I ordinadors a les natges, pols, brutícia, fluids: molts i diversos.
Sembla ser que el sofà d'aquest apartament d'estiu va acabar destrossat per un gos que tenia el nom d'una cançó d'Antònia Font i un amo ruïnós.
Moooolt de rock'n'roll. A la pell, a les pàgines que llegíem i a les converses infinites, que mai eren de música.
El principi d'un final i no sé si un principi d'un inici.
Després, vanish, amb llàgrimes als ulls tots dos.
Paranomàsia
Allà,
allà dalt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada