 |
| Hort de Castell d'Aro, març10 |
amb els amics
rentem la roba a mà
dimarts, 26 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
"Tensions dirigides"
Els desitjos ens estiren i ens empenyen.
I, de cop, som molt més maneables que no ens pensàvem: estira, arronsa, contrau, augmenta, disminueix...
Creixem i empetitim i la imatge de nosaltres mateixos que dibuixen les nostres accions és canviant i polièdrica.
És fascinant i també inquietant anar-la observant des de diferents angles.
......
Nei Albertí
 |
| Nei Alberti: Tensions dirigides, bronze 09-10 (vista b i c) |
 |
| Nei Albertí: Tensions dirigides, instal·ació 09-10 |
divendres, 22 d’abril del 2011
dimarts, 19 d’abril del 2011
Blancs IV
però verticals i imponents
 |
| Columnes de la Sala Hipòstila, del Park Güell, febrer11 runa i morter per simular marbre. |
divendres, 15 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
moviment
dissabte, 9 d’abril del 2011
divendres, 8 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
La manera més salvatge, selvàtica i salvadora
Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "
Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats.
La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada.
(Per a la C. i en P.)
escolta "La manera més salvatge"
identitat
Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?
diumenge, 3 d’abril del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
Abrivat/abrivada
"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)
 |
| Riu Arno, Florència, 010110 |
dilluns, 28 de març del 2011
open mind!
Efluvis de bellesa en una llengua estranya.
Lletra en islandès de Jakobina Sigurdardottir
dissabte, 26 de març del 2011
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
"El demà, ningú l'ha vist"
Caduca la mirada fresca sobre el món? Es panseix, també?
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat.
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat.
Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.
(En record de l'àvia Maria)
 |
Canal de Venècia09 |
dilluns, 21 de març del 2011
punt de vista (III)
Comença la primavera, però sense la sensació d'haver viscut l'hivern.
La climatologia va ser substituïda per inclemències que deixaven poc temps per parar atenció al fred, als núvols, a la pluja...
La climatologia va ser substituïda per inclemències que deixaven poc temps per parar atenció al fred, als núvols, a la pluja...
 |
| Detall d'un cartell manipulat de "La Verge de la magrana" de Sandro Botticelli, en una paret prop dels Uffizi, Florència, nadal09-10 |
diumenge, 20 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
vitalitat
El groc era el seu color preferit:
brillant, vibrant, lluminós... com ell.
El record de la seva vitalitat m'inspira sempre.
En record de Jordi Carré, "Tiu", en el 15è aniversari.
 |
| El groc més pur: mangos. Mali, agost08 |
desig
 |
| Detall de la Piazza Nabona, Roma06 |
Kensington
La llum de l’estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
«Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m’he tornat una flor groga.»
D’imaginar floral, a mi m’és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol·la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m’hi doni. Dic:
«Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí.»
M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
«No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m’he tornat una flor groga.»
Gabriel FERRATER, Teoria del cossos
dijous, 17 de març del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
recs i rengs
A vegades, les peces encaixen i tot té un sentit.
Aviat s'esvaeix però és bonic recordar la calma d'aquest moment.
 |
| Hort de Mascanada, Sant Feliu de Guíxols, 10 |
diumenge, 13 de març del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
dijous, 10 de març del 2011
dimarts, 8 de març del 2011
efemèrides
 |
| Flors tristes, camí de Platja d'Aro, març11 |
Quan el passat
podrà ser de debò passat
si no deixem de parlar-ne?
dilluns, 7 de març del 2011
dissabte, 5 de març del 2011
trencadís
Gurugú: prostíbul de Sant Feliu de finals del XIX
22 @: districte de barna
Kapha: Dosha en el món ayurvèdic
Dosha: Tipus de personalitat ayurvèdica segons constitució, flexibilitat, pell, ulls, rostre, fisiologia i psicologia
Ayurveda: Antiga medicina índia आयुर्वेद
 |
| Detalls de trencadís del Park Güell, Barcelona |
divendres, 4 de març del 2011
disfressa, creació
Detall d'una porta, carrer Porta Ferrissa, Barcelona, febrer11
[...]
No hay tiempo que perder
Ya viene la golondrina monotémpora
Trae un acento antípoda de lejanías que se
( acercan
Viene gondoleando la golondrina
Al horitaña de la montazonte
La violondrina y el goloncelo
Descolgada esta mañana de la lunala
Se acerca a todo galope
Ya viene viene la golondrina
Ya viene viene la golonfina
Ya viene la golontrina
Ya viene la goloncima
Viene la golonchína
Viene la golonclima
Ya viene la golonrima
Ya viene la golonrisa
La golonniña
La golongira
La golonlira
La golonbrisa
La golonchilla
Ya viene la golondía
Y la noche encoge sus uñas como el leopardo
Ya viene la golontrina
Que tiene un nido en cada uno de los dos calores
Como yo lo tengo en los cuatro horizontes
Viene la golonrisa
Y las olas se levantan en la punta de los pies
Viene la golonniña
Y siente un vahído la cabeza de la montaña
Viene la golongira
Y el viento se hace parábola de sílfides en orgía
Se llenan de notas los hilos telefónicos
Se duerme el ocaso con la cabeza escondida
Y el árbol con el pulso afiebrado
Vicente HUIDOBRO, Altazor o el viaje en paracaídas, Canto IV, 1931 (1919)
dimecres, 2 de març del 2011
Nous referents amb elements vells
 |
Decoració de la plaça del Macba, Barcelona, març11 La luna brilla, no teniendo otra alternativa, sobre lo nada nuevo. Enrique VILA-MATAS, Dublinesca, 2010 |
dilluns, 28 de febrer del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
Gairebé blanc
 |
| Habitació de l'hotel del Huerto del cura, Elx, abril10 |
CERTEZA
Si es real la luz blanca
de esta lámpara, real
la mano que escribe, ¿son reales
los ojos que miran lo escrito?
De una palabra a la otra
lo que digo se desvanece.
Yo sé que estoy vivo
entre dos paréntesis.
Octavio PAZ
dimecres, 23 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
Vida de circ
 |
| Carpa del circ de Baró d’Evel Cirk, Barcelona, desembre10 |
dijous, 17 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Shake
Pronunciation:/ʃeɪk/verb (past shook /ʃʊk/; past participle shaken /ˈʃeɪk(ə)n/) 1 [no object] (of a structure or area of land) tremble or vibrate:
- buildings shook in Sacramento and tremors were felt in Reno
diumenge, 13 de febrer del 2011
Som més d'un
"Només em vaig mirar un instant al mirall: el segon experiment, el decisiu, encara estava per fer. Encara em quedava per veure si havia perdut la identitat més enllà de tota redempció, i si hauria de fugir, abans no es fes de dia, d'una casa que ja no seria més la meva. Vaig tornar de pressa al laboratori i, una vegada més, vaig preparar i prendre'm el beuratge. Una vegada més vaig partir els dolors de la disgregació, i vaig tornar a ser jo mateix, amb el caràcter, l'estatura i el rostre de Henry Jekyll."
El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886), R.L. Stevenson, trad: Salvador Oliva
dimecres, 9 de febrer del 2011
Somriures, sempre
El silenci en companyia, la calma de la nit i la brillantor d'ulls plens d'esperança són alguns dels records profunds que deixa Àfrica i que reviuen cada vegada que es té la sort de compartir moments amb algú d'allà.
 |
| Segou, Mali, agost08 |
diumenge, 6 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)