dijous, 3 de juliol del 2014

aurea mediocritas


Exacte en les paraules,
precís en  els gestos,
rigorós en les dades,
afectuós des del moll de l'os,
enemic de la impostura.
Tot encaixa:
l'ordre universal es revela
...el goig, doncs!!
...no!! 
sinó el del record.

Hotel Empúries, 
juny14

dimecres, 2 de juliol del 2014

colors, couleurs, colores

S'ha dit i redit: 
darrere somriures i colors 
és on trobem les tristeses més profundes. 
Enginy
Detall de l'aparador de la botiga "Ingenio" 
Barcelona, juny2014

dimarts, 1 de juliol del 2014

Una p...

apotropaic
Que, gràcies al seu caràcter màgic, 
es creu que allunya el mal i propicia el bé

FAL·LUS 
amb la superfície polida a causa del tocament, 
fregament constant per part dels visitants.
Ruïnes d'Empúries, 
Muralla romana s. II a.C

dijous, 5 de juny del 2014

camí de carros

...des d'aquí dalt 
tot es veu diferent.

És bonic 
i necessari avivar
aquest record del cor.
Mali, 
País Dogon, agost08

dilluns, 2 de juny del 2014

dulcísima armonía

Vestíbul de l'hotel Aiguaclara, 
Begur, maig14

A FRANCISCO DE SALINAS 

El aire se serena
y viste de hermosura y luz no usada, 
Salinas, cuando suena
la música estremada, 
por vuestra sabio mano gobernada. 
A cuyo son divino
el alma, que en olvido está sumida, 
torna a cobrar el tino
y memoria perdida
de su origen primera esclarecida.
Y, como se conoce, 
en suerte y pensamiento se mejora; 
el oro desconoce
que el vulgo vil adora, 
la belleza caduca engañadora. 
Traspasa el aire todo
hasta llegar a la más alta esfera
y oye allí otro modo 
de no perecedera 
música, que es la fuente y la primera. 
Ve cómo el gran Maestro, 
aquesta inmensa cítara aplicado, 
con movimiento diestro
produce el son sagrado, 
con que este eterno templo es sustentado.
Y, como está compuesta
de números concordes, luego envía
consonante respuesta; 
y entre ambos a porfía
se mezcla una dulcísima armonía.
Aquí la alma navega
por un mar de dulzura y finalmente
en él ansí se anega, 
que  ningún accidente
estraño y peregrino oye y siente.
¡Oh desmayo dichoso!
¡oh muerte que das vida!¡oh dulce olvido!
¡durase en tu reposo
sin ser restituido
jamás aqueste bajo y vil sentido! [...]
Fray Luis de León (1527-1591)

dijous, 29 de maig del 2014

calma

assaborint 
la calma 
horitzontal

 Moll de Sant Feliu de Guíxols, 
maig14

dijous, 15 de maig del 2014

no!

no pujar al carro del desànim
fer els possibles per recuperar l'energia 
abandonar el rictus de tensió
Almendrón, 
L'Havana, setembre13

divendres, 9 de maig del 2014

onanisme

amb el cap enlaire
o mirant el mirall




Fotos (robades) 
dels frescos de Goya de San Antonio de la Florida, 
Madrid, maig14

dimecres, 7 de maig del 2014

dimarts, 6 de maig del 2014

realitats inversemblants (I)

realitats 
FESTIVES (festives?) 
inversemblants



desfilada militar, 2 de maig 2014,
Dia de la Comunidad
Plaza Mayor, 
Madrid



dilluns, 5 de maig del 2014

plana

El pla, 
la plana,
la Meseta
ens empenyen a mirar el cel, 
a mirar cap al cel. 





Des de l'AVE, 
Meseta, maig14

dijous, 1 de maig del 2014

MADRID

La il·lusió d'agafar un tren,
la de veure uns quadres, 
la de passejar amb ulls de nen, 
la de fer fotos impensades,
i la de fer possible moments diferents 
generar records nous 
amb la mare.

Àlbum de postals, 
fira de brocanters, Figueres, octubre13

dimecres, 23 d’abril del 2014

després del primer, sempre més infranquejable


[EL ALMA TENÍAS]
El alma tenías
tan clara y abierta, 
que yo nunca pude 
entrarme en tu alma.
Busqué los atajos
angostos, los pasos
altos y difíciles..
A tu alma se iba 
por caminos anchos.
Preparé alta escala
-soñaba altos muros
guardándote el alma-
pero el alma tuya
estaba sin guarda
de tapial ni cerca.
Te busqué la puerta
estrecha del alma,
pero no tenía
de franca que era, 
entradas tu alma.
¿En dónde empezaba?
¿Acababa, en dónde?
Me quedé por siempre
sentado en las vagas
lindes de tu alma. 
P.SALINAS, Presagios, 1924

divendres, 18 d’abril del 2014

ya será...

