Dia dels Reis o to miss a lot

També blancs 

o el color de l'enyor.

O daurat dels Reis 

i de la sort que vaig tenir.

Donar la cara

Avui sí, plorar una mica

camí del mar.

I somriure 

amb Ella.

 

Who cares?

 Autumn, sí

Bloody  flowers 

Cy Twombly, 1993-94, MOMA 

(Al's gift)

My power

 Where is my power?

Fixar el record, morir una mica

Ni tirarem a porta des d'aquí 

Ni en faré més fotos.

Que bé que ens ho passàvem!

 

It sucks

Tants de noms!

Abans em feia gràcia. 

Ara em fa fàstic 

0o0o0o0o0o0oo0o0oo0oo0o0oo0oo0oo0oo0o0o0oo0o0ooo0

Em compraré una buganvíl•lia i tindré companyia bonica. 

Flors fúcsies, què més vull!?

Confused

 I've realised the dimensions of misunderstanding.

Ok! 

Sempre arribo tard i la il·lusió quan es fon, em crema i em deixa buida.

Així, la ventafocs a les 12, 

          jo al 30.

Voilà! I see! 

C'est tout, més amis. 

Je vous remercie tout with all my love; i tant!

Fluxos de fitxes

Fluxos de fitxes i de fluids.

Sort que en tinc més de dues. 

Mocs.

Recordo les olors i sembla que les sento, en diuen fantosmies i no només olors.  

Penso, sento i visc en allò que no existeix.

Fins a quina hora?

 

Fermé

 De ferm. 

Tancar files en allò en què ens hem convertit.

Ja no li agrado gens, però m'estimen això sí. 

Lluny

 Més enllà de donde habite el olvido: aquí. 

He deixat de caçar.

Doncs, res

 Ella deia, amb la boca petita i amb vergonya, 'em costa'.

I què si a tothom li costa!?

Doncs, mig silenci, o del tot. Però això no feia que li costés menys i a més la llençava al forat del la O.

Coll, tos, doncs.

Insomniac

 Em falta ella per agafar el bon son I despertar-me amb un somriure.

Però sí, ric i somric! Només faltaria!

Com goso pensar en no fer-ho! 

How you dare!!

Qodb:  visc amb aquest buit a dins, el mateix que dibuixen aquestes lletres amb cercles.

Blanc, naturalment

 Tot torna a ésser blanc

Miri on miri,

a mi que se suposa que m'agraden els colors.

Blanc com les seves samarretes,

com la que porto jo ara també. 

Com el cobrellit, com el llençol,

com el sostre, la paret, el reflex del sol de fora, 

Blanc.

No veig cap més color.

No en sé prou

I encara amb 50, no en sé prou.

El blanc de la vergonya.

De fet, ja es pot dir que mai no en sabré prou.

Així, horitzontal i blanc. 

Més tard ja sortirà aquella altra, la dels colors, que ho fa tot per mi i que encara no en sap prou.

The end of something

 Meravellós conte de Hemingway. 

Els finals també són principis. 

Maleïm els finals perquè no ens agradarà el que comença. 

No diré el que em fuig, 

ho sento Ferrater. 

Ànim crepuscular

i també absurd, 

com Pacifiction. 

Centre

Sola.

Sola.

Sola.

No hallar fuera del bien centro y reposo.

I  vaig sentint les seves paraules ressonant en mi. 

I així vaig passant aquests dies de calor. Una calor nova; com tot. 

Que tot és nou.

Secret; ara a tres

 Com és el MAI  MÉS ?

La pedra i la botella.  Penal i 

...

Tot al revés 

Cold dark matter

R

Cornelia Parker  a la Tate Britain 

Així, bocins;

deconstruït,

que és i no és. 

Fa ballar el cap.

El caos com a eco 

d'un ordre que

NO tornarà mai més. 

La vida a la ficció

Bonus track 

Flotarium

Aigua! Que no pesem...

Veiem el que no es veu, no veiem el visible.

Jardins que  no ho són, 

Sons que no sentirem mai més. 

Olors que no sentirem mai més. 

Flors.

I flors. I, doncs, we float.

All the rest is silence. The real silence. Si,sí 

I ❤

 M'encanta menstruar

Men mes mens

kentucky

Com abans

Recordo que era blau, verd...

 

🧚

 

Blava,

amb el cor rosa.

Ja  som dues! 

Nena

 Amb ella la vida era molt millor. Molt millor.

- Voldria ésser on ets, només per estar juntes una altra vegada.

Sense ella, tot plegat un succedani;  marca blanca, rebaixat, diluït, descafeïnat, light, esbossat, intuït, embastat, provisional, sospitós, sense vernís ni fixador, volàtil, fals... ombres.

Accuracy

anòsmia

 

•

 

The economy of pain

Així,  amb tu i tu, vosaltres i jo, nosaltres ja està tot dit. 

Tant se val 23, groc, vermell, 

pètals o marbre.

Junts,

en aquarel·les,

que podrien ser sang, 

que podrien ser pètals, 

que són colors,

que són cotó. 

A vegades

 A vegades dubto si m'agrada més estar amb vosaltres

que amb ells. 

Bé... ells i elles,  esclar. 

They, them...

En canvi, tu i tu: vosaltres i jo fem el nosaltres.

Present permanent. 

Inauguració del LumLab, Sant Feliu, abril 22

ja... si no saps què és, no s'entén gens

Sí!

 Sí, nena! 

El gerani 

també floreix!

Mai més

 Mai més tornarà a ésser el primer dia que vaig a la platja sense poder-li dir a ella.

Patterns

 Arribo i trobo en Miquel,

mirant d'encendre el foc.

M'ajupo i sec després

 a terra, al seu costat.

Ventem i ventem, 

però no hi ha manera. 

El tió de pi i la branca 

d'alzina són humits. 

Sant Feliu.

La C. daura la ceba

per la sopa deliciosa 

que soparem més tard.

Arriba el Bavi parlant 

de futbol i la Nurita

neteja anxoves.

I després a la taula,

somric,

per fora i per dins.

I li explico. 

la camèlia i jo

 Juntes per ella.

Sí, vaig podent

 i la poncella s'obre, 

no cau

 i és bonica.

abans eren flors blanques

 

Però es va acabar

 

Adulthood

 

Sí! Estan amb mi!

 

Rictus

 

Peixos lluents i una medusa groga

 

Toujours

 

Mucoses

 Els caramels de valeriana per treure l'amargor de la boca. 

Com ho fem amb l'altra, abans no sigui massa tard?

Blincar

 

Vine, corre, obre i omple

- Buon giorno!

- Bonjour, madame!

Així comencem el dia. Amb son i mig somriures. Sempre sorpreses per l'hora que és, tant se val quina sigui. 

Parar taula per esmorzar: les pastis, la mel,  el iogurt, el pa, aigua tèbia i el matcha, la xocolata,  abans el kivi o la pinya...

Recordo el vespre abans quan cuinàvem juntes. Felices, tranquil·les.  

I sobre tot, sobre tot, els imperatius. 

Consignes que segueixo devotament,  que em construeixen, m'estructuren. Ordres petites que són les respostes als meus dubtes constants:

-Hi poso més oli?

- Posa

- Endreço això?

- Endreça.

- Porto la mel?

- Porta

I així!

 I voldria que mai no s'acabés.

Festa

 A pagès, mai.

 Sí que n'hi havia del poble, alguna cosa. Però les bèsties mengen cada dia.

 Ara hi ha festes, vacances i les bèsties mengen cada dia... però no!

 Es poden ajornar les cures, les atencions, les urgències, fer veure que la vida no ho demana. Tensar la corda ajornant cures i atencions, canviar presències, veus, criteris, atencions.  Per un dia no passa res... quan els altres dies sembla que sí que passa i que són importants les cures, les rutines, les atencions. Relativisme pervers que peix l'angoixa i el neguit que tant es vol apaivagar. 

No entenc res. 

No s'ha de voler entendre perquè no és possible. Només acceptar i posar-s'hi bé. 

El problema és nostre: calma, no n'hi ha per tant,  comprèn, calla, assoboreix la fel en silenci. Sobre tot, en silenci.  

Sempre el silenci.