el mite de la caverna

Doncs, sí, el doctor P, me'l recorda per explicar-me la resso, la ressonància.

La resposta ha estat completa. UF!!

Les ombres indiquen que ja no. L'absència d'ombres indiquen que la màquina no detecta malaltia. UF!

Sempre paràfrasis, circumloquis, giragonses verbals per no dir-ho amb totes les lletres. UF! 

Por o respecte... no saber com dir-ho, allò del nou llenguatge que deia abans. Tot nou, UF!

M'ha costat uns dies sentir l'alegria. 

Avui ja la sento amb mi: caminant vora mar i esperant la trucada de la Clàudia. Fa fred, fa sol, estic sola, però ballo mentre camino. Voldria capturar, congelar aquesta sensació per reviure-la en molts moments. 

Sentia que no necessitava tampoc a ningú: aquesta matí era lliure. 

Penso en el comiat dels pits. I se'm disparen els records eròtics, i també la il·lusió de pensar que els meus pits "vestida estaràs molt maca" no ofendran a ningú i desitjant que nua no facin ni por ni fàstic. 

Contenta. 

Ho estic i ho HE d'estar. It's a must. 

Esculls

 Tòpic. 

Sento la necessitat d'usar un nou llenguatge. N'estic tipa del meu, del de sempre; ni català, ni castellà, ni francès ni anglès... res. Noves imatges, nous recursos, tot nou per aquesta terra incògnita per on deambulo amb un somriure sovint o bé amb un ritus, a casa, casa, casa, casa. 

Ni Rosanna, ni literatura, ni mots encreuats, ni res que aparegui al meu pobre cervell atrotinat.

I mentre també anar veient les mostres de cansament,  de tothom, menys de la C. L'única que segueix el meu batec. 

Tipa i cansada de plantejar sempre l'assumpte, atrapada en la diferència, en l'excepcionalitat quotidiana. 

Horitzó visible, mai visió perifèrica.

Condemnada a mirar sempre l'horitzó. 

Primera fase

 Demà, el trajecte final del primer trajecte. Contenta. Inquieta. Ho faig. Ho estic fent. I ja porto mocadors de colors o gorros d'hivern. 

Passen les hores en lectures llargues. Sentin els cops de les nenes d'ultramar, que tenen maneres i costums de cases grans i isolades. 

I lluito -avui, menys, perquè estic contenta- contro els pensaments recurrents. Penso si al final venceré i seré lliure del tot. 

Ahir, a casa els Uiui's pensava a tenir un gatet. Com ho he de fer per no estar sempre i només amb mi? 

I els murals de colors. 

Colors.

Avui és l'aniversari de l'A. I també m'he sentit lliure de viure el seu influx des de la calma i la distància. 

I a l'A. li demanaré que em munti el moble. I així vaig fent aquest últim tram, on es queixen les plaquetes, però tota la resta somriu!!!

Part del mural de l'Amaia Arzola

prop del Ridaura

Tot el que sí

 Per no pensar en tot el que no.

I estar pendent de l'energia! 

De qui em fa vibrar i em fa estar contenta, perquè té ganes d'estar amb mi.

Evitar les nàusees,  les dues: estómac i ment.

Evitar pensar qui actua per pena, per circumstàncies, fastig, presó. 

I jo que busco la llibertat: dormir mig nua i no dependre de ningú. I ara, això. 

Fastig, cansament. 

I l'amor? 

Alineats

I en X.

Els exlovers alineats:

Diumenge, A

Divendres, A

Dissabte, X

Tot ben posadet.

Somriures, abraçades, mirades... Misteri als seus caps.

Ecos de sexe, llunyans, segurament. 

I la resistència ferotge a caure en la nostàlgia, de quan jo explosionava i vibrava, moltes vegades (massa) malament... però, ai! la vida vibrant.

Alineats.

I d'en P, res de res... en una altra freqüència.

Ah, A!

 Un any. Més o menys.  Feia que no ens vèiem. Que no ens abraçàvem, que no ens sentíem.

