capiculats, junts
Aiguamolls de l'Empordà,
juny13
dimecres, 19 de juny del 2013
dilluns, 17 de juny del 2013
dissabte, 15 de juny del 2013
divendres, 14 de juny del 2013
dimarts, 11 de juny del 2013
dilluns, 10 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
escacs
Paret, València,
2009
[...] Y mirá que apenas nos conocíamos y ya la vida urdía lo necesario para desencontrarnos minuciosamente. Como no sabías disimular me di cuenta en seguida de que para verte como yo quería era necesario empezar por cerrar los ojos, y entonces primero cosas como estrellas amarillas (moviéndose en una jalea de terciopelo), luego saltos rojos del humor y de las horas, ingreso paulatino en un mundo-Maga que era la torpeza y la confusión pero también helechos con la firma de la araña Klee, el circo Miró, los espejos de ceniza Vieira da Silva, un mundo donde te movías como un caballo de ajedrez que se moviera como una torre que se moviera como un alfil. [...]
J. CORTÁZAR, Rayuela
dimecres, 5 de juny del 2013
passos
[...] sense cap saviesa,
però molt ric(a) de passos
de perdut vianant.
Salvador Espriu, "Thánatos", El caminant i el mur
Casa la mare,
dia de Reis, 2013
dilluns, 3 de juny del 2013
mirada, retrat, autorretrat, auto
cal mirar-se per confirmar la miopia;
cal observar
per saber
que hem d'aprendre a mirar
Lavabo del Tam-tam,
Platja d'Aro, 1juny13
divendres, 31 de maig del 2013
dimarts, 28 de maig del 2013
sextant
estrany però subjugant
gropades i calmes
a la Fundació Miró, des del terra, amb coixins
estiu 2012
dilluns, 27 de maig del 2013
polisèmia
primavera cave amor vip polseres primavera cave amor polseres primavera polseres amor cave vip primavera cave vip amor polseres cave missatges primavera cave amor vip missatges primavera cave vip amor primavera amor, c.
Entrada espai Primavera Sound,
maig2013
dissabte, 25 de maig del 2013
divendres, 24 de maig del 2013
dimecres, 22 de maig del 2013
melodia
L'Anna canta, l'Anna toca, l'Anna somriu, l'Anna es balanceja, l'Anna toca i somriu.
I la melodia la bressola,
la fa guapa
i la fa invencible.
dissabte, 18 de maig del 2013
dilluns, 13 de maig del 2013
temps, mercuri
El temps i el mercuri
Líquids:
la llum que ens atrau i el verí que s'hi amaga.
El temps no existeix.
Els nervis a la panxa, el desig, l'avorriment,
la pena en dir adéu, el panteix del cansament,
l'escalfor a la pell i l'enlluernament als ulls,
la gana,
el plaer,
la son,
la por,
el desig,
l'abaltiment,
l'exaltació,
el dolor muscular,
sí.
detall de la Fontana di Trevi,
febrer06
divendres, 10 de maig del 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
dijous, 2 de maig del 2013
tuvéra
-Où allons nous? demandai-je.
-Tu verras.
[...]
Tuvéra était la meilleure philosophie. Rinri et moi n'avions aucune idée de ce que nous faisons ensemble ni d'où nous allions. Sous couleur de visiter des endroits d'un intérêt relatif, nous nous explorions l'un l'autre avec une curiosité bienveillante.
A.NOTHOMB, Ni d'Ève ni d'Adam, (2007)
.jpg)
Far de Sant Feliu de Guíxols,
abril, 13
dimecres, 1 de maig del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
goig
guapa poca-solta
terra dels Bells Oficis,
Girona
tens un fetge que t'hi cagues
i uns intestins admirables
els teus ronyons per caure terra
els teus pulmons em fan enveja
els ventricles del teu cor esquitxen sang i tot es mou
un goig inacabable
bellesa imperdonable
que guapa poca-solta
ets la més preciosa
el teu cervell m'apassiona
un embotit en forma de meló
entre els seus plecs hi ha un misticisme
estrelles venes blaves de color
i tot rellisca molt regalimat amb crema de mató
un goig inacabable
bellesa imperdonable
que guapa poca-solta
ets la més preciosa
goig inacabable
que guapa poca-solta
bellesa imperdonable
ets la més preciosa
Paul Fuster
dissabte, 27 d’abril del 2013
dilluns, 22 d’abril del 2013
dissabte, 20 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
dijous, 11 d’abril del 2013
dimecres, 10 d’abril del 2013
diumenge, 7 d’abril del 2013
dijous, 4 d’abril del 2013
dimarts, 2 d’abril del 2013
espai
FI DE CICLE
Les fulles caigudes obstrueixen el camí.
Imagino de ser el que no sóc.
Aquí m'estic ben quiet.
Procuro de no moure'm
i d'ocupar el mínim d'espai.
Talment com si ja no hi fos.
El silenci és l'original,
les paraules són la còpia.
J. BROSSA, Passat festes, 1993-1995
"Escolteu aquest silenci", JOAN BROSSA, a la Seca, Espai Joan Brossa
dissabte, 30 de març del 2013
divendres, 29 de març del 2013
.JPG)
dimecres, 27 de març del 2013
dimarts, 26 de març del 2013
Veig l'últim monument en l'enderroc
casa, març13
COR FIDEL
A una dolor que va al dellà del seny
fa només l'Impossible cara tendra.-
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.
I, lladre d'aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit
rapisser del record i la frisança.
Jo sé d'on ve l'inesgotable foc
que animará la morta polseguera.-
Veig l'últim monument en l'enderroc.
Jo pujaré, sense replans d'espera,
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc.
J. CARNER
de Llunyania (1952)
diumenge, 24 de març del 2013
dilluns, 18 de març del 2013
dilluns, 11 de març del 2013
dimarts, 5 de març del 2013
flavour
vol continuar assaborint el gust amargant i dolç, plaent, que encara té a la boca.
No vol que la higiene se l'endugui.
La sensació que es va escampant per tot el cos,
i així el record encara no malmès d'una estona deliciosa.
Xocolata Amatller,
70% cacau
dissabte, 2 de març del 2013
colors comercials
Figueres, 2011
"[...]
Al contacte de la meva mà, la cara de la nina va acolorir-se, però no pas amb colors comercials, sinó d'una manera que era la imatge mateixa de la vida. La pasta va adquirir transparències de pell sana, sota la qual la sang escampava el seu tint inconfusible.
Vaig pujar l'escala d'esma, bocabadat i admirat tant com m'era possible.
D'antuvi, la meva dona va esverar-se, puix que la seva terapèutica casolana no abastava a intervenir un cas extraordinari com aquell. Després, fetes unes quantes experiències satisfactòries amb un grup de ninots de porcellana, ella va bandejar l'escepticisme i m'encomanà un gran entusiasme.
- Què farem, ara?
Evidentment, la nostra vida s'inclinava a donar un gran tomb. Al marge de l'alegria, em rosegava una certa recança pel fet que la gràcia s'hagués manifestat d'una manera que podríem qualificar de poc espectacular. Cadascú basteix les seves quimeres d'acord amb les seves il·lusions més recòndites, i jo havia alimentat les meves imaginant-me revestit d'una gran ascendència sobre les multituds, com una mena de sant no massa lligat pel dogma, o com un artista de circ de l'època d'or. De totes maneres he de confessar que em seduïa més la idea de la santedat. Em veia, talment, rodejat del respecte universal, en un món on els humans, eixamorats de la meva gràcia, no em deixarien tocar de peus a terra. [...]"
"L'any de la meva gràcia",
P. CALDERS, Cròniques de la veritat oculta,(1955)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)