dimarts, 6 de juliol del 2010

Rumb

D'aleshores ençà, Lluís Frederic Picàbia, l'home que es va perdre, ha voltat mil pobles i ha travessat encara dotzenes de vegades les mars i les muntanyes.
[...]
¿No recordeu, en fi, a través de mil ciutats que tots heu visitat, haver passat pel davant vostre, com una sageta, entre les multituds de les grans vies, dels boulevards atapeïts, de les places amplíssimes, dels carrers obscurs, de les rambles alegres, aquest Lluís Frederic Picàbia, perdut entre la gentada, entre la immensitat del poble, brut, fet un parrac, fet una despulla humana, al qual qui sap si la pietat haurà fet que acostéssiu sovint la mà enguantada, intentant d'allargar-li la vida perquè acabés de glopejar la seva enorme victòria?

Francesc Trabal, L’home que es va perdre (1929)


dilluns, 5 de juliol del 2010

dijous, 1 de juliol del 2010

combustió

















Casa del Carrer Santa Teresa, 1911, Sant Feliu
Xemeneia 3


















casa carreretera de Palamós, Sant Feliu
 Xemeneia 2













Mascanada,Sant Feliu

Xemeneia 1

diumenge, 27 de juny del 2010

Perspectivisme

Portlligat, maig 10
Jocs florals. Premi Englantina d'or
-No és una mànega, això?
- No, és una flor.
-Ah, és que només veia el plàstic, jo.
- Doncs, no: fixa't que és groga.

(petit homenatge a L'any que ve i també a Gabriel Ferrater)

divendres, 25 de juny del 2010

dimarts, 22 de juny del 2010


platja de la Malvarrosa, Valencia,març 10


lluny, lluny del mar; 
però de sorra...

divendres, 18 de juny del 2010

Ahir un polític retirat feia servir paraules que no sé fins quin punt pertanyen encara al nostre món.
honor
dignitat
entusiasme
compromís
il·lusió
mascanada, sant feliu, 2010

dijous, 17 de juny del 2010

dilluns, 14 de juny del 2010

Biorritmes

A vegades, creiem ben convençuts que les emocions emeten unes vibracions -energia- que un petit aparell pot realment recollir, rebre, descodificar i convertir en els sons adients a cada  moment.

casa, juny 10

dissabte, 12 de juny del 2010

diumenge, 6 de juny del 2010

paisatge humà

La plaça del Gra

Van voler, tant sí com no, que els fes una foto. 
Vam quedar que un altre dia que passegés per Figueres els hi portaria.
(Crec que pensaven que no entendria el que em deien)


Figueres, juny10

dilluns, 31 de maig del 2010

Potser caldria redireccionar els desitjos i 
centrar-los en el possible; apartar-los 
de la realitat virtual que ens acompanya i alimenta.


Cadaqués, maig  10

dijous, 27 de maig del 2010

Final de curs

Tant els somriures -francs i amples- dels adolescents, com les seves llàgrimes furtives i sentides desperten en els adults una irrefrenable enveja saludable. 
Com la poncella, abans de l'esplendor. 

Mascanada, Sant Feliu, maig 10

dilluns, 24 de maig del 2010

dissabte, 22 de maig del 2010

  Pàdova, 2007
Les emocions menen a vegades cap a banys escumosos.
El cava.
I la boira.
La inoportunitat.
Funambulisme per carrers, carreteres i carrerons.
Però, ai! a la llum del dia.
També  to regret?


dijous, 20 de maig del 2010

Anthurium, casa 10
Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. 
Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. 
¡Evohé! ¡Evohé! 
Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.

 Julio Cortázar, Rayuela (1963), cap. 28

dilluns, 17 de maig del 2010

dijous, 13 de maig del 2010

Qui en deu tenir la clau?

