en el terrat, tasques:

1. mantenir tot el que ja tenim

2. ajustar peces: 

que el cor desitgi el que la ment necessita

instal·lació de terrats de la Plaça Sant Jaume, 

Barcelona, desembre13

homes I: Bartomeu

(To Bartomeu Vilà Pujolàs,
professor del Col·legi Sant Josep)

Pròleg a L'Atzavara, 
de Bartomeu Vilà

Seiem davant per davant, amb dues tasses de te ben a la vora i parlem.

Sempre ens ha estat fàcil fer-ho, des de fa molt temps: deu, quinze, vint...; ja fa més de vint anys. Ara, però, la mirada és nova, macerada pel pas del temps i també pel canvi de rol. Ara som amics, ja no professor i alumna; ens podem mirar directament als ulls amb complicitat i somriures.

I, entre glop i glop, ens expliquem moments que no hem compartit i que tenim desats en un lloc càlid de la memòria. D'un assumpte passem a un altre amb agilitat i elegància, ens anem seguint amb atenció i també amb la curiositat que genera l'aroma de la descoberta. Els detalls no dits i les sensacions ara revelades van dibuixant i reconstruint aquestes noves persones que som –i que són també les de sempre–. 

Intercanviem anècdotes professionals, parlem de coneguts, rememorem amb nostàlgia o estranyesa situacions ja molt llunyanes, i, a poc a poc, ens trobem compartint sensacions menys masegades. En Bartomeu m'explica coses senzilles, petites, que per això mateix són grans i importants. Una d'elles, i per mi una de les més desconegudes, és el moment que va arribar a Sant Feliu. 

Després de viure entre camps i muntanyes, submergit en textos densos, profunds, en la llengua de Ciceró, s'aventurava a explorar nous territoris. Arribava a la costa. El trajecte seguia les coordenades de l'esperança i la il·lusió que generen la joventut i l'emoció de la primera feina. I era aquí, vora el mar on la trobaria. Aquell jovenet banyolí poc s'imaginava en aquell moment que es passaria tants anys prop de penya-segats i d'atzavares i que hi faria la vida. 

La primera impressió fou la més rotunda: la llum. Mai no havia vist uns contorns de figures, d'arbres, de matolls, de roques, de flors tan ben dibuixats. Tampoc mai abans no havia sentit la potència dels colors de la natura amb aquella intensitat; mai els verds, grocs i blancs havien lluït tant. La blavor del cel també era única. A poc a poc, assaborint cada passa avançava cap a la sorra, cap a l'aigua, i llavors, tot de cop: l'horitzó. L'espai i l'amplitud tantes vegades imaginat i llegit apareixia amb tota la seva esplendor. En sentia el seu poder i era víctima amorosa del seu magnetisme i també –per què no dir-ho– del misteri atàvic que s'hi amaga. L'enamorament entre en Bartomeu i aquell paisatge salabrós va ser instantani. Els penya-segats, els pins, les atzavares, aquell poble enclotat ple d'encant –emmurallat per roques esquinçades pel garbí i la tramuntana– van niar en el seu cor i en el seu pensament. 

En el relat d'aquest record puc veure encara la guspira de l'emoció per la bellesa. Passat aquest moment, tornem a la conversa viva i intensa. 

Aquest cop sobre la professió que compartim, però des de la distància enriquidora que separa les nostres trajectòries. I ve el record d'en Bartomeu com a professor. No em puc estar de dir-li que em va fer un dels regals més importants i valuosos que he rebut al llarg de la meva vida: l'amor per la cultura. A molts adolescents va mirar d'inculcar-nos el respecte, l'atenció, el rigor en el coneixement, i la curiositat crítica per allò que representa el nostre passat com a individus i també com a poble. També les arts se situaven al mateix nivell que qualsevol dada científica i eren igual d'importants que una gesta històrica memorable. Llegir i escriure eren activitats bàsiques, essencials, que ens brindaven infinites possibilitats de coneixement, de reflexió, de plaer... Fer-ho feia despertar el millor de nosaltres com a joves, i esbossava tot el que en un futur seríem capaços de pensar i d'incorporar a les nostres vides. Ensenyar-nos-ho de la manera com ho va fer en Bartomeu va ser la garantia que mai més no estaríem sols. Obrir un llibre o aventurar-nos a escriure quatre ratlles ens distreu dels neguits de l'edat adulta, ens falca en un lloc des del qual podem intentar esbrinar el perquè de tot plegat, o bé triar els referents que volem com a muses dels nostres dies. 

Llegir i escriure ens fa sentir vius. A partir de les nostres històries i de les alienes podem assaborir el goig de viure. Així, en Bartomeu em comenta que en els últims temps es dedica a fer-ho més que mai. De fet, jo ja coneixia algunes de les seves composicions: obres de teatre, guions de pel·lícules –filmades amb mitjans rudimentaris–, textos en prosa evocadors... La literatura sempre ha estat present a la seva vida, però és ara quan pot dedicar-hi més estones i il·lusió. Les pàgines que vénen a continuació en són el fruit. En elles, els perfums de Verdaguer i de Maragall hi són presents, com també aquesta admiració i enamorament pel paisatge de la terra que l'ha acollit. Contemplar la natura en tota la seva esplendor i força no cansa mai, em comenta. La bellesa inabastable, sempre canviant i sorprenent de la mar i el seu entorn pren vida de forma ben rotunda al mig de la història d'amor que vertebra la narració. El text és, doncs, una sentida oda a aquest món natural que ens inspira tothora, i que ens agombola dia a dia fent que sortir a prendre l'aire sigui contemplar un espectacle únic i magnífic. Em comenta també que l'ha escrit seguint aquesta passió i que vol compartir-lo amb tots nosaltres. Li dic que és molt bona idea i que ho farem amb tota l'atenció i dedicació que es mereix. Naturalment. 

Endinsem-nos, doncs, en aquest mar de lletres, i deixem-nos endur per la força de la natura i la de les paraules. D'aquesta manera tancarem aquest cercle d'amor i companyia que també pot ser la lectura i la literatura.

Montse Carré

polaroids Whatsapp

estats

A: (camuflats)

closer

easy...easy

run, clever boy!

Be happy

Best feeling on earth #snowboarding

Busy

ka sa tiamadjirila

Sens racines, pas de fruits

Bienvenuto

Tomorrow never knows

It's amazing what you can hide just by putting on a smile

Ciao

Battery about to die

Sssssap!

Home sweet home...

Rooooock it

Candy

B:(imperatius)

Namaste

Carpe diem

Rock and Roll

Feliç 2014

Bones Festes

Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles

Què tal?

C: (críptics)

<[·_·]>

m.a.r

Amundsen II

TBC

D: (declaracions)

Feliç

Nace el día y le vemos decir buenos días con sus rayos nuestro animo se levanta y al caer la tarde nos deja un cielo a naranjado

Ocupat

volem viure en una Catalunya lliure!

Un viatge de cinc mil milles comença per un sol pas

En un dinar de Nadal!!

Primer NADAL amb la peke

Lluitant, energia positiva i molta esperança

Esperant

Lo que mes estimo es el meu home!!

La meva vida son els meus dos homenetes. Sou lo més gran. Us estimo molt. Sempre hi seré pel què necessiteu.

Enamora de la vida aunque a veces duelaaaaaa

Captura del dia 2 de gener de 2014,

reproduïts literalment

xifres i lletres

tres, quatre o cinc països

cap pàtria

una, dues o tres edats

un, dos, tres o quatre noms

però un sol cor

el meu fillol i jo,

Barcelona,desembre13

blancs XLI o la vida s'imposa sempre V

qualsevol lloc, en qualsevol moment

blancs XL

és l'atzar, 

no la voluntat,

qui marca les coordenades

ruta carrilet, 

tardor13

transportador (d'angles)

Moll de Sant Feliu, 

14 de desembre de 2013

L'optimisme ens fa posar-li noms, 

però no hi ha manera...

Ni ying, ni yang

ni equilibri,

ni aurea mediocritas,

ni pols,

ni extrems,

ni blanc, negre

ni bo, dolent

només el neguit de l'angle i

de l'orientació del rumb -canviant-

i el fastig...

