Heràldica

Hauria d'ésser possible reinventar -redissenyar- la tradició, no?

puig d'arques, 2010

civilització 3

amada en el amado transformada

san juan de la cruz i el museu dalí

malles

cadaqués / sant feliu/ figueres

Ai.., els forats...

paisatge humà

La plaça del Gra

Van voler, tant sí com no, que els fes una foto. 
Vam quedar que un altre dia que passegés per Figueres els hi portaria.
(Crec que pensaven que no entendria el que em deien)

Figueres, juny10

Potser caldria redireccionar els desitjos i 
centrar-los en el possible; apartar-los 
de la realitat virtual que ens acompanya i alimenta.

Cadaqués, maig  10

Final de curs

Tant els somriures -francs i amples- dels adolescents, com les seves llàgrimes furtives i sentides desperten en els adults una irrefrenable enveja saludable. 

Com la poncella, abans de l'esplendor. 

Mascanada, Sant Feliu, maig 10

Mascanada, Sant Feliu, maig 10

Sèrie "Puertas al campo", núm. 8

  Pàdova, 2007

Les emocions menen a vegades cap a banys escumosos.
El cava.
I la boira.
La inoportunitat.
Funambulisme per carrers, carreteres i carrerons.
Però, ai! a la llum del dia.
També  to regret?

Anthurium, casa 10

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. 

Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. 

¡Evohé! ¡Evohé! 

Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.

 Julio Cortázar, Rayuela (1963), cap. 28

Perquè comparteixo el missatge i m'entusiasma l'obra de Marc Vicens

"giro copernicano"

Damien HIRST, For the Love of God, 2007

Vanitas

Qui en deu tenir la clau?

Rupià, 2010

Potser no la volem tenir, tampoc.
Ben mirat, potser no val la pena tenir la clau de tot allò que volem descobrir.

Tira còmica d'un visitant imprevist d'"abelles i glicines": JUVÊNCIO VELOSO
Pertany a una sèrie d'homenatge a les mares.
Benvingut!
http://www.baudoveloso.blogspot.com/

Esquerdes

Els llocs on van germinar els nostres records són molt més fràgils que les memòries que generen.

princeses

Una princesa recorda a les altres la seva condició.
Les tres princeses estan molt contentes de recordar que ho són.
Així, essent-ne conscients poden actuar com unes veritables princeses.
Sovint, oblidem el que som i, si això passa, ja ho deixem de ser.
Per tant, que ens recordem sovint que som princeses és del tot necessari.

Girona, 30 d'abril de 2010; després de 2 anys sabàtics.

Fa tres anys exactament ens vàrem trobar el cadàver d'un tauró a la platja de la Conca.

Va ser per mi una experiència única i que em marcarà per sempre.

Sembla ser que era femella -sempre corre algun expert per la platja un dissabte d'abril al matí-

La gent, com tèrmits gegantins, la tocava, després l'empenyia; els nens la colpejaven i ja hi havia qui en demanava una dent...

Vaig voler empènyer-la cap a l'aigua (juntament amb l'expert). Ens guiaven els policies municipals i ens esperava la corda que la brigada de Platja d'Aro havia lligat a la zodiac. Havien d'arrossegar-la per conduir-la després a l'abocador. Així de trist. I ens creiem civilitzats. I encara, il·lusos, ens anem sorprenent que la natura faci el seu curs.

Arran d'aquell fet vaig buscar informació sobre els taurons. La Nelly -així la vam batejar- tenia 6 brànquies, i era segurament un bocadolça. Emperò això mai ho podré saber del cert perquè no vaig estar prou temps a prop del cos com per anar-ho esbrinant.

 la conca, abril 07

Per sempre més, el meu respecte i amor pels taurons.

27 d'abril

casa, abril 10

El cor del carrer

Barri del Carmen, València. Entrada gratuïta

Carambola

No cal que busquem i rebusquem més arguments per acabar amb les corridas de toros. Com sempre, tot s'ha de fer des de dins.

camí de Cuenca, abril 10

"A tenor de lo visto, la fiesta sufre un colapso total. O sobra el toro, o sobran los toreros o sobra el público. O sobran todos, y lo correcto es cerrar las puertas durante el tiempo necesario para poner orden a un espectáculo desestructurado, y que, en modo alguno, responde a los planteamientos que justificaron su nacimiento."

Crítica taurina firmada per Antonio Lorca sobre la corrida del dia 23 d'abril a la feria de Sevilla, publicada a El País

Regalem roses als homes,

moltes roses... que convoquin
moments dolços, dolços...
i rebem llibres i llibres...

que ens omplin el cap de pardals

i no desallotgin els que encara hi tenim                                                          

Valencia, març10

Sant Jordi, el millor dels tòpics

Sant Feliu, febrer10

Ahir, aquests; demà, uns altres. Tant se val!
Manzano: I love U, tauró!
Monzó   Alibek   Lluís
Tolstoi   Cerdó  Turgueniev
Murakami
i vermell, vermell, vermell,
ah! i una groga

Mar i muntanya

El bell verí

Amanita muscaria, Benasque / Cotylorhiza tuberculata, Cala Giverola

Anima pensar que el temps ens farà veure que decisions que consideràvem poc importants seran imprescindibles per explicar la nostra vida.

Kalabougou, Mali, agost08

Amsterdam

Spuistraat. Entrada gratuïta

València

Barri del Carmen. Entrada gratuïta

"Tiene una notable tendencia a leer su vida como un texto literario, a interpretarla con las deformaciones propias del lector empedernido que ha sido durante años."
E. VILA-MATAS, Dublinesca

  Parc de l'Albufera, març10

 aquests dies, al vespre, vora mar,
l'aire es torna llaminer

Girona/ Bérgamo

françoiz breut, si tu disais

si tu disais on y va ...si tu disais j'en ai tellement...marre d'être ici...je t'écouterais crois moi...je n'hésiterais pas
et que ce soit pour une ville...ou pour un bled, un bout de terre...paumé, crois moi...ça n'me défriserait pas
je serais prête comme si j'attendais...si tu disais jusque là...on s'est contenté de rien et ça va un peu
je t'approuverais, crois moi...je répondrais "c'est vrai"...chaque pan de murs, chaque fissure
je connais trop le dessin de cet endroit là...oh si tu disais ça...je serais prête comme si j'attendais
si tu disais on y va...si tu disais que pour nous c'est le bon moment...je t'écouterais crois moi
je suis prête depuis longtemps...mais tu n'dis rien de tout ça...tu n'décides rien et je n'sais pas
si tu as idée...de ce qu'on pourrait faire...
je me demande pourquoi tu es là

Primavera

Amsterdam, agost 09

Comença la primavera: el futur sembla el passat. 

Anar i tornar, obrir i tancar, esperar i deixar anar,

venir i anar, arribar i marxar.

castell d'aro, abans del temporal, març10

Civilització 2

Sempre, com ella, damunt l'escriptori

Tensió

Sant Feliu, 9 de març de 2010

Per trobar energia,

per trobar ànims.

rupià, febrer 10

Por tu pie, la blancura más bailable,
donde cesa en diez partes tu hermosura,
una paloma sube a tu cintura,
baja a la tierra un nardo interminable.

Con tu pie vas poniendo lo admirable
del nácar en ridícula estrechura,
y donde va tu pie va la blancura,
perro sembrado de jazmín calzable.

A tu pie, tan espuma como playa,
arena y mar me arrimo y desarrimo
y al redil de su planta entrar procuro.

Entro y dejo que el alma se me vaya
por la voz amorosa del racimo:
pisa mi corazón que ya es maduro.

platja de Canyet, estiu 07

¿Qué es la soledad? Para llenar el mundo
basta a veces un solo pensamiento.
Rosalía de Castro, En las orillas del Sar