Preséncia

Sí, amb accent tancat, perquè jo ho dic així.

M'explica que el seu pare només s'activa quan veu un Help!, m'explica i m'explica que l'últim cop va ser que calia fixar les vares d'unes tomateres. Ell i la mare van córrer cap allà. L'Arbre, però, només volia la seva presència. No el van deixar cuinar, una forma d'amor.

Mentre l'escoltava, deixant refredar el menjar mexicà, pensava si jo no feia el mateix amb ell. Li vaig preguntar sobre les coves de parets roses i la resta es va anar desplegant. 

Visc la seva preséncia com un moment ancestral, tel•lúric, vedellets... més enllà de les paraules i de la conveniència. 

Ronxets insuportables i petons en llocs estranys per dir-nos bon dia. 

Malauradament, braços inoblidables, ai!!

Casualitat 

o intervenció 

Mascanada