AL COSTAT

Platja del Arco, 

Cabo de Gata, Almeria, estiu13

EL POBLE DEL COSTAT

El meu avi solia dir: "La vida és sorprenentment curta. Ara, en el record, se m'hi comprimeix tota de tal manera que, per exemple, a penes comprenc com pot resoldre's un jove de cavalcar fins al poble del costat sense témer -i deixant de banda tot atzar dissortat- que  ni amb tot el temps de la vida que transcorre feliç i com d'habitud no n'hi hagi prou ni de molt per una tal cavalcada."

F. KAFKA, dins Un metge rural, Ed. Quaderns Crema,

 Col. Mínima de butxaca, trad. Josep Murgades, 1995

(To Pitu)

a whole world

JOY

punts de llum, 

comptats, 

però intensos...

que són notícies,

que són records, 

que són plans,

que són mirades, 

que són somriures, 

que són paraules. 

floretes, Sant Feliu, 

agost13

missing William Stoner

S'Agaró, 

desembre13

"Va sentir una riallada llunyana i va girar el cap en aquella direcció. Una colla d'estudiants havia travessat la gespa del seu pati del darrere; tenien pressa per arribar a algun lloc. Els va veure amb nitidesa: eren tres parelles. Les noies tenien unes extremitats llargues i gràcils, i lluïen vestits lleugers d'estiu; i els nois les observaven admirats, entretinguts i cofois. Caminaven amb agilitat per l'herba, gairebé sense tocar-la, sense deixar cap rastre. Els va mirar fins que es van perdre, fins que li van desaparèixer del camp de visió; però quan ja feia una estona que s'havien esvaït, encara sentia la remor de les seves rialles, llunyanes i espontànies enmig de la quietud d'aquella tarda d'estiu. "

J. WILLIAMS, Stoner, Ed.62, Col. El Balancí, 
trad. Albert Torrescasana, 2012

"mala peça al teler"

En un primer moment,

pensar frena els sentiments; 

en acabat, 
els sentiments impedeixen pensar.

  

casa, 

desembre13

system failure

els silencis

ocupen espai, temps, 

comuniquen...

però mai no sabem si ens expliquen 

o expliquen el que vol dir l'altre

Illa de Cabrera, 

Mallorca, 2012

sistema nerviós

Cayo Jutías, Cuba

setembre13

autoestimulació

a smile

I'm walking

deliciós!

i sota el pont Eiffel!

blancs XXXIX

o l'atracció de l'abisme

Camí de ronda entre S'Agaró i la Conca, 

desembre13

coordenades II

Quan penso en 

el perquè de tot plegat

no ho faig com a dona.

Detall d'un joc al passeig de Platja d'Aro, 

cal fer girar la roda. setembre13

corrua, camí

Festa dels padrins (amb la mare i els seus padrins)

Avinyonet de Puigventós, 

1967

Blanc i negre; 
formigues.

Un mateix pas,

un sol camí.

Confusió:

mantellines però perruqueries

negre però blau cel. 

Anar de bracet, 
voler córrrer, 
seguir el pas, 
sommiar, 
preveure, 
saber, 
ignorar.

Embolic, 

però no, 
potser...
merder!

cap or end?

és el final o el principi de la setmana?

foto: Núria Vila, 

bar la Goleta, octubre13

Ens hi fixem

i no tanquem els punys, 

ni serrem les dents, 

ni ens mosseguem el llavi;

mirem cap a una sola direcció, 

cames i peus, quiets. 

I sentim les vibracions de cada segon, 

càlides, contínues.

Les mans encara són fredes

però sabem que estem bé, 

i és perquè l'escalfor dels altres 

ens ha refet.  

sentiment i elegància

Blancs XXXVIII

 expectants

tensió

Detall d'una de les caravanes del Circ Raluy

Sant Feliu,octubre13

emotional landscapes

notes

DO       RE       MI      FA    SOL     LA     SI

  C         D          E         F        G        A       B

sonen igual de bé

davant del dubte: SÍ

cal aturar-nos, 

de tant en tant, 

per tenir ben present

 que tots i cadascun dels moments que vivim 

són únics;

perquè són irrepetibles i irreproduïbles

El meu tio Joan i jo a Cayo Jutías,

 Cuba, setembre13

Blancs XXXVII i grisos

gavina en el camí de ronda

entre Sant Feliu i Sant Pol, 

estiu13

harmonia III

junts: perfect!

La gent i el seu món

amb accent banyolí, 

amb en Teixi!

És així i no és així

Museu Dalí, 

febrer13

"Al galliner del circ"

Quan, a una qualsevol amazona de circ tísica i xaruga, un capitost fuetejador i despietat l'ha feta giravoltar mesos i mesos sense descans per la pista de l'envelat damunt un cavall trontollant i davant un públic incansable, brunzinant damunt el cavall, llançant petons, vinclant-se de cintura, i quan aquest joc sota la bramadissa inestroncable de l'orquestra i dels ventiladors s'ha vist sempre prosseguit de cara a un esdevenidor sempitern gris, acompanyat de la claca d'uns aplaudiments fungibles i altre cop de nou represos que no eren sinó com martinets de vapor -llavors potser és quan un jove espectador del galliner s'acuita a descendir totes les grades avall, a precipitar-se en la pista i a cridar: "Prou!", enmig de la fanfara d'una orquesta que a tot s'adapta. 

Com que no és així, però, una formosa dama, blanca i vermellenca, fa la seva entrada voleiant entre els cortinatges que obren al seu davant uns ufanosos lacais; el director, cercant sol·lícit i abnegat els seus ulls, li surt a l'encontre; l'aixeca acuradament fins a dipositar-la damunt el destrer, com si fos la seva néta més estimada que es disposa a emprendre un perillós viatge; no pot decidir-se a fer el senyal amb el cop de fuet; finalment, però, tot sobreposant-se, el fa espetegar; i es posa també a córrer al costat del cavall amb la boca oberta, resseguint les mirades atentes els salts de l'amazona; a penes pot comprendre la seva habilitat artística; intenta de fer crits d'avís amb exclamacions en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les cingles a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb les mans alçades a callar; en acabat ajuda a descendir la petita del cavall, encara tremolós, li fa un petó a cada galta i considera insuficients totes les ovacions tributades pel públic; ella, mentrestant, repenjant-se en ell, de puntetes, envoltada de pols, amb els braços estesos i el caparró fet enrera, vol compartir amb tot el circ la seva felicitat -com que això és així, l'espectador del galliner posa la cara damunt la barana i, durant la marxa final, com submergit en un somni feixuc, plora, sense saber-ho. 

F. KAFKA, Un metge rural, trad. Josep Murgades

attirer

irresistible

vermell luxuriós

Mercat de Palamós, 

octubre13

23:59

Sovint 

les carrosses de cristall

tornen a ésser aquelles carbasses.

I a vegades,

 en tenim ganes.

L'Havana vieja, 

Cuba, setembre13

monstres, mutilacions, colors, moviments, deliris, somnis

 I miss you / but i haven't met you yet / so special / but it hasn't happened yet

you are gorgeous / but i haven't met you yet / I remember / but it hasn't happened yet

and if you believe in dreams /or what is more important / that a dream can come true

I will meet you/ I was peaking / but it hasn't happened yet / I haven't been given

my best souvenir / I miss you / but i haven't met you yet

I know your habits / but wouldn't recognize you yet

and if you believe in dreams / or what is more important / that a dream can come true

I will meet you / I'm so impatient / I can't stand the wait / when will i get my cuddle?

who are you?

I know by now that you'll arrive / by the time I stop waiting

colors i la cançó

Casa a la Plaza Vieja, 

La Havana, Cuba,

setembre13

CANCIÓN ÚLTIMA

Pintada, no vacía:

pintada está mi casa

del color de las grandes 

pasiones y desgracias. 

Regresará del llanto

adonde fue llevada

con su desierta mesa, 

con su ruinosa cama. 

Florecerán los besos

sobre las almohadas.

Y en torno de los cuerpos

elevará la sábana

su intensa enredadera

nocturna, perfumada.

El odio se amortigua 

detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza. 

