De l'eufòria al plor.
De l'escalf a la mirada estranya.
I mal humor, i enyor de qui era.
Tan contenta que estava aquests dies.
I ahir encara nedant!
I cansada de sentir hospitals, visites, malalties, addiccions i terrabastalls.
Calma.
Perill d'aïllament.
Ara, ja ni desig de res.
Sí, demà serà un altre dia. Que el son destil·li el bon humor.
Sí, vaig anar a Burdeus, a fer companyia als meus prínceps.
El tramvia com a columna vertebral