pollastres i gallines, 
Santa Cristina d'Aro, 
març14

[...]
-Qué se puede hacer si no se puede vender nada- repitió la mujer. 
- Entonces ya será veinte de enero-dijo el coronel, perfectamente consciente-. El veinte por ciento lo pagan esa misma tarde.
- Si el gallo gana -dijo la mujer-. Pero si pierde. No se te ha ocurrido que el gallo pueda perder. 
- Es un gallo que no puede perder.
- Pero suponte que pierda.
- Todavía faltan cuarenta y cinco días para empezar a pensar en eso -dijo el coronel. 
La mujer se desesperó.
"Y mientras tanto qué comemos", preguntó, y agarró al coronel por el cuello de la franela. Lo sacudió con energía. 
- Dime, qué comemos.
El coronel necesitó setenta y cinco años -los setenta y cinco años de su vida, minuto a minuto- para llegar a ese instante. Se sintió puro, explícito, invencible, en el momento de responder:
- Mierda. 

G.GARCÍA MÁRQUEZ (1927-2014), El coronel no tiene quien le escriba, 1957

dilluns, 14 d’abril del 2014

VIDA: construcció de mons i de moments

fabulós!!!

Johann Le Guillerm
durant el seu espectacle "Secret", 
Mercat de les Flors, 11 d'abril de 2014, 
FOTO: M.A

Gràcies, Sali
Gràcies, Cesc per donar-nos l'oportunitat de veure-ho aquí

divendres, 11 d’abril del 2014

l'odeur

Cayo Jutías, Cuba, 
setembre14

À quatre heures du matin, l'été, 
Le sommeil d'amour dure encore.
Sous les bocages s'evapore
L'odeur du soir fête. 
A. RIMBAUD, Alchimie du verbe, 1873

(A les quatre de la matinada, a l'estiu, el son d'amor dura encara i entre l'arbreda s'evapora l'olor de la festa de la nit)

diumenge, 6 d’abril del 2014

animós i animat

dissabte, 5 d’abril del 2014

el moment de després

l'aroma i el gust que ressonen entre el paladar i la llengua després d'haver assaborit, lentament, xocolata negra, carregada de cacau, amargant, sensual, hipnòtica

la tendresa del barnús sobre la pell després d'un bany calent, amb els peus tebis i les galtes rosades

sentir el nostre propi pes equilibrat sobre un desert ni gaire dur ni gaire tou, sentint músculs, tendons i ossos ben articulats, reposant

notar la llum que es filtra poc a poc el matí que no ens hem de llevar aviat

el benestar que s'escampa horitzontalment dins nostre i ens dóna la pau

així 
després d'una conversa sota les voltes, compartint cerveses, cigarrets cargolats, afinitats i somriures.

dijous, 3 d’abril del 2014

el que s'espera de nosaltres

LA TORTUGA

Quan compara la seva existència amb la d'altres mascotes, la tortuga se sent satisfeta. Pensa en els pobres hàmsters, condemnats a pedalar dins d'una roda amb l'excusa que l'exercici els fa més musculats, intel·ligents i actius. O en els canaris, resignats a morir llançant-se des del gronxador contra el terra o els barrots de la gàbia, envoltats pels propis excrements. A la tortuga, en canvi, només li demanen que amagui i tregui el cap , i que, quan la giren i l'obliguen a donar voltes sobre la closca, mogui les potes com un ballarí de hip-hop. És una activitat suportable, pensa, potser no tan digna com la dels peixos, als quals només s'exigeix que desfilin amb una expressió de misteri filosòfic a la mirada.[...]

S. PÀMIES, "La tortuga" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013

Brocanters, 
Figueres14

dimecres, 2 d’abril del 2014

un jour...

A la propera, 
el meu vi. 

aparador botiga Calonge, 
Pere Punyetes, vi blanc DO Penedès 2012


dimarts, 1 d’abril del 2014

dilluns, 31 de març del 2014

matemàtiques inexactes

1972   no és   1948
però

42  són   65,

en  canvi
65  no són   42

Sant Martí de Calonge. 
A dins, la mare.
Març14

dissabte, 29 de març del 2014

1 de 2

perdre 
i
deixar perdre

coberts per esmorzar, 
brocanters Figueres, gener14

divendres, 28 de març del 2014

només 2

resistència per no envilir-nos
ànims per anar a veure què passa

sabates, Barcelona13

dimecres, 26 de març del 2014

companyia (II): Bach!

excelsa

companyia (I): Pàmies!

companyia punyent, 
còmica 
i empàtica

"[...]Una nit en què gairebé no es pot moure, sent que l'amor se li agrumolla a la sang i que, literalment, l'asfixia. Estirat a l'ambulància que, amb un fil de veu ha aconseguit demanar per telèfon, recorda els temps en què era capaç d'estimar d'una manera natural, sense ser-ne conscient. La sensació de pànic contrasta amb la quietud que l'envolta: la immobilitat de l'aire, el tacte del pijama, la indiferència professional dels infermers i la presència d'una mort imminent. Si encara li quedessin energies, a l'home li agradaria negociar amb la mort i regalar-li tot l'amor que té a canvi de viure una mica més. Encara que sigui sense amor."