Rupià, 2010
Potser no la volem tenir, tampoc.
Ben mirat, potser no val la pena tenir la clau de tot allò que volem descobrir.

diumenge, 9 de maig del 2010



Tira còmica d'un visitant imprevist d'"abelles i glicines": JUVÊNCIO VELOSO
Pertany a una sèrie d'homenatge a les mares.
Benvingut!
http://www.baudoveloso.blogspot.com/

dimarts, 4 de maig del 2010

Esquerdes

Els llocs on van germinar els nostres records són molt més fràgils que les memòries que generen.



diumenge, 2 de maig del 2010

princeses

Una princesa recorda a les altres la seva condició.
Les tres princeses estan molt contentes de recordar que ho són.
Així, essent-ne conscients poden actuar com unes veritables princeses.
Sovint, oblidem el que som i, si això passa, ja ho deixem de ser.
Per tant, que ens recordem sovint que som princeses és del tot necessari.

Girona, 30 d'abril de 2010; després de 2 anys sabàtics.

divendres, 30 d’abril del 2010

Fa tres anys exactament ens vàrem trobar el cadàver d'un tauró a la platja de la Conca.
Va ser per mi una experiència única i que em marcarà per sempre.

Sembla ser que era femella -sempre corre algun expert per la platja un dissabte d'abril al matí-
La gent, com tèrmits gegantins, la tocava, després l'empenyia; els nens la colpejaven i ja hi havia qui en demanava una dent...
Vaig voler empènyer-la cap a l'aigua (juntament amb l'expert). Ens guiaven els policies municipals i ens esperava la corda que la brigada de Platja d'Aro havia lligat a la zodiac. Havien d'arrossegar-la per conduir-la després a l'abocador. Així de trist. I ens creiem civilitzats. I encara, il·lusos, ens anem sorprenent que la natura faci el seu curs.
Arran d'aquell fet vaig buscar informació sobre els taurons. La Nelly -així la vam batejar- tenia 6 brànquies, i era segurament un bocadolça. Emperò això mai ho podré saber del cert perquè no vaig estar prou temps a prop del cos com per anar-ho esbrinant.
 la conca, abril 07
Per sempre més, el meu respecte i amor pels taurons.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Carambola

No cal que busquem i rebusquem més arguments per acabar amb les corridas de toros. Com sempre, tot s'ha de fer des de dins.
camí de Cuenca, abril 10
"A tenor de lo visto, la fiesta sufre un colapso total. O sobra el toro, o sobran los toreros o sobra el público. O sobran todos, y lo correcto es cerrar las puertas durante el tiempo necesario para poner orden a un espectáculo desestructurado, y que, en modo alguno, responde a los planteamientos que justificaron su nacimiento."
Crítica taurina firmada per Antonio Lorca sobre la corrida del dia 23 d'abril a la feria de Sevilla, publicada a El País
Regalem roses als homes,
moltes roses... que convoquin
moments dolços, dolços...
i rebem llibres i llibres...
que ens omplin el cap de pardals
i no desallotgin els que encara hi tenim                                                          





Valencia, març10

dissabte, 24 d’abril del 2010

Sant Jordi, el millor dels tòpics

Sant Feliu, febrer10
Ahir, aquests; demà, uns altres. Tant se val!
Manzano: I love U, tauró!
Monzó   Alibek   Lluís
Tolstoi   Cerdó  Turgueniev
Murakami

i vermell, vermell, vermell,
ah! i una groga




dimecres, 21 d’abril del 2010

Mar i muntanya


El bell verí
Amanita muscaria, Benasque / Cotylorhiza tuberculata, Cala Giverola

dijous, 15 d’abril del 2010

Anima pensar que el temps ens farà veure que decisions que consideràvem poc importants seran imprescindibles per explicar la nostra vida.

Kalabougou, Mali, agost08

dissabte, 3 d’abril del 2010



"Tiene una notable tendencia a leer su vida como un texto literario, a interpretarla con las deformaciones propias del lector empedernido que ha sido durante años."
E. VILA-MATAS, Dublinesca




  Parc de l'Albufera, març10