Menús (I)

Girona, 

maig15

¡Bravo!

seduir, persuadir i sobretot, convèncer,
amb somriures, empatia, 
energia, 
optimisme i bon rotllo!!!

Manuela Carmena, cap de la llista més votada a les eleccions municipals de Madrid, 

maig 2015, amb la plataforma "Ahora Madrid".

en suspensió

en l'espai com dins l'aigua

"Immersió estel·lar". Instal·lació 107 de Temps de flors 2015, Girona 

per Cristina Masferrer, Gustavo A. Torres, Elia Clemente i Karla Medina

piscina oblonga

PISCINA

No pas tots els matins, 
ni que sigui diumenge, 
podem obrir-nos a la vida, 
saber tot d'una que no és tan sols
frustració, treball, sinó llis trampolí
des d'on, erecte, salta el cos i cau
en la piscina oblonga
d'on sembla que no pugui sortir mai.
En surt, però, somrient, 
regalimant, lluminós, 
i s'abandona a prendre el sol. 

J. VINYOLI, Vent d'aram, dins Poesia completa, 2014

GRAN!

No cal ni ser jove 
ni estar bona per ser poderosa!!!

monday or tuesday

El temps juga 

a favor nostre.

Segur!

casa, maig15

què els cal? temeritat o valentia?

les meves noves vambes

m'agraden les persones

Amb en Miquel, que ha heretat la màgia dels seus pares.

Sant Feliu, maig15

Foto: Nuri S.

nuclear

i l'amor del fill cap a la mare

tan immens i essencial

dibuixos Mª Teresa Alzamora, 

Sissi, revista femenina, 

octubre 1959

arqueologia social

Sissi, revista femenina, 

octubre1959

some questions

la companyia de veritat,

ens la fa qui comprèn els nostres dubtes i neguits

més que qui ens els vol resoldre

 Real Alcázar, Sevilla, 

gener15

omnívors

la meva àvia deia que de porc i de senyor 

se n'ha de venir de mena

poesia entre el paisatge

 

Sant Jordi 2015, 

Girona, pont de ferro

tenir, sentir

Tots tenim, 

com a mínim, un amor

casa, matí de Sant Jordi

la mirada

que bonic que és que ens fotografiï un amor

que bonic que és fotografiar un amor

 

René Gröebli,de la sèrie Eye of Love, 

dedicat a la seva esposa Rita, 1954.

nonsense

el matí és el millor moment del dia i odio començar-lo amb petits disgustos

i odio ésser sensible a bajanades que em disgusten i odio estar en el bucle 

de seguir bajanades i la curiositat em porta a les bajanades i el matí ha de 

continuar essent el millor moment del dia, avui i tots els matins que queden

Museu del Cinema, 

vitalitat i sensibilitat! Sí!

encara millor a la Mercè!

il·lusions

les il·lusions dels altres són també les nostres:

la de la cosina que va muntant l'habitació de la seva baby 
la de l'amiga amb qui riem i gaudim de la música sempre, aquest cop com a regal d'aniversari (gràcies!) 
la de l'amiga i els seu amor mirant-se als ulls
la de l'amic que t'ensenya les habitacions de la seva nova casa
la de la mare que explica com en són d'agraïdes l'azalea i la flor dels nou mesos
la del germà i la dona que s'abracen al sofà

també són les meves

 

un restaurant de Monells, 

octubre14

L'amor familiar com a conjur contra dificultats i pors

i l'entusiasme i l'humor, 

esclar!

"El pare és membre de l'Associació de Vegetals Animats. Són una colla d'amics que es troben un dia a l'any i planten un arbre i fan un dinar que no és precisament vegetarià. El detall que els uneix és que en el seu cognom hi ha almenys una referència a la flora. El president es diu Pera i també hi ha socis que es diuen Bosch i Rosa. Com que la mare es diu Codony, quan anem al dinar, ens pensem que som els més distingits del club, perquè tenim un llinatge àmpliament vegetal."