Patia perquè no sabia si l'A estaria bé.  Si l'espai i el món se li faria massa gran. Però no! Amb brunyols de triangle va entrar a casa, com aquell dia, fa tant de temps, que em va venir a consolar per allò de l'accident del noi amb la moto. Allà va començar tot, a dins. 

Li ensenyo amb il·lusió els canvis a casa i li envejo el gust, el criteri i la confiança en veure espais i en crear-los.

Mil temes. O més. 

Hem de normalitzar. Silenci davant el passat que ens mira de cua d'ull i un gran somriure de veritat en aquest present que li presento.

Penso en Madrid junts i per un moment noto els ulls humits.

Normalitzar. 

Per mi no serà mai normal estar distanciat d'algú que t'agrada i que t'estimes. 

Normalitzar. 

I el mirall per restaurar.

40 hores i caca en forma de boletes

 Era arriscat després de 2 anys i mig sense veure'ns. 

El record d'una frase abans de saber que tenia la malaltia i el suport que vaig rebre d'ell en aquell moment me'l van convocar.

I 40 hores junts, a la natura, a la masia i a cases de menjars impossibles. Tret de quan anàvem a fer caca; junts.

Les caques, els menjars  els beures diferents, limitats per a tots dos. Però alguna cosa seguia igual... el fumar narcotitzant constant. 

I van ser vaivens, ara a prop ara lluny, ara pell amb pell. Comiat seriós, no sé si trist, incert. Vaivé. 

Però contenta de sentir l'afecte i gaudir de la seva companyia i de la porta que m'obre sempre a la natura amb llibertat.

Que bé, A!

Mite o pell amb pell

 I em vaig banyar al gorg.

I em va passejar per la vall, em va fer el dinar, el sopar i ens vam tocar.

Respirar un aire diferent entre absis romàniques, arbres invasors, cabanes i torres vegetals destruïdes, escletxes impossibles entre roques.

Dinar verdura i cigrons radicals.

Riure al llit.

Percebre la distància i viure el pell amb pell. 

Tornar a sentir d'aquesta manera! Respirar nou i fondo. 

Alegria que agafa volum com més dies passen.

Però no va voler, no vol i està bé. 

I jo feliç d'haver agafat les regnes del destí de les meves hores d'un cap de setmana.

Gràcies, A.!

Gorg a la Vall de Bianya

Comú

 Lo común es extraordinario.

Quina és la traducció al català més precisa?

El sentit és ben real. Ahir, amb una sala amb més de 10 persones conegudes, celebrant. Juntes per la Nuri. Vi sense alcohol, anxoves arrebossades només per a mi. Floretes i floretes. 

Però això no és habitual. 

Sí que ho és beure i ballar amb gent amable i somrient. Però per a mi era absolutament extraordinari.

Entenc les hipèrboles, que em semblaven tan nyonyes. 

Fer la vida completament normal, per a mi és un fet absolutament extraordinari.

Conjunt de roba, mocador i força maquillatge. I matí trist per remuntar al migdia. 

Així va ser.

Ahir.

I va ser molt bonic.

"Wild geese" by Mary Oliver

You do not have to be good.
You do not have to walk on your knees for a hundred miles through the desert, repenting.
You only have to let the soft animal of your body love what it loves.
Tell me about despair, yours, and I will tell you mine.
Meanwhile the world goes on.
Meanwhile the sun and the clear pebbles of the rain are moving across the landscapes,
over the prairies and the deep trees, the mountains and the rivers.
Meanwhile the wild geese, high in the clean blue air, are heading home again.
Whoever you are, no matter how lonely, the world offers itself to your imagination,
calls to you like the wild geese, harsh and exciting-over and over announcing your place in the family of things.

Escorç

 Per veure aquest Caravaggio, hem d'anar a Roma, estimada i estimat. 

Ens falta aquest.

Posició difícil. 

Busca la comoditat en la incomoditat, això a la classe de ioga.

I jo deia que estava animada, abans d'aquest escorç. D'estar sota el cavall de la febre, de la casa, de l'arrest, de la caca mal feta, de l'anul·lació de tots els plans, de l'oblit, del desgavell, de les llagues a la boca. 

I el repte de trobar bonic i valuós l'escorç. A veure si... Era molt fàcil estar animada abans.

La conversió de Sant Pau 

camí de Damasc.

Caravaggio, 1607

Santa Maria de Popolo

Molsut

 M'agrada aquesta paraula i tot el que ho és. 

Ahir, aquest cavall. 

Tocar, sentir i vibrar en pensar en la potència.

Fa pensar en l'últim home, per ara, ja fa més d'un any. Com poltre molsut però sense virtut. Aix!

Veig en la lluïssor i en les formes les ganes que també tinc jo. Fermes, molsudes... Avui però estic cansadeta.

La llum de l'alçada.

Vall de Núria, 

agost 25

The bridge

 'My back was a bridge for you to cross'

deia my dear Anohni.

Però cal viure-hi i estar-s'hi en aquest bridge que es diu tractament, que es diu amor. 

Així també, per Eiffel, de ferro o acer, ferm i pintat de vermell. Que no és el de Girona, que és vora mar. 

Com el meu. És el meu. Amb cargols que el collen bé i amb el vermell ple d'amor i passió per la vida. 

Somric perquè tot va bé i sento amor i il·lusió per caminar sota el para-sol, pensant que de cap manera estic fora de la partida.

Tot va bé. 

The bridge, 

Palamós, agost 2025

Proporcions

 Ajustar.

Exploro les proporcions d'energia, ànims, determinació, coratge (gràcies, Ferri) i de por, el no res, el mal de panxa i la debilitat. 

Exploro per ajustar, to balance.

El cos, cors, cuerpo, més que la cua, queue, cola.

Encara a l'andana del tren terapèutic. 

Chica Guyton,

I❤️F.C. 😊

Sargantana, 

prop de Cal Pinotxo, 

Mascanada 

Calma

 Mar en calma, amb ventet que ens acarona.

Les tres. Amb el gust de peixet a la boca. Després d'haver-nos abraçat plorant.

Joie de vivre sempre i ara plena d'amor, que supera la por del diagnòstic. 

Ho farem juntes. Ho vivim juntes. Amb la C immensa.

I plena d'amor estic estranyament contenta.

L'espera de l'operació ara és plena de goig i de vida.

Bany a la zona prohibida

Aquesta nit

 Revetlla de Sant Joan. 

Sempre important.

Avui, com si fos una dona gran. Sense que ningú no em toqui com vull que em toquin.

Sempre un trànsit.  Avui pensant si és un trànsit cap a la malaltia. Cap al no res.

He volgut tocar el mar, a la nit. Ritual. Esperit. Esperit. Aquest és el meu foc. Segur que incomprès,  irreal per tothom menys per mi.

Amb mi.

I abans, recordant síl·labari japonès o enyorant i enyorant (luxe per sobre les meves possibilitats) i el voler estèril però imparable. 

Un altre Sant Joan. 

Més amb mi que mai, i no n'hi ha prou.

Pim. Pam, pum

Eix vertical, esclar 

Poncelles

 Plantar i esperar.

Mirar i somriure. 

En un vaivé que ve fixat.

Blanc de fons i al cor.

Gerani

de l'esqueix d'en Romà 

Els colors

 L'Arbre em va dir que el cotxe continuaria essent de color negre, per exemple. Quan no sabia si estava malalta. Ara que tampoc no ho sé, me'n recordo del que em va dir i m'ajuda.

Que bé que ens ho vam passar aquell estiu.

I que bé que em digués això, 

que ara també m'ajuda. 

Una porta bonica cap a la llibreria Rals, que és la que més m'agrada.

Drama queens

 

Mascanada. Ahir

To breath.

Breathing 

Heràldica

 

Ull de bou,

 Mascanada