S. PÀMIES,"Segona cançó" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013
Bar la Goleta, Sant Feliu de Guíxols,
setembre13

dissabte, 22 de març del 2014

fer nosa

metro, Barcelona, març14

"[...]
"Fet", diu Schmar i llença el ganivet, esdevingut llast sangonós i superflu, contra la façana de la casa del davant. "Benaurança del crim! Alleugeriment, enlairament per mitjà del vessament de la sang d'altri! Wese, vella ombra nocturna, amic, company de taverna cervesera, t'escoles per una raconada d'un carrer fosc. ¿Per què no ets senzillament una bombolla plena de sang de manera que jo m'assegués a sobre teu i tu desapareguessis del tot? No tot s'acompleix, no tots els somnis en flor maduren, la teva pesada desferra roman aquí, ja indiferent a qualsevol trepitjada. ¿Quina silenciosa pregunta vols venir a fer amb tot això?" [...]"

F.KAFKA, "Un fratricidi" dins 
Un metge rural (1919), trad. Josep Murgades, Ed.Quaderns Crema, 1995

dijous, 20 de març del 2014

fang

Diario de un seductor

No es tu sexo lo que en tu sexo busco
sino ensuciar tu alma:
desflorar
con todo el barro de la vida
lo que aún no ha vivido.


Leopoldo María Panero (1948-2014), El que no ve (1980)


dimecres, 19 de març del 2014

pares i fills

"[...] 
El meu sisè fill sembla, si més no al primer cop d'ull, el més consirós de tots. Un capmoix i tanmateix un xerraire. D'aquí que no sigui fàcil fer-s'hi, amb ell. Si es troba en inferioritat, es decandeix enmig d'una tristesa irremeiable, si assoleix la supremacia, intenta mantenir-s'hi tot xerrant. No li nego, malgrat tot, una certa capacitat de passió entotsolada; de dia sosté una lluita interior per mitjà del pensament, com en un somni. Sense estar malalt -més aviat té molt bona salut-, de vegades trontolla, especialment als capvespres; no li cal ajuda, però, no cau. Potser, la culpa d'aquest fenomen, la té el seu desenrotllament corporal, és massa alt per la seva edat. Això el fa en conjunt desproporcionat, a desgrat d'altres particularitats remarcables per la seva bellesa, com ara les mans i els peus. El front, però, també el té lleig, arronsat de pell i escarransit de formació òssia.[...] "

F. KAFKA,"Onze fills", Un metge rural,(1919) 
trad. Josep Murgades, Ed. Quaderns Crema, 1995


Detall instal·lació de Nadal a la Plaça Sant Jaume, 
Barcelona, 2014

dimarts, 18 de març del 2014

dins


amb el pas del temps
és més a prop,
no més lluny

En record del Tiu, 
Jordi Carré (1976-1996)

diumenge, 16 de març del 2014

en vena...

homes als escenaris i
dones fantàstiques al costat:
Annaguapa, Eva, Sandra, 
Carme i Nurita


Cartell de la 2a edició de "Rock and Tapes",
sèrie de concerts a diferents bars de Sant Feliu de Guíxols, 
organitzat per l'associació Atzavara Club


dijous, 13 de març del 2014

olor d'això


[...]
Pasadas las zarzamoras,
los juncos y los espinos,
bajo su mata de pelo
hice un hoyo sobre el limo.
Yo me quité la corbata.
Ella se quitó el vestido.
Yo, el cinturón con revolver.
Ella, sus cuatro corpiños.
Ni nardos ni caracolas
tienen el cutis tan fino,
ni los cristales con luna
relumbran con ese brillo.
Sus muslos se me escapaban
como peces sorprendidos,
la mitad llenos de lumbre,
la mitad llenos de frío.
Aquella noche corrí
el mejor de los caminos,
montado en potra de nácar
sin bridas y sin estribos.[...]

FG Lorca, "La casada infiel", Romancero gitano, 1928

dimecres, 12 de març del 2014

opcions III: SOMRIURE


de placidesa
i de joia
en sentir
l'escalfor
del sol de mitja tarda
al camp
La Vall d'Aro, 
març14


dimarts, 11 de març del 2014

opcions II: PLORAR

Aparador (versió espectral) de Gucci, 
passeig de Gràcia, Barcelona, 
març14


" Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, 
nunca."

Julio CORTÁZAR, "Instrucciones para llorar", Historias de cronopios y de famas, 1962