realitats inversemblants (I)

realitats 

FESTIVES (festives?) 

inversemblants

desfilada militar, 2 de maig 2014,

Dia de la Comunidad

Plaza Mayor, 

Madrid

plana

El pla, 

la plana,

la Meseta

ens empenyen a mirar el cel, 

a mirar cap al cel. 

Des de l'AVE, 

Meseta, maig14

MADRID

La il·lusió d'agafar un tren,

la de veure uns quadres, 

la de passejar amb ulls de nen, 

la de fer fotos impensades,

i la de fer possible moments diferents 

i generar records nous 

amb la mare.

Àlbum de postals, 

fira de brocanters, Figueres, octubre13

després del primer, sempre més infranquejable

[EL ALMA TENÍAS]

El alma tenías

tan clara y abierta, 

que yo nunca pude 

entrarme en tu alma.

Busqué los atajos

angostos, los pasos

altos y difíciles..

A tu alma se iba 

por caminos anchos.

Preparé alta escala

-soñaba altos muros

guardándote el alma-

pero el alma tuya

estaba sin guarda

de tapial ni cerca.

Te busqué la puerta

estrecha del alma,

pero no tenía

de franca que era, 

entradas tu alma.

¿En dónde empezaba?

¿Acababa, en dónde?

Me quedé por siempre

sentado en las vagas

lindes de tu alma. 

P.SALINAS, Presagios, 1924

va dir...

Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions,

protagonitzat per Pere Arquillué

ya será...

pollastres i gallines, 

Santa Cristina d'Aro, 

març14

[...]
-Qué se puede hacer si no se puede vender nada- repitió la mujer. 
- Entonces ya será veinte de enero-dijo el coronel, perfectamente consciente-. El veinte por ciento lo pagan esa misma tarde.
- Si el gallo gana -dijo la mujer-. Pero si pierde. No se te ha ocurrido que el gallo pueda perder. 
- Es un gallo que no puede perder.
- Pero suponte que pierda.
- Todavía faltan cuarenta y cinco días para empezar a pensar en eso -dijo el coronel. 
La mujer se desesperó.
"Y mientras tanto qué comemos", preguntó, y agarró al coronel por el cuello de la franela. Lo sacudió con energía. 
- Dime, qué comemos.
El coronel necesitó setenta y cinco años -los setenta y cinco años de su vida, minuto a minuto- para llegar a ese instante. Se sintió puro, explícito, invencible, en el momento de responder:
- Mierda. 

G.GARCÍA MÁRQUEZ (1927-2014), El coronel no tiene quien le escriba, 1957

comunicació V

subtil 

i a l'antiga

aparador de la botiga Can Solinger, ganiveteria Roca

Barcelona, abril14

just

casa, 

abril14

VIDA: construcció de mons i de moments

fabulós!!!

Johann Le Guillerm

durant el seu espectacle "Secret", 

Mercat de les Flors, 11 d'abril de 2014, 

FOTO: M.A

Gràcies, Sali

Gràcies, Cesc per donar-nos l'oportunitat de veure-ho aquí

l'odeur

Cayo Jutías, Cuba, 

setembre14

À quatre heures du matin, l'été, 

Le sommeil d'amour dure encore.

Sous les bocages s'evapore

L'odeur du soir fête. 

A. RIMBAUD, Alchimie du verbe, 1873

(A les quatre de la matinada, a l'estiu, el son d'amor dura encara i entre l'arbreda s'evapora l'olor de la festa de la nit)

animós i animat

el moment de després

l'aroma i el gust que ressonen entre el paladar i la llengua després d'haver assaborit, lentament, xocolata negra, carregada de cacau, amargant, sensual, hipnòtica

la tendresa del barnús sobre la pell després d'un bany calent, amb els peus tebis i les galtes rosades

sentir el nostre propi pes equilibrat sobre un desert ni gaire dur ni gaire tou, sentint músculs, tendons i ossos ben articulats, reposant

notar la llum que es filtra poc a poc el matí que no ens hem de llevar aviat

el benestar que s'escampa horitzontalment dins nostre i ens dóna la pau

així 

després d'una conversa sota les voltes, compartint cerveses, cigarrets cargolats, afinitats i somriures.

el que s'espera de nosaltres

LA TORTUGA

Quan compara la seva existència amb la d'altres mascotes, la tortuga se sent satisfeta. Pensa en els pobres hàmsters, condemnats a pedalar dins d'una roda amb l'excusa que l'exercici els fa més musculats, intel·ligents i actius. O en els canaris, resignats a morir llançant-se des del gronxador contra el terra o els barrots de la gàbia, envoltats pels propis excrements. A la tortuga, en canvi, només li demanen que amagui i tregui el cap , i que, quan la giren i l'obliguen a donar voltes sobre la closca, mogui les potes com un ballarí de hip-hop. És una activitat suportable, pensa, potser no tan digna com la dels peixos, als quals només s'exigeix que desfilin amb una expressió de misteri filosòfic a la mirada.[...]

S. PÀMIES, "La tortuga" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013

Brocanters, 

Figueres14

un jour...

A la propera, 

el meu vi. 

aparador botiga Calonge, 

Pere Punyetes, vi blanc DO Penedès 2012

...amb un somriure

Plan A: LA VIDA

Plan B: El que vivim

Detalls d'una botiga a Calonge, 

març14

matemàtiques inexactes

1972   no és   1948

però

42  són   65,

en  canvi

65  no són   42

Sant Martí de Calonge. 

A dins, la mare.

Març14

1 de 2

perdre 

i

deixar perdre

coberts per esmorzar, 

brocanters Figueres, gener14

només 2

resistència per no envilir-nos

ànims per anar a veure què passa

sabates, Barcelona13

companyia (II): Bach!

excelsa

companyia (I): Pàmies!

companyia punyent, 

còmica 

i empàtica

"[...]Una nit en què gairebé no es pot moure, sent que l'amor se li agrumolla a la sang i que, literalment, l'asfixia. Estirat a l'ambulància que, amb un fil de veu ha aconseguit demanar per telèfon, recorda els temps en què era capaç d'estimar d'una manera natural, sense ser-ne conscient. La sensació de pànic contrasta amb la quietud que l'envolta: la immobilitat de l'aire, el tacte del pijama, la indiferència professional dels infermers i la presència d'una mort imminent. Si encara li quedessin energies, a l'home li agradaria negociar amb la mort i regalar-li tot l'amor que té a canvi de viure una mica més. Encara que sigui sense amor."

S. PÀMIES,"Segona cançó" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013

(Crítica del llibre)

Bar la Goleta, Sant Feliu de Guíxols,

setembre13

fer nosa

metro, Barcelona, març14

"[...]

"Fet", diu Schmar i llença el ganivet, esdevingut llast sangonós i superflu, contra la façana de la casa del davant. "Benaurança del crim! Alleugeriment, enlairament per mitjà del vessament de la sang d'altri! Wese, vella ombra nocturna, amic, company de taverna cervesera, t'escoles per una raconada d'un carrer fosc. ¿Per què no ets senzillament una bombolla plena de sang de manera que jo m'assegués a sobre teu i tu desapareguessis del tot? No tot s'acompleix, no tots els somnis en flor maduren, la teva pesada desferra roman aquí, ja indiferent a qualsevol trepitjada. ¿Quina silenciosa pregunta vols venir a fer amb tot això?" [...]"

F.KAFKA, "Un fratricidi" dins 

Un metge rural (1919), trad. Josep Murgades, Ed.Quaderns Crema, 1995

fang

Diario de un seductor

No es tu sexo lo que en tu sexo busco

sino ensuciar tu alma:

desflorar

con todo el barro de la vida

lo que aún no ha vivido.

Leopoldo María Panero (1948-2014), El que no ve (1980)

pares i fills

"[...] 

El meu sisè fill sembla, si més no al primer cop d'ull, el més consirós de tots. Un capmoix i tanmateix un xerraire. D'aquí que no sigui fàcil fer-s'hi, amb ell. Si es troba en inferioritat, es decandeix enmig d'una tristesa irremeiable, si assoleix la supremacia, intenta mantenir-s'hi tot xerrant. No li nego, malgrat tot, una certa capacitat de passió entotsolada; de dia sosté una lluita interior per mitjà del pensament, com en un somni. Sense estar malalt -més aviat té molt bona salut-, de vegades trontolla, especialment als capvespres; no li cal ajuda, però, no cau. Potser, la culpa d'aquest fenomen, la té el seu desenrotllament corporal, és massa alt per la seva edat. Això el fa en conjunt desproporcionat, a desgrat d'altres particularitats remarcables per la seva bellesa, com ara les mans i els peus. El front, però, també el té lleig, arronsat de pell i escarransit de formació òssia.[...] "

