Ja no hi és gaire, se'n va mica en mica. I torna la imatge de la força de la memòria, la batalla contra l'oblit.
Les pigues, el cabell vermell, el riure murri, els suggeriments imperatius i la calidesa en estimar-me i comprendre'm. Fer-me companyia des d'aquest lloc, que no és fàcil, només de valents o d'hàbils.
I la pena de no poder-hi parlar de tooooot i de res, que és tot.
Mahjong i el lacai.
Aquest hivern passat que sempre tindré a dins, al cor, a la ment i a la pell.
Flors de Bordeus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada