orgull

l'amistat profunda es fonamenta també en l'admiració

 to Sali

tradició

París, Pigalle, març12

jesus died for somebody's sins but not mine

my sins my own

they belong to me, to me

adam o eva

pensar fa posar trist

Detall d'Adam 

d'A. BOURDELLE, 1889

banderes

enciams i alls tendres, figueres, gener12

La femme et l'home

capvespre des del Pompidou, Paris abril12

compartir

a la Flèche d'Or a París, entre gent desconeguda, 

amb ganes de mirar als ulls amb complicitat i compartir la melodia

to Paris

"Taken to hiden place", 

TRACEY EMIN, 2011

vaga

Romanyà de la Selva, març12

 amb dubtes,

recança

i poques esperances

guspires d'il·lusió i esperança

Com si fos davant teu: 

Per molts anys, estimat Ale!

je t'adore

emoció

en Birama (Mariko) va ser un d'aquests nens

Verticalitat brasilera

Convoquem la sort amb amulets brillants i deliciosos

com les persones que ens els ofereixen. 

(gràcies, Nurita S.!)

comunicació III

És possible entendre'ns 

si cadascú de nosaltres veu les vocals d'un color diferent?

Baptisteri, Florència, desembre09

VOYELLES

 A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles

Je dirai quelque jour vos naissances latentes: 

 A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,

Golfes d'ombres; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;

U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;

O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses yeux!

A. RIMBAUD (1854 ; 1891) 

VOCALS
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,

Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;

U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;

O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus ulls violetes!

    (Trad. Joan Brossa) 

parentiu

L'apel·latiu PARE no és ni espontani, 

ni genètic,

ni honorífic

ni tan sols una categoria civil.

Hi ha tants pares com cors, 

i no responen ni a proporcions ni simetries estadístiques; 

n'hi ha que ni tan sols superen  l 'inexorable pas del temps.

Poor men!

Romanyà de la Selva, març12

Sao Jorge

només en sento la presència, no l'absència

En record d'el Tiu

ortodòncia

Sitges, març12

només n'hi ha per les dents?

Blancs XX

Llums de la façana de Can Roquet,
Romanyà de la Selva, març12

S'entén, però és estrany

Heureuse

Romanyà de la Selva, març2012

SENSATION
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, 
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds, 
Je laisserai le vent baigner ma tête nue!

Je ne parlerai pas, je ne penserais rien.
Mais l'amour infini me montera dans l'âme; 
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien, 
Par la Nature -hereux comme avec une femme.
RIMBAUD


L'aventura
SENSACIÓ
I 
Pels vespres blaus d'estiu aniré pels conreus, 
picotejat pels blats, sollant l'herba menuda. 
Somniós, sentiré la frescor sota els peus, 
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.


No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura - com amb una companya.
[...]
J. PALAU I FABRE, Laberint dins Poemes de l'Alquimista

yin-yang

se'ns crema l'Ardenya

llum
calidesa complicitat misticisme
misteri verticalitat esperança far
espantaneguits hipnosi
destrucció asfixia carbó fum
mort

Traducció de l'enyorança

"Ba fle ke djoukelila"

El Nadal del 2008 al CACMálaga, el meu estimat amic quan va veure aquest quadre va començar a riure, mig avergonyit... Només ell aleshores podia entendre el secret, i era en el títol, que els europeus -ignorants i presumptusos- no van voler traduir:

 "Dos bocs enculant-se".

Cap títol en bàmbara, ni en el museu, ni en el catàleg no estava traduït. 

L'Àfrica de debò es manté ignorada i menystinguda.

"Ba fle ke djoukelila", Miquel BARCELÓ, 1991

nit màgica

cartell de la convocatòria,  Nuri Salinas

Un plaer!

Gràcies, Sali!

també mengem kiwis al matí,

la Sali i  jo


From Pitu

xuclador

casa, març12

proporció àuria

Φ

Verticalitat escumosa o la vie en rose II

Las doce en el reloj

Dije: Todo ya pleno.

Un álamo vibró.

Las hojas plateadas

Sonaron con amor.

Los verdes eran grises,

El amor era sol.

Entonces, mediodía,

Un pájaro sumió

Su cantar en el viento

Con tal adoración

Que se sintió cantada

Bajo el viento la flor

Crecida entre las mieses,

Mas altas. Era yo,

Centro en aquel instante

De tanto alrededor,

Quien lo veía todo

Completo para un dios.

Dije: Todo, completo.

¡Las doce en el reloj!

Jorge GUILLÉN, Cántico (1928-1950)

espiadimonis

Birds flying high, you know how I feel
Sun in the sky, you know how I feel
Breeze driftin on by, you know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
Dragon fly out in the sun, you know what I mean, don't know 
Butteflies all havin' fun, you know what I mean
Sleep in peace when day is done
That's what I mean
And this old world is a new world
And a bold world
For me
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel

emblema

casa

el millor regal

és fixar en la memòria moments bons irrepetibles, tant com ho són les coordenades vitals i d'espai i de temps en què es produeixen...

- és recordar com una mare ajuda amb totes les forces la seva filla a  començar una vida nova

- és rebre un Marc Vicens, i demostrar així que l'amistat és la via d'unió, coneixement i amor més poderosa

- és rebre un decàleg d'instruccions per esquivar les temptacions negres del pensament

- és bufar les espelmes sobre magdalenes de colors i entre llàgrimes; sabedors de l'amor passat i l'amor present

- és veure una esplèndida "madrina" andalusa amb mantilla, una gòtica estupenda i una espia francesa de la resistència que continuen pensant que tot val la pena

- és rebre missatges entre signes d'admiració plens d'alegria

orquídia, casa, febrer12

Blancs XX

flors a les dunes de Cadis, agost07

Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar.