F. KAFKA,"Onze fills", Un metge rural,(1919) 

trad. Josep Murgades, Ed. Quaderns Crema, 1995

Detall instal·lació de Nadal a la Plaça Sant Jaume, 

Barcelona, 2014

dins

amb el pas del temps

és més a prop,

no més lluny

En record del Tiu, 

Jordi Carré (1976-1996)

en vena...

homes als escenaris i

dones fantàstiques al costat:

Annaguapa, Eva, Sandra, 

Carme i Nurita

Cartell de la 2a edició de "Rock and Tapes",

sèrie de concerts a diferents bars de Sant Feliu de Guíxols, 

organitzat per l'associació Atzavara Club

olor d'això

[...]

Pasadas las zarzamoras,

los juncos y los espinos,

bajo su mata de pelo

hice un hoyo sobre el limo.

Yo me quité la corbata.

Ella se quitó el vestido.

Yo, el cinturón con revolver.

Ella, sus cuatro corpiños.

Ni nardos ni caracolas

tienen el cutis tan fino,

ni los cristales con luna

relumbran con ese brillo.

Sus muslos se me escapaban

como peces sorprendidos,

la mitad llenos de lumbre,

la mitad llenos de frío.

Aquella noche corrí

el mejor de los caminos,

montado en potra de nácar

sin bridas y sin estribos.[...]

FG Lorca, "La casada infiel", Romancero gitano, 1928

opcions III: SOMRIURE

de placidesa

i de joia

en sentir

l'escalfor

del sol de mitja tarda

al camp

La Vall d'Aro, 

març14

opcions II: PLORAR

Aparador (versió espectral) de Gucci, 

passeig de Gràcia, Barcelona, 

març14

" Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, 

nunca."

Julio CORTÁZAR, "Instrucciones para llorar", Historias de cronopios y de famas, 1962

Opcions I: RIURE

"Me llamo John Pechman, me contestó muy serio y parodiándome, tengo más de noventa años y fui concebido en el hotel Rebret de Decatur, Illionois. Nací en el Hospital Presbiteriano de aquella ciudad y me crié en Brooklyn, Nueva York. Jugué al beisbol en Central Park y conocí a mi secretaria, luego primera esposa, en uno de esos cotillones inagotables que había antes en el Waldorf. Estuve cuatro años con Ruth. Y ella, justo ya hacia el final de nuestro matrimonio, me acompañó a Hollywood cuando me encargaron trabajar en el dichoso guión de esa película. ¿Cómo no voy a acordarme de Tres camaradas si mientras trabajaba en ella mi mujer me abandonó?

Vaya, créame que lo siento, las mujeres son como la ayahuasca, le dije. Y ni yo sabía lo que significaba la frase, pero es que no sabia qué decirle y ni siquiera si era mejor que le hablara. No te preocupes por nada, todo eso ya pasó, me hizo saber él. Pues en ese caso no voy a preocuparme, dije. Después, tras esperar en vano que me preguntara qué era la ayahuasca, fui directo al asunto que me había llevado hasta allí. Tiene tanta memoria, pensé, que es capaz de acordarse del dato que ando buscando. Cuando oscurece, siempre necesitamos a alguien, dije. Él repitió la frase dos veces. Una y otra vez, muy lentamente. Y después comentó que el último paso de la razón consiste en reconocer que hay una infinidad de cosas que la sobrepasan. No le entiendo, dije, o tal vez habla usted así porque le sobrepasa algo en estos momentos. La frase, contestó. No entiendo, dije. Que es la frase la que me sobrepasa, me aclaró. Y qué le ocurre a esta, pregunté, aunque no sabía si él estaba hablando de mi frase o de la suya. Nada, dijo, solo que la había olvidado y ahora la recuerdo. Y la enunció lentamente en voz alta: Cuando oscurece, siempre necesitamos a  alguien.[...]"

Enrique VILA-MATAS, Aire de Dylan, Ed. Seix Barral, 2012

  

flor de marge, 
Sant Feliu de Guíxols,
març14

Terror preciosista

"El passat és una història que ens anem explicant"

HER, film d'Spike Jones, 2013

també el present

la lluna en un cove

què en fem de seguir la llum del fons del mar, aquella que entreveiem enmig d'ombres i turbulències?
què en fem de seguir la llum de la superfície, diàfana i concreta?
cal que ens allunyem de la superfície ombrívola i turbulenta encara que hi haguéssim vist la llum?
hi és aquesta lluentor? 
potser ens la inventem? 
s'apaga? 
tot és un gran FAKE?

la realitat és el més inversemblant

Cala del Pi, 

Platja d'Aro, gener14

elegància rítmica

 ésser elegant...

no costa gens

At Marula

BCN

+ Sali 

Il·lusions II

les llums de la ciutat

la llum de la ciutat

Rita rouge

Barcelona, febrer14

rare and amazing

bizarre

però funciona

principis bàsics

calidesa i afecte:

n'hi ha prou

 perquè tot sigui una mica millor.

restaurant "can misèries",

febrer14

Gràcies, Annaguapa!!!!

la fe. FE

suma d'experiències pròpies 

i alienes 

que tenen com a resultat

 esperança i optimisme

Restaurant "La penyora", 

Girona

febrer14

GAME OVER

Restaurant "La Lionesa", 

Sant Feliu, 2013

serigrafia

No..!

potser no del tot...

dibuix de la Paula Celis, 

nevera de casa, 

febrer14

somriure, riure

Davant d'arestes i de punxes,

de volums imprevistos,

de volums previstos però innexistents,

de textures agradables,

de tactes aspres,

del que és 

i del que no és, 

somriem!!!

atzavares, 

Sant Feliu de Guíxols,

octubre13

amistat

per celebrar delicioses nits d'hivern a la fresca

alquímia

[...]

Pulkhèria Alexàndrovna, tot i que tingués ja quaranta-tres anys, servava encara romanalles de la seva antiga bellesa, a més, semblava molt més jove del que era, la qual cosa s'escau sempre en les dones que serven fins a la vellesa la lucidesa d'esperit, la frescor de les impressions i l'ardència honesta i pura del cor. [...]

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), 
Ed. Proa, trad. Andreu Nin

sabateria, 

Barcelona, gener14

fino testimonio

Terapias

Un cronopio se recibe de médico y abre un consultorio en la calle Santiago del Estero. En seguida viene un enfermo y le cuenta cómo hay cosas que le duelen y cómo de noche no duerme y de día no come.

-Compre un gran ramo de rosas- dice el cronopio.

El enfermo se retira sorprendido, pero compra el ramo y se cura instantáneamente. Lleno de gratitud acude al cronopio, y además de pagarle le obsequia, fino testimonio, un hermoso ramo de rosas. Apenas se ha ido el cronopio cae enfermo, le duele por todos lados, de noche no duerme y de día no come.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Hall d'un hotel de luxe a l'Havana, 

setembre13

escampar i recollir

- Es documentava.

Li vaig oferir un cafè. Li vaig ensenyar les fotos d'aquell dia que hi havia a l'armari d'en Climent ("no cal que hi tornem, amic meu, no cal"). Després es va fixar en les carpetes que tenia escampades i va observar els títols que en Climent havia escrit. Eren cartolines enganxades amb cel·lo sobre la carpeta de plàstic. Hi deia, per exemple: "Versos" (i hi tenia poemes apuntats per fer-los sevir, si calia). I "Hodler. Guions". I "gravats". I "menjars". I "Roma, Campitelli". I "París, octubre". I "arbres" i "moda" (per si tenia necessitat de descriure un arbre o de parlar de com anava vestida una dona). I "cossos ciència". I "Alain Delon". I "càncer, detalls". I "apunts Aldilà / Al di là". I "quadres". I "retalls diari: noia trobada mar enllà, ànecs, engolit per sorra". I "fotos piga". I "fotos platja". I unes quantes més. 

En Domènech em va dir que trobava que ho tenia prou ben arxivat i jo, en part per fer veure que encara hi tenia feina i en part perquè coneixia el contingut de la calaixera i de les notes (disperses) i dels accents exagerats de les fitxes i d'altres papers i llibres que corrien per allà sense rumb, li vaig dir que sí, però que no tant. 

- Potser no tant-vaig dir. 

- D'acord. Ja t'entenc. Ja et va pagant en Jaume?

Li vaig dir que sí. Se'n va anar. "Et convindrien unes floretes a la terrassa", em va dir.

J.M.FONALLERAS, Climent, Ed. Amsterdam llibres, 2013

Bar Mudanzas,

Barcelona, 2012

incroyable!!!