JM FONALLERAS, La sala d'estar és un camp de futbol, Ara Llibres, Barcelona, 2015

Platja de Sant Pol, 

Sant Feliu de Guíxols, 

abril15

La Gioconda o Mona Lisa

"El doctor Cottard nunca sabía de modo exacto en qué tono tenía que contestarle a uno y si su interlocutor hablaba en broma o en serio. Y por si acaso, añadía a todos sus gestos la oferta de una sonrisa condicional y previsora, cuya expectativa agudeza le serviría de disculpa en caso de que la frase que le dirigían fuera chistosa  y se le pudiera tachar de cándido. Pero como tenía que afrontar la hipótesis opuesta, no dejaba que la sonrisa se afirmara claramente en su cara, por la que flotaba perpetuamente una incertidumbre donde podía leerse la pregunta que él no se atrevía a formular: "¿Lo dice usted en serio?". Y lo mismo que no sabía exactamente la actitud que había que adoptar en una reunión, tampoco estaba muy seguro del comportamiento adecuado en la calle y en la vida en general; de modo que oponía a los transeúntes, a los coches, a los acontecimientos, una maliciosa sonrisa, que por anticipado quitaba a su actitud toda tacha de importunidad, porque con ella probaba, si no convenía al caso, que lo sabía muy bien y que sonreía por broma."

(Le docteur Cottard ne savait jamais d'une façon certaine de quel ton il devait répondre à quelqu'un, si son interlocuteur voulait rire ou était sérieux. Et à tout hasard il ajoutait à toutes ses expressions de physionomie l'offre d'un sourire conditionnel et provisoire dont la finesse expectante le disculperait du reproche de naïveté, si le propos qu'on lui avait tenu se trouvait avoir été facétieux. Mais comme pour faire face à l'hypothèse opposée il n'osait pas laisser ce sourire s'affirmer nettement sur son visage, on y voyait flotter perpétuellement une incertitude où se lisait la question qu'il n'osait pas poser : « Dites-vous cela pour de bon ? » Il n'était pas plus assuré de la façon dont il devait se comporter dans la rue, et même en général dans la vie, que dans un salon, et on le voyait opposer aux passants, aux voitures, aux événements un malicieux sourire qui ôtait d'avance à son attitude toute impropriété, puisqu'il prouvait, si elle n'était pas de mise, qu'il le savait bien et que s'il avait adopté celle-là, c'était par plaisanterie.)

M. PROUST, A la recherche du temps perdu. 1. Du côté de chez Swan (1919) trad. Pedro Salinas,  Madrid: Alianza Editorial, 1993.

express yourself

Tracey Emin, I Do Not Expect, 

2002 (vist a Málaga el 2008)

ni 18 ni 21

pèrdua de la majoria d'edat 

però no del dret de vot

en cas de malaltia greu

en cas de solteria greu

en cas d'atur greu

en cas d'edat greu

en cas de borratxera greu

During poker, Joan Thornwaite

Nina Leen, 1941

aigua i elements

ciutat de Kofu,  prefactura de Yamanashi, 

Japó, 2006

Toshio Shibat "Mesmerizing Photographs of Water"

ici

 

E. Manet, Un Bar aux Folies Bergère, 

1882, Courtauld Gallery

bultos

Zeno brains and oracle stones de Jan Fabre (Anvers 1958), 

ubicada a sa Llonja, Palma de Mallorca, juliol14.

més que mai

 LIII

LA INVITACIÓ AL VIATGE

Mon enfant, ma soeur,

Songe à la douceur

D'aller là-bas vivre ensemble!

Aimer à loisir, 

Aimer et mourir

Au pays que te ressemble!

Les soleils mouillés

De ces ciels brouillés

Pour mon esprit ont les charmes

Si mystérieux

De tes trâitres yeux, 

Brillant à travers tes larmes. 

Là, tout n'est qu'ordre et beauté, 

Luxe, calme et volupté. 

