del blog, no estan gens bé.
Marcs, llum, centre...ni les referències... tampoc no gaire.
És un homenatge a quan no m'havia d'esforçar tant perquè m'estimessin.
L'energia i la il·lusió de posar-les, des del mòbil supera la norma. Així vivia abans, ni sabia què era 'comme il faut'.
Com enyoro el mal que em van fer i el que jo vaig fer.
Està malament.
'Tipus de passions de l'ànima', Theodore Galle, 1617-1623
Al CCCB, ahir
“Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo.”
Federico García Lorca, poema en prosa
«Santa Lucía y san Lázaro», 1927
Al CCCB,
amb llàgrimes en un sol ull.
Passant el dia de festa.
Així, pensat,
tot lliga i encaixa.
Anirem a veure antiquaris a La Bisbal i dinarem a Es Carxofa a Púbol.
Amb un
Però potser ja ha passat, ja tot és passat.
La ment dels ecos en fa colors, que distreuen, disfressen les ombres.
Viure als pantalans!
No m'agrada gens la paraula 'piuladissa', però m'agrada sentir els ocells ara al matí.
El nom sempre fa la cosa?
I si el nom de la cosa, l'embruta?
Singlesolasolterasolsolsolasingle pa'que te singue!
Escolto Bad Bunny sense cap remordiment!
Ui!
Ara m'ha vingut al cap, mentre escolto Radiohead i corregeixo...
En PP i jo ho vam fer al dolmen!
La ment!
Estiu de pinassa calenta, quan tot va a començar a ser diferent i per sempre més.
Sards, molts, atrets pel menjar perquè nosaltres els robéssim l'ànima... en tenen?
Happy few!
Enveja de la seva vida al mar, en bancs i bancs, vora el sol i la sorra. I ja està!
Al matí, deambular erràtic en l'espera.
Mal a la gola, fred i calor; molt de sol i mocs. Tot una mica al revés.
Miserable.
Llibreria Finestres, ben bonica
He d'arrencar les herbetes petites que surten en el test de la camèlia i també en els de la buguenvíl •lia?
És un dubte important, perquè és vida també. També estan vives.
No és un dubte menor ...
Les persones que estimo em diuen i em van dir coses diferents. I jo mai no sé què fer. Sempre així.
I mentre tic-tac, tic-tac, tic-tac...
Directa!
Hi he anat directa!
Primer dia i saltant onades!
El mar, l'amor més intens i constant; gairebé sexual.
El preu és canviar de canal.
En fèiem servir molts, l'A. i jo.
Hi ha senyals, en els diferents canals,
vibració constant,
modulada
per no fer-nos mal.
Per mi, l'alè de vida.
PJ Harvey amb la Marianne Faithfull ho van dir millor que jo.
Avui, m'ho inspira la N.
Feliç, acompanyada, reforçada i revitalitzada. Revitalitzada.
A Santfe, Ganxotapes. Love, love, love🩷
I la Marina Garcés, sí! Que digui, que pensi! Sí a tot!