M. HERNÁNDEZ, El hombre acecha (1937-1939)

coordenades

a vegades, 

la distància en l'espai

és també

distància en el temps, els temps

Habana vieja, 

Cuba, setembre13

harmonia (II)

o la vida s'imposa sempre (V)

Cayo Jutías, 

Cuba, setembre13

cronos

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

La Conca, Platja d'Aro,

setembre13

estacions

del verd al magenta passant pel blanc

una flor qualsevol,

estiu13

blancs XXXVI

sense por;

amb plaer 

medusa, sorra, peu, 

Cayo Jutías, 

Cuba, setembre13

capgròs, capgrossa

 CAPGROSSADA f. 
Acció irracional o pròpia d'un enteniment curt (Llofriu); cast. tontería.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll

capgrossos, Olot, 

agost13

reformular

les semblances asseguren la compatibilitat?

figues de moro, 

via verda, Sant Feliu de Guíxols, 

agost13

eixos verticals XIII

Las Terrazas, 

Cuba, setembre13

negació

Havana vieja, 

Cuba, 

setembre13

to wait for

To remember.

El temps a la natura passa més lentament.

L'espera i la paciència

se senten i s'assumeixen de manera franca 

i plena d'il·lusió.

Parada en el camí cap a l'Havana

tornant de Viñales, 

Cuba, setembre13

eixos verticals XII

Paisatge ideal: 

eixos verticals 

per crear 

un horitzó ferm i engrescador

Cuba,

 on the road, prop de l'Havana, 

setembre13

l'alba

A cada albada es generen noves il·lusions!

Per molts anys, Annaguapa!

la fe

Shango

L'Havana, 

setembre13

harmonia (I)

L'Havana, Cuba

setembre13

moon, mood

flux

reflux

influx

lluna plena des de l'ermita de Sant Elm, 

Sant Feliu de Guíxols

setembre13

univers, universos

Els anys viscuts en amistat profunda 

s'amplifiquen i creen tot un univers: 

 màgic i infinit. 

Per molts anys, C!

Primavera Sound, 

juny13

comunicació IV

o sensacions intransferibles

Paris, 

gener13

"-Us plauen les cançons de carrer?-digué de sobte Raskòlnikov adreçant-se a un vianant més aviat vell que jove que s'havia aturat prop d'ell i que tenia l'aire d'un badoc desenfeinat. L'interpel·lat guaità Raskòlnikov amb esbalaïment-. A mi em plauen - prosseguí Raskòlnikov, però com si fos de tota altra cosa que parlés-, em plau quan hom canta acompanyat de l'orgue en una vesprada de tardor, fosca i humida (cal absolutament que sigui humida), quan els rostres de tots els vianants són pàl·lids-verds i malaltissos, o bé quan la neu mullada cau verticalment sense un alè de vent, sabeu?, i a través d'ella lluen els fanals de gas...

-No ho sé... Perdoneu...-barbotejà l'interpel·lat, el qual, astorat per la pregunta i per l'aspecte estrany de Raskòlnikov, passà a l'altra banda del carrer. [...]"

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa

multiús

navalla suïssa com a sinònim de navalla multiús: 

tallar

descargolar

punxar

destapar

obrir

SAK (Swiss Army Knife)

casa boué, 

girona, 

juliol13

quan feia mal temps

detalls de la façana de l'antiga discoteca Palm Beach, 

Sant Feliu de Guíxols, 

estiu13

"Al cap de poca estona d'haver entrat a Upper Bay vam veure l'estàtua de la Llibertat, una verdor esblaimada enmig de la boira que ben aviat es va tornar massissa i imponent, un monument digne del seu nom, amb els plecs gruixuts de la túnica tan majestuosos com columnes.[...] La monumental estàtua de Bartholdi, en tot cas, no ha sigut un lloc de visita turística durant un temps gaire llarg. Tot i haver tingut el seu valor simbòlic des del primer moment, fins al 1902 funcionava com a far, que era el més gran del país. En aquella època, el feix de llum que sortia de la torxa guiava els vaixells fins al port de Manhattan, però quan feia mal temps desorientava fatalment els ocells, que, tot i ser prou llestos per esquivar l'aglomeració de gratacels de la ciutat, es despistaven davant d'aquella monumental lluminària aïllada. [...]"

Teju COLE, Ciutat oberta, (Open city. trad. Xavier Pàmies) 

Quaderns Crema, 2012

blancs XXXVI

endreçar

desar

ordenar

casa, un estiu