(Germana, criatura,/ pensa en la dolçor/d'anar a viure plegats, molt lluny!/ Estimar-se a desdir, /estimar i morir/ al país que se t'assembla!/ Aquells sols mullats/en cels emboirats/ per mi tenen l'encant,/ tan misteriós, dels teus ulls traïdors/ que et brillen amb les llàgrimes./ Tot hi és ordre i bellesa, allà,/ luxe, calma i voluptat.) 

Ch. BAUDELAIRE, Les fleurs du mal (1861),

 trad., Jordi LLovet, Ed.62, 2007

encara i molt més

dates
imatges
llocs
peces de roba...
tots innecessaris
però que concreten el miracle de l'amor profund i etern.
Pensant en tu, Tiu. 
(18/03/96)

bona cara!!!

"Quan vaig entrar a la sala de l'hospital que l'allotjava, el meu amic estava deshumanitzat.

-Fas molt bona cara!-vaig dir-li-. Es veu que no ha estat res això. 

-Sí, eh? Doncs, mira, m'estic morint.

Anava a protestar, fent un gran gest de tot el cos, significant que mai no li havia concedit tants anys de vida com aleshores. Però el metge m'ho impedí dient:

-Té tota la raó. No el contrarieu, perquè es veu que no hi enteneu gens.

Va dir-ho cridant tant fort que el meu amic sentí les seves paraules tan bé com jo. Això, naturalment, m'escandalitzà, i vaig dir que parlaria d'ell a la Direcció de l'hospital.

P. CALDERS, "La clara consciència", Cròniques de la veritat oculta, 1955

Notificacions

Es va donar del vampirisme de la pantalla, 
de les pantalles: dels colors, de les icones, de les dades que s'obliden, de les dates que no es recordaran, de les formes que no deixaran petja en la pissarra de la ment i de paraules que mai no deien res, ni de nou ni de vell... ecos de buidor. 

I va optar per donar volum a qui també era i sempre va ser... A no sotmetre's a la devaluació constant que marca el present trepidant i potser l'hedonisme mal entès. A dir prou a les concessions banals. 

Casa de la urbanització de la Conca, 

2014

Be brave!

Look at 

the br...

brain!

Detall Alan's bar, 

SFG2014

...

Barcelona, 

març15

línies

A la vida, 

la línia recta no és el camí més curt

Fascinant principi de "La isla mínima" d'Alberto Rodríguez, 2014

l'emoció de la tranquil·litat

punt a punt

ratlla a ratlla 

traç a traç

harmonia

V. van Gogh,

Vista de la Rue Lepic a París, des de l'apartament de Theo

1887

ni pudor ni vergonya

orgull!!

Restaurant L'Infern, amb en XP

Sant Feliu de Guíxols,

febrer15

uno y una

pista de l'heliport, la Vall d'Aro

"Uno nunca se acostumbra a no hablar con los muertos que conoció, a no contarles lo que se imagina que habría sido de su diversión o interés, a no presentarles a personas importantes nuevas o a los nietos póstumos si los hay, a no darles buenas o malas noticias que nos afectan y que tal vez los habrían afectado a ellos también, de seguir en el mundo y poderse enterar."

J. MARÍAS, Así empieza lo malo, Ed. Alfaguara, 2014

Aquesta és la que convé!

Sissi. Revista femenina

núm.86, año II

1959

delicat i complex

simple però sofisticat

Nei Albertí, 

pati de l'Antic Hospital, 

Sant Feliu de Guíxols, febrer15

extraño gusto

Mercat de la Boqueria, 

Barcelona, 2014

"[...] ¿Por qué habría de querernos el que señalamos nosotros con tembloroso dedo? ¿Por qué ese justamente, como si nos tuviera que obedecer? ¿O por qué habría de desearnos aquel que nos turba o enciende y por cuyos huesos y carne morimos? ¿A qué tanta casualidad? Y cuando se da, ¿a qué tanta duración?¿Por qué ha de perseverar algo tan frágil y tan prendido con alfileres, la más rara conjunción? El amor correspondido, la lascivia recíproca, el enfebrecimiento mutuo, los ojos y las bocas que se persiguen simultáneamente y los cuellos que se estiran para divisar al elegido entre la multitud, los sexos que buscan juntarse una y otra vez y el extraño gusto de la repetición, volver al mismo cuerpo y regresar y volver... Lo normal es que  nadie coincida, y si existen tantas parejas supuestamente amorosas es en parte por imitación y sobre todo por convención, o bien porque el que señaló con el dedo ha impuesto su voluntad, ha persuadido, ha conducido, ha empujado, ha obligado al otro a hacer lo que no sabe si quiere y a recorrer un camino por el que nunca se habría aventurado sin apremio ni insistencia ni guía, y ese otro miembro de la pareja, el halagado, el cortejado, el que se adentró en su nube, se ha ido dejando arrastrar. Pero eso no tiene por qué persistir, el encantamiento y la nebulosidad terminan, el seducido se cansa o despierta, y entonces al obligador le toca despertarse y sentir pánico y vivir en vilo, volver a trabajar si todavía le quedan fuerzas, montar guardia a la puerta y rogar e implorar noche tras noche y quedar a la merced de aquél. Nada expone ni esclaviza tanto como pretender conservar al que se eligió e inverosímilmente acudió a la llamada de nuestro tembloroso dedo, como si se obrara un milagro o nuestra designación fuera ley, eso que no tiene por qué ocurrir nunca jamás...[...]

J.MARÍAS, Así empieza lo malo, 

Ed. Alfaguara, 2014

erectes

(Font déu Neptú)

Jardins Real Alcázar, 

Sevilla, gener15

alegria essencial

L'alegria essencial de sentir-se viu 
i a la mercè de la benaurança imprevista
queda entelada, sovint, per les preocupacions petites del dia a dia o bé per les absurdes qüestions existencials.
Un dia, però, se'ns revela diàfana 
i aleshores el somriure és durador i intens.
Com a nota mental: recordar aquest instant d'epifania.

Barrets, 

aparador, Sevilla

gener15

dins i fora

fragment d'una entrevista a IDA VITALE, 91 anys, poetessa uruguaiana,

6. ¿Qué está socialmente sobrevalorado? 
La comunicación, aunque decirle esto a un periodista... Me da la impresión que la gente está dentro de casa y fuera del mundo.

"Babelia", 17/01/15, El País

Real Alcazar, 

Sevilla, gener15

fred

leotardo
(De J.-M. Léotard, 1838-1870, acróbata francés).

1. m. Prenda, generalmente de lana, que cubre y ciñe el cuerpo desde la cintura hasta los pies. U. m. en pl. con el mismo significado que en sing.

(Diccionario de la RAE)

casa, 

gener15

fabulós final per a un crim

Cúpula del "Salón de Embajadores" palau de Pedro I, (s.XV)

Real Alcázar de Sevilla,

gener15

"Volgueren parlar, però no pogueren. Tenien els ulls plens de llàgrimes. Tots dos estaven pàl·lids i desfets; però en aquests rostres malaltissos brillava ja l'aurora d'un esdevenidor renovellat, d'una renaixença completa en una nova vida. L'amor els regenerava, el de l'un contenia una font inestroncable de vida per al cor de l'altre."

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa, 2005

cercles i polígons

caleidoscopi:

totes les imatges

són reals i vertaderes

 

Sòcol d'una cambra del Palacio de Pedro I,

Alcazar, Sevilla

gener15

Rock Stars

Detall d'un aparador, 

Sevilla15

només aquestes

"Arrojan del sistema la bilis 

y demás secreciones viciadas" 

Anunci de Mundo Gráfico,

1921

prosa sevillana

Sevilla des de la Giralda, 

gener15

Des de Sevilla buscant altres mirades, 

altres perspectives.

Una es fixa en l'estàtua de Bécquer al Parque de Maria Luisa;

l'altra, en el laberint de l'Alcázar.

I pel camí, alguna personalitat tronada 

que malda per ser qui va ser un dia;

entre "eas" i rialles algú canta,

l'altre toca el piano i també la guitarra. 

I el sol i la bellesa omnipresents ens 

agombolen. 

nobody knows

Platja de Sant Antoni de Calonge, 

desembre14