Sento la fressa de la rentadora de la casa d'uns veïns.
També la piuladissa dels ocells: ha plogut, tenen aigua i estan contents.
Miro un ocellet de color verd que vola eixerit i alegre.
Una papallona s'acosta a l'eixida, que és la meva talaia urbana.
Ara una gavina desplega les ales i vola amunt, ben amunt.
I jo també em sento més viva més desperta.
En el recés de la feina m'adono que revifo. La ment s'activa i els meus pensaments se centren en el xuclador de la llengua literària.
I un cop més agraeixo aquest estímul gratuït i pretecnològic que ve de les històries explicades, que són d'uns altres però que són les nostres també.
I ve l'alegria de la concentració. I m'activo i m'evadeixo.
Els nervis es tensen de l'emoció. Em vénen ganes de fumar: de canalitzar el flux sanguini; el flux mental intens de la ficció es metabolitza en benestar dins meu.
I sóc l'ocellet, la papallona i la gavina també.
(en agraïment a doctors, doctores, infermeres, infermers, auxiliars, zeladores, zeladors, dones i homes de la neteja, administratius, administratives de la planta de Cirurgia Digestiva de l'hospital Josep Trueta)
Gràcies,
David, Maite, Eloy, Rafa, Florencia, Paula, Maria, Maria, Glòria, Pili, Angie, Jesús, Jordina, Fran, Elsa, Aina, Dèlia, Carlos, Ana i alguns i algunes de qui no sé el nom o l'he oblidat.
farigola: olor, bellesa, esponjositat, pollastre, bosc, natura, el jardí de la mare, un carrer, un home A, sabor, aroma, salut, bellesa, rosat, malva, verd, marró, sentits
carxofa: gust, menjar, teràpia, punxes, patates, un regal, un home A, mare, salut, sabor, bellesa, verd, blanc, morat, sentits
23 anys, per comptar-ho convencionalment. Molt temps. Un regal invisible, la idolatria. Convertir l'home estimat en algú fora del comú i en fer-ho aconseguir creure que això és possible: que existeix algú fora del comú -parla la nena que creu en els mites- -parla la lectora que s'explica en la novel·la- Alerta, però! Good news! Ja no caldrà tot el lèxic mitològic, ritualista, ancestral. Ja no. Ja no és fora del comú: celebrem-ho! S'esborrarà l'ombra persistent, densa i càlida allotjada a dins. Ja no hi serà!! Good news! Homes del món, celebrem-ho!
Amb la C. estimada tot es torna de colors vius i brillants.
Lliures.
Per fer, sentir, gaudir, decidir i pensar només sotmeses a l'experiència i la il·lusió, que en aquest cas són ben amigues.
Plaer.
Vitamina C.
T'enyoro, Tiu.
Els dies i els minuts nostres fa molt de temps que no són els dels altres.
Sento que fa molt poc que he parlat amb tu i t'he tocat i no se m'apaga el desig de tornar-ho a fer, encara que sàpiga que no pot ser.
"-Olora les nostres roses American Beaty! Olora-les! Amb l'aire fresc del vespre, el perfum de les roses era fort i dolç. Per sota d'aquella olor intensa li arribava l'aroma asfixiant i estiuenca de la mare-selva." Lucia Berlin, "La casa de tova amb teulada de llautó" dins Unvesprealparadís, L'altra editorial, 2018
"- En diuen Angel Face. Fa unes roses de color rosa molt boniques. Planta'l aquí, a la cara nord, perquè no hi fa tanta calor. Treballo al viver de Yamamoto. No el trobaran a faltar,un roser. El sòl aquí és calitx, de poca qualitat, per això hauràs de cavar un forat ben fondo i després omplir-lo de terra bona i molsa de torbera."
Lucia Berlin, "La casa de tova amb teulada de llautó" dins Unvesprealparadís, L'altra editorial, 2018
Per carrers estrets, per avingudes plenes i també buides; sota cels estrellats i sota cels amb sols inclements, dins de paisatges que són nostres i també en terres per descobrir. Juntes. Sigui a la vora i també de lluny, els batecs de totes dues sempre acompassats. Que sigui per molts i molts i molts anys. Per molts anys, C! ❤
L'objecte pensa en el subjecte
que no sap que es torna tot d'una un objecte,
perquè no ha sabut veure el subjecte en l'objecte.
O alguna cosa semblant.