Aprendre a dir la paraula.
Entre plors incorporar-la finalment. Visitar el CAS. Parlar amb ella. Buscar amortidors del desastre i pensar sempre en la nena.
Plor.
Molt a prop de pensar que ara sí que cauré. I també entomar-ho en la soledat.
I pensar que no i sentir que sí, que ja prou.
Somriure i respirar. Sense cap vici.
I sola cap a Port de la Selva i avui a la Conca.
D'esma, en el laberint trist.
Somriure fals tot el rato per convocar l'altre. Per als altres.
Faré testament vital. I mentre en JM lluitant
Ara torno a escriure enxufada al trasto.
Dies difícils de pensaments intrusius horribles. Només la pau a l'hospital.
Ara espero quedar-me dormida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada