col / cool

l'eròtica de les verdures

Restaurant "La Penyora", Girona, maig12

"La Penyora" forever

to stop

reposar... 

de tot

Jardí de Les Tuilleries, París, març12

paraules evocadores II

espiadimonis

dragonfly

enigmàtic i poderós

Fermall, casa, maig12

paraules evocadores I

homesick

adj que s'aplica quan algú s'enyora de casa

I'm feeling homesick

Del Twitter de Maïa Vidal, via Facebook:

woke up feeling homesick. but the annoying next question is always: wait, for which home?

@maiavidal on Twitter · a través de Twitter

realitats paral·leles

a l'eixida hi havia uns cucs, 

-que semblaven llimacs-, 

grossos, foscos, 

enmig de fulles verdes i brillants, 

pel terra;

i amb un càvec els anava trinxant

la visió feia fàstic i angúnia

l'acció feia por

però en la lògica de l'inconscient, 

aquesta lluita era positiva

Detall del Museu Pompidour, març 2012

ombres

dins de cada persona 

hi ha veritats insondables

detall de la Llotja de València, agost10

línia de flotació

un dia,

 fa temps,

em va ajudar 

a no perdre-ho
tot

Blancs XXII

menjar blanc

menjar blanc

Pedra blanca sobre pedra negra, M. BARCELÓ, 1988

capital

recorrem la ciutat

-la companyia és l'amor de dues belleses parelles,

de qui som família

i són conegudes pel cognom-

i ens encisem contemplant l'harmonia modernista

i trobem el nostre àngel de la guarda, 

-que en aquest cas té cos de noia rodanxona

que pot presumir d'energia i somriures-

i ens guia a llocs clandestins

i ens fem companyia
                                                                                                                                         i ens fa contentes 

compartir la nostra alegria

Foto from Sali    

ser o no ser

hi ha persones que ens recorden qui som i qui podem arribar a ser;

 llavors ve el repòs i  la pau

Venus del mirall,  D. VELÁZQUEZ, (1647-1657)

I love you

I love you, 

I love you, 

I love you, 

What's your name?

simis

"- Me dijo que usted había dicho una vez, cuando era estudiante, que casarse conmigo era lo mismo que casarse con un orangután. ¿Es verdad que ha dicho usted de mí eso? ¡Conteste usted!
- No lo recuerdo; pero es muy posible.
- ¿Que lo haya dicho usted?
- Sí.
- ¿Y qué debía hacer yo con un hombre que paga así la estimación que yo le tengo?
- No sé.
- ¡Si la menos, en vez de orangután, me hubiera usted llamado mona!
- Otra vez será. No tenga usted cuidado.[...]

Pío BAROJA, El árbol de la ciencia (1912), 

cap. VI, Sexta parte "Experiencia en Madrid"

aparador, Barcelona, abril12

moviment

 aparador, Barcelona, abril12

Paul Auster: 
"todos somos extraños para nosotros mismos y si tenemos alguna sensación de quiénes somos, es solo porque vivimos dentro de la mirada de los demás"
(Via "Que el invierno le bendiga, señor Auster" article de C. Boyero al El País, 14/04/12)

les hores

les hores passen lentes, però els dies passen de pressa

Blancs XXI

Sitges, març12

un, una

recherche

a croisedanslemetro la gent deixa missatges a desconeguts i desconegudes que els han captivat un moment

 en veure'ls al metro o al bus.

Els volen  tornar a veure.

detall d'una de les passarel·les del metro de París, on hi ha,a cada pas, informació en xifres sobre el metro, París, abril12

Tu es descendu à Bastille

Je n’ai pas osé. Mardi 13 mars, nous avons échangé des regards merveilleux entre les stations Richelieu-Drouot et Bastille.

Brun, mince et grand, au moins trois têtes de plus que moi. Je portais un long manteau en laine blanche avec une écharpe bleue.
Tu m’as fait le plus beau des sourires. Timide, je n’ai pas osé te répondre. Tu es descendu à Bastille et je regrette de ne pas t’avoir retenu. Je suis descendu à Ledru-Rollin, une station après et tu ne le sais pas.

(Vas baixar a l'estació Bastille

No vaig gosar. Dimarts, 13 de març, ens vam mirar meravellosament entre les estacions Richelieu- Drouot i Bastille.

De cabell castany, prim i alt, com a mínim tres caps més que jo. Jo portava un abric blanc amb un mocador blau. 

Tu em vas fer un gran somriure. Tímida, no vaig gosar contestar-te. Vas baixar a la Bastille i em penedeixo de no haver-te retingut. Vaig baixar a Ledru-Rollin, una estació després i tu no ho saps. )

orgull

l'amistat profunda es fonamenta també en l'admiració

 to Sali

tradició

París, Pigalle, març12

jesus died for somebody's sins but not mine

my sins my own

they belong to me, to me

adam o eva

pensar fa posar trist

Detall d'Adam 

d'A. BOURDELLE, 1889

banderes

enciams i alls tendres, figueres, gener12

La femme et l'home

capvespre des del Pompidou, Paris abril12

compartir

a la Flèche d'Or a París, entre gent desconeguda, 

amb ganes de mirar als ulls amb complicitat i compartir la melodia

to Paris

"Taken to hiden place", 

TRACEY EMIN, 2011

vaga

Romanyà de la Selva, març12

 amb dubtes,

recança

i poques esperances

guspires d'il·lusió i esperança

Com si fos davant teu: 

Per molts anys, estimat Ale!

je t'adore

emoció

en Birama (Mariko) va ser un d'aquests nens

Verticalitat brasilera

Convoquem la sort amb amulets brillants i deliciosos

com les persones que ens els ofereixen. 

(gràcies, Nurita S.!)

comunicació III

És possible entendre'ns 

si cadascú de nosaltres veu les vocals d'un color diferent?

Baptisteri, Florència, desembre09

VOYELLES

 A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles

Je dirai quelque jour vos naissances latentes: 

 A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,

Golfes d'ombres; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;

U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;

O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses yeux!

A. RIMBAUD (1854 ; 1891) 

VOCALS
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,

Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;

U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;

O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus ulls violetes!

    (Trad. Joan Brossa) 

parentiu

L'apel·latiu PARE no és ni espontani, 

ni genètic,

ni honorífic

ni tan sols una categoria civil.

Hi ha tants pares com cors, 

i no responen ni a proporcions ni simetries estadístiques; 

n'hi ha que ni tan sols superen  l 'inexorable pas del temps.

Poor men!

Romanyà de la Selva, març12

Sao Jorge

només en sento la presència, no l'absència

En record d'el Tiu

ortodòncia

Sitges, març12

només n'hi ha per les dents?

Blancs XX

Llums de la façana de Can Roquet,
Romanyà de la Selva, març12

S'entén, però és estrany

Heureuse

Romanyà de la Selva, març2012

SENSATION
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, 
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds, 
Je laisserai le vent baigner ma tête nue!

Je ne parlerai pas, je ne penserais rien.
Mais l'amour infini me montera dans l'âme; 
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien, 
Par la Nature -hereux comme avec une femme.
RIMBAUD


L'aventura
SENSACIÓ
I 
Pels vespres blaus d'estiu aniré pels conreus, 
picotejat pels blats, sollant l'herba menuda. 
Somniós, sentiré la frescor sota els peus, 
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.


No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l'amor infinit m'inundarà l'entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura - com amb una companya.
[...]
J. PALAU I FABRE, Laberint dins Poemes de l'Alquimista

yin-yang

se'ns crema l'Ardenya

llum
calidesa complicitat misticisme
misteri verticalitat esperança far
espantaneguits hipnosi
destrucció asfixia carbó fum
mort

Traducció de l'enyorança

"Ba fle ke djoukelila"

El Nadal del 2008 al CACMálaga, el meu estimat amic quan va veure aquest quadre va començar a riure, mig avergonyit... Només ell aleshores podia entendre el secret, i era en el títol, que els europeus -ignorants i presumptusos- no van voler traduir:

 "Dos bocs enculant-se".

Cap títol en bàmbara, ni en el museu, ni en el catàleg no estava traduït. 

L'Àfrica de debò es manté ignorada i menystinguda.

"Ba fle ke djoukelila", Miquel BARCELÓ, 1991

nit màgica

cartell de la convocatòria,  Nuri Salinas

Un plaer!

Gràcies, Sali!

també mengem kiwis al matí,

la Sali i  jo


From Pitu

xuclador

casa, març12

proporció àuria

Φ

Verticalitat escumosa o la vie en rose II

Las doce en el reloj

Dije: Todo ya pleno.

Un álamo vibró.

Las hojas plateadas

Sonaron con amor.

Los verdes eran grises,

El amor era sol.

Entonces, mediodía,

Un pájaro sumió

Su cantar en el viento

Con tal adoración

Que se sintió cantada

Bajo el viento la flor

Crecida entre las mieses,

Mas altas. Era yo,

Centro en aquel instante

De tanto alrededor,

Quien lo veía todo

Completo para un dios.

Dije: Todo, completo.

¡Las doce en el reloj!

Jorge GUILLÉN, Cántico (1928-1950)

espiadimonis

Birds flying high, you know how I feel
Sun in the sky, you know how I feel
Breeze driftin on by, you know how I feel
It's a new dawn
It's a new day
It's a new life
For me
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
Dragon fly out in the sun, you know what I mean, don't know 
Butteflies all havin' fun, you know what I mean
Sleep in peace when day is done
That's what I mean
And this old world is a new world
And a bold world
For me
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel
Stars when you shine, you know how I feel
Scent of the pine, you know how I feel
Oh freedom is mine
And I know how I feel

emblema

casa

el millor regal

és fixar en la memòria moments bons irrepetibles, tant com ho són les coordenades vitals i d'espai i de temps en què es produeixen...

- és recordar com una mare ajuda amb totes les forces la seva filla a  començar una vida nova

- és rebre un Marc Vicens, i demostrar així que l'amistat és la via d'unió, coneixement i amor més poderosa

- és rebre un decàleg d'instruccions per esquivar les temptacions negres del pensament

- és bufar les espelmes sobre magdalenes de colors i entre llàgrimes; sabedors de l'amor passat i l'amor present

- és veure una esplèndida "madrina" andalusa amb mantilla, una gòtica estupenda i una espia francesa de la resistència que continuen pensant que tot val la pena

- és rebre missatges entre signes d'admiració plens d'alegria

orquídia, casa, febrer12

Blancs XX

flors a les dunes de Cadis, agost07

Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar.

                                                              Antonio MACHADO (1875-1936)

acumulació, xifres

"Son las 5.30 de la mañana. Donald y Mera Rubell se despiertan a esa hora, como de costumbre, y empiezan el día hablando de arte en la cama antes de tomarse su primer café a las ocho. Tienen 71 y 68 años, respectivamente, y llevan coleccionando arte contemporáneo desde hace 48 años, poco después de casarse. Por entonces él todavía era estudiante de medicina en Nueva York, ella trabajaba como profesora y vivían de los cien dólares semanales que Mera ganaba. Decidieron reservar 25 dólares cada mes para comprar obras arte y hoy tienen una colección de más de 5.000 piezas, una de las más importantes de Estados Unidos y del mundo. Claro que ese ascenso tuvo algunos momentos de inflexión, como fue la herencia que recibieron en 1989 de Steve, el hermano menor de Don, uno de los dueños de la famosa discoteca neoyorquina Studio 54, donde se daban cita Andy Warhol, Liza Minnelli, Mick Jagger, Truman Capote, Grace Jones y todo el Olimpo de famosos de la época.[...]"

"La trastienda de 5.000 joyas de los Rubell", El País Semanal, 05/02/12

el temps és relatiu i emocional

"We'll be so happy together darlin'

I'll love you for the rest of my... day"

batalla

vora mar 

el verd lluita contra la tirania de la neu

Platja de Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols, febrer12

Blancs XIX

nous blancs vells 

gràcies al partit que no hi ha manera 

 que deixi de ser el que mitja Espanya no vol que sigui

Conil de la Frontera, agost11