                                                              Antonio MACHADO (1875-1936)

acumulació, xifres

"Son las 5.30 de la mañana. Donald y Mera Rubell se despiertan a esa hora, como de costumbre, y empiezan el día hablando de arte en la cama antes de tomarse su primer café a las ocho. Tienen 71 y 68 años, respectivamente, y llevan coleccionando arte contemporáneo desde hace 48 años, poco después de casarse. Por entonces él todavía era estudiante de medicina en Nueva York, ella trabajaba como profesora y vivían de los cien dólares semanales que Mera ganaba. Decidieron reservar 25 dólares cada mes para comprar obras arte y hoy tienen una colección de más de 5.000 piezas, una de las más importantes de Estados Unidos y del mundo. Claro que ese ascenso tuvo algunos momentos de inflexión, como fue la herencia que recibieron en 1989 de Steve, el hermano menor de Don, uno de los dueños de la famosa discoteca neoyorquina Studio 54, donde se daban cita Andy Warhol, Liza Minnelli, Mick Jagger, Truman Capote, Grace Jones y todo el Olimpo de famosos de la época.[...]"

"La trastienda de 5.000 joyas de los Rubell", El País Semanal, 05/02/12

el temps és relatiu i emocional

"We'll be so happy together darlin'

I'll love you for the rest of my... day"

batalla

vora mar 

el verd lluita contra la tirania de la neu

Platja de Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols, febrer12

Blancs XIX

nous blancs vells 

gràcies al partit que no hi ha manera 

 que deixi de ser el que mitja Espanya no vol que sigui

Conil de la Frontera, agost11

verticals i horitzontals

la vida pot conduir-nos a ocupar només petits raconets 

dins de cases immenses

 i tot seguit, una mica més tard, 

fer-nos veure com a palaus plens d'oportunitats

els espais més reduïts

platja del Búnker, Cadis, agost11

outsiders

un amic no té cap mena de pudor ni de vergonya 

per definir-se com un romàntic radical; 

bravo!!

hipnosi

caminant a cegues cap a la llum

Blancs XVIII

però sonors...

campanar de l'església de Conil de la Frontera,
agost11

els gats en tenen 7

"...y he quedado

presentes sucesiones de difunto"

          F. QUEVEDO (1580-1645)

Hores d'ara ja tothom sap clarament que les reencarnacions no es produeixen en una altra vida...

sinó en aquesta.

joves assajant davant el vestíbul del Caixafòrum, 

Barcelona, desembre11

estampats I

Albergínies, mercat a la plaça del Gra, 

Figueres, gener12

qualsevol realitat vista des de molt a prop resulta fascinant i misteriosa

366

Finalment sabem el perquè de tot plegat!

És a l'agenda de Dosis, 

on es recullen les respostes de 366 persones

a la pregunta que va plantejar en Marc: "Quina és la teva raó per no engegar-ho tot a la merda?"

 

fluïds

Hi ha actes quotidians, i naturals en les persones, 

que a vegades poden resultats estranys o fins i tot desagradables.

L'acte de menjar n'és un.

En canvi, 
la civilitat de compartir-ho a l'entorn d'una taula, 

amb coberts, tovallons (si poden ser de roba), 

plats (que no siguin de vidre), 

amb gots amples o copes

i amb mirades constants als ulls entre els comensals... 

fa que sigui un dels plaers més cobejats.

El Cau del Llop, Girona,

 davant d'una de les deliciosos creacions de la Montse, desembre 11

import

Quin és el preu de l'esponteneïtat?

Cal refrenar-se, retocar, fer servir sempre el fotoshop emocional? 

Seríem potser massa salvatges en cas contrari?

Tots hem de fer-ho?

Tanmateix, vivim en la paradoxa d'esforçar-nos en ser naturals,

com aquella noia que té les galtes rosadetes, boniques, però al damunt s'hi posa coloret.

amor

els gàngsters de les pel·lícules 

estimen els seus fills molt més que molts homes honrats

Sciacca, Sicília, agost09

Eixos. Verticalitat (5)

cala rovira, platja d'aro, gener12

el taronja:

petit, però centrat i central

on the road

"Esta nostalgia es a menudo una forma de vanidad, o de autobombo: quien la ejerce proclama en secreto que pertence a un mundo de antaño que es superior al de hogaño, que su mundo es mejor que el de los demás, que él mismo es mejor que los demás; esta nostalgia no tiene fundamento: todo indica más bien que siempre ha existido igual cantidad de virtuosos y de canallas, de inteligentes y de necios, de valientes y de cobardes."

J. CERCAS, "Síntomas del fin del mundo", El País Semanal, nº1.841, 8 de gener de 2012

passarel·la entre les dunes,

 platja de Bolonia, Zahara de los Atunes, agost11 

bombes (llum+il·lusió)

 bombes a Sant Feliu de Guíxols, 

a la botiga Caravel·la i un encesa d'una nena, reis 2012

Blancs XVII

i la fe

església de Zahara de los Atunes,
 ubicades on antigament se salava tonyina,
agost11

Per què no?

País Dogon, Mali, agost08

Podem valorar la idea de tornar a ésser idealistes.

Idealisme pragmàtic

O és que el coneixement i la constatació de la realitat ens 

aporta més felicitat?

...dubtes...

2012

 el fet de desitjar  

ha de ser més poderós que el desig

platja de Zahara de los Atunes, Cadis, agost11