express yourself

Tracey Emin, I Do Not Expect, 

2002 (vist a Málaga el 2008)

ni 18 ni 21

pèrdua de la majoria d'edat 

però no del dret de vot

en cas de malaltia greu

en cas de solteria greu

en cas d'atur greu

en cas d'edat greu

en cas de borratxera greu

During poker, Joan Thornwaite

Nina Leen, 1941

aigua i elements

ciutat de Kofu,  prefactura de Yamanashi, 

Japó, 2006

Toshio Shibat "Mesmerizing Photographs of Water"

ici

 

E. Manet, Un Bar aux Folies Bergère, 

1882, Courtauld Gallery

bultos

Zeno brains and oracle stones de Jan Fabre (Anvers 1958), 

ubicada a sa Llonja, Palma de Mallorca, juliol14.

més que mai

 LIII

LA INVITACIÓ AL VIATGE

Mon enfant, ma soeur,

Songe à la douceur

D'aller là-bas vivre ensemble!

Aimer à loisir, 

Aimer et mourir

Au pays que te ressemble!

Les soleils mouillés

De ces ciels brouillés

Pour mon esprit ont les charmes

Si mystérieux

De tes trâitres yeux, 

Brillant à travers tes larmes. 

Là, tout n'est qu'ordre et beauté, 

Luxe, calme et volupté. 

(Germana, criatura,/ pensa en la dolçor/d'anar a viure plegats, molt lluny!/ Estimar-se a desdir, /estimar i morir/ al país que se t'assembla!/ Aquells sols mullats/en cels emboirats/ per mi tenen l'encant,/ tan misteriós, dels teus ulls traïdors/ que et brillen amb les llàgrimes./ Tot hi és ordre i bellesa, allà,/ luxe, calma i voluptat.) 

Ch. BAUDELAIRE, Les fleurs du mal (1861),

 trad., Jordi LLovet, Ed.62, 2007

encara i molt més

dates
imatges
llocs
peces de roba...
tots innecessaris
però que concreten el miracle de l'amor profund i etern.
Pensant en tu, Tiu. 
(18/03/96)

bona cara!!!

"Quan vaig entrar a la sala de l'hospital que l'allotjava, el meu amic estava deshumanitzat.

-Fas molt bona cara!-vaig dir-li-. Es veu que no ha estat res això. 

-Sí, eh? Doncs, mira, m'estic morint.

Anava a protestar, fent un gran gest de tot el cos, significant que mai no li havia concedit tants anys de vida com aleshores. Però el metge m'ho impedí dient:

-Té tota la raó. No el contrarieu, perquè es veu que no hi enteneu gens.

Va dir-ho cridant tant fort que el meu amic sentí les seves paraules tan bé com jo. Això, naturalment, m'escandalitzà, i vaig dir que parlaria d'ell a la Direcció de l'hospital.

P. CALDERS, "La clara consciència", Cròniques de la veritat oculta, 1955

Notificacions

Es va donar del vampirisme de la pantalla, 
de les pantalles: dels colors, de les icones, de les dades que s'obliden, de les dates que no es recordaran, de les formes que no deixaran petja en la pissarra de la ment i de paraules que mai no deien res, ni de nou ni de vell... ecos de buidor. 

I va optar per donar volum a qui també era i sempre va ser... A no sotmetre's a la devaluació constant que marca el present trepidant i potser l'hedonisme mal entès. A dir prou a les concessions banals. 

Casa de la urbanització de la Conca, 

2014

Be brave!

Look at 

the br...

brain!

Detall Alan's bar, 

SFG2014

...

Barcelona, 

març15

línies

A la vida, 

la línia recta no és el camí més curt

Fascinant principi de "La isla mínima" d'Alberto Rodríguez, 2014

l'emoció de la tranquil·litat

punt a punt

ratlla a ratlla 

traç a traç

harmonia

V. van Gogh,

Vista de la Rue Lepic a París, des de l'apartament de Theo

1887

ni pudor ni vergonya

orgull!!

Restaurant L'Infern, amb en XP

Sant Feliu de Guíxols,

febrer15

uno y una

pista de l'heliport, la Vall d'Aro

"Uno nunca se acostumbra a no hablar con los muertos que conoció, a no contarles lo que se imagina que habría sido de su diversión o interés, a no presentarles a personas importantes nuevas o a los nietos póstumos si los hay, a no darles buenas o malas noticias que nos afectan y que tal vez los habrían afectado a ellos también, de seguir en el mundo y poderse enterar."

J. MARÍAS, Así empieza lo malo, Ed. Alfaguara, 2014

Aquesta és la que convé!

Sissi. Revista femenina

núm.86, año II

1959

delicat i complex

simple però sofisticat

Nei Albertí, 

pati de l'Antic Hospital, 

Sant Feliu de Guíxols, febrer15

extraño gusto

Mercat de la Boqueria, 

Barcelona, 2014

"[...] ¿Por qué habría de querernos el que señalamos nosotros con tembloroso dedo? ¿Por qué ese justamente, como si nos tuviera que obedecer? ¿O por qué habría de desearnos aquel que nos turba o enciende y por cuyos huesos y carne morimos? ¿A qué tanta casualidad? Y cuando se da, ¿a qué tanta duración?¿Por qué ha de perseverar algo tan frágil y tan prendido con alfileres, la más rara conjunción? El amor correspondido, la lascivia recíproca, el enfebrecimiento mutuo, los ojos y las bocas que se persiguen simultáneamente y los cuellos que se estiran para divisar al elegido entre la multitud, los sexos que buscan juntarse una y otra vez y el extraño gusto de la repetición, volver al mismo cuerpo y regresar y volver... Lo normal es que  nadie coincida, y si existen tantas parejas supuestamente amorosas es en parte por imitación y sobre todo por convención, o bien porque el que señaló con el dedo ha impuesto su voluntad, ha persuadido, ha conducido, ha empujado, ha obligado al otro a hacer lo que no sabe si quiere y a recorrer un camino por el que nunca se habría aventurado sin apremio ni insistencia ni guía, y ese otro miembro de la pareja, el halagado, el cortejado, el que se adentró en su nube, se ha ido dejando arrastrar. Pero eso no tiene por qué persistir, el encantamiento y la nebulosidad terminan, el seducido se cansa o despierta, y entonces al obligador le toca despertarse y sentir pánico y vivir en vilo, volver a trabajar si todavía le quedan fuerzas, montar guardia a la puerta y rogar e implorar noche tras noche y quedar a la merced de aquél. Nada expone ni esclaviza tanto como pretender conservar al que se eligió e inverosímilmente acudió a la llamada de nuestro tembloroso dedo, como si se obrara un milagro o nuestra designación fuera ley, eso que no tiene por qué ocurrir nunca jamás...[...]

J.MARÍAS, Así empieza lo malo, 

Ed. Alfaguara, 2014

erectes

(Font déu Neptú)

Jardins Real Alcázar, 

Sevilla, gener15

alegria essencial

L'alegria essencial de sentir-se viu 
i a la mercè de la benaurança imprevista
queda entelada, sovint, per les preocupacions petites del dia a dia o bé per les absurdes qüestions existencials.
Un dia, però, se'ns revela diàfana 
i aleshores el somriure és durador i intens.
Com a nota mental: recordar aquest instant d'epifania.

Barrets, 

aparador, Sevilla

gener15

dins i fora

fragment d'una entrevista a IDA VITALE, 91 anys, poetessa uruguaiana,

6. ¿Qué está socialmente sobrevalorado? 
La comunicación, aunque decirle esto a un periodista... Me da la impresión que la gente está dentro de casa y fuera del mundo.

"Babelia", 17/01/15, El País

Real Alcazar, 

Sevilla, gener15

fred

leotardo
(De J.-M. Léotard, 1838-1870, acróbata francés).

1. m. Prenda, generalmente de lana, que cubre y ciñe el cuerpo desde la cintura hasta los pies. U. m. en pl. con el mismo significado que en sing.

(Diccionario de la RAE)

casa, 

gener15

fabulós final per a un crim

Cúpula del "Salón de Embajadores" palau de Pedro I, (s.XV)

Real Alcázar de Sevilla,

gener15

"Volgueren parlar, però no pogueren. Tenien els ulls plens de llàgrimes. Tots dos estaven pàl·lids i desfets; però en aquests rostres malaltissos brillava ja l'aurora d'un esdevenidor renovellat, d'una renaixença completa en una nova vida. L'amor els regenerava, el de l'un contenia una font inestroncable de vida per al cor de l'altre."

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa, 2005

cercles i polígons

caleidoscopi:

totes les imatges

són reals i vertaderes

 

Sòcol d'una cambra del Palacio de Pedro I,

Alcazar, Sevilla

gener15

Rock Stars

Detall d'un aparador, 

Sevilla15

només aquestes

"Arrojan del sistema la bilis 

y demás secreciones viciadas" 

Anunci de Mundo Gráfico,

1921

prosa sevillana

Sevilla des de la Giralda, 

gener15

Des de Sevilla buscant altres mirades, 

altres perspectives.

Una es fixa en l'estàtua de Bécquer al Parque de Maria Luisa;

l'altra, en el laberint de l'Alcázar.

I pel camí, alguna personalitat tronada 

que malda per ser qui va ser un dia;

entre "eas" i rialles algú canta,

l'altre toca el piano i també la guitarra. 

I el sol i la bellesa omnipresents ens 

agombolen. 

nobody knows

Platja de Sant Antoni de Calonge, 

desembre14

el ball

dansem!

Il·lustració de M. BARCELÓ, "El Purgatorio", 

Divina comedia, Dante Alighieri, trad, Ángel Crespo

Galaxia Gutenberg, 2003

Aromes i somriues

En homenatge a tots els que cuinen

 amb amor
per la gent que estimen.

casa, 

dia de Nadal, 2014

meravelles escatològiques

M'encanta el Tió!!!

pastisseria de Palamós, 

desembre14

barreja d'impressions

potser només eren il·lusions òptiques
potser només és una il·lusió òptica
qui ho sap?

Museu del Cinema, Col·lecció Tomàs Mallol,

Girona (detall de fulletó)

la lletra petita

Perquè, hores d'ara,

trobar una obra feta 

amb dedicació, paciència, rigor i entusiasme

és 

com veure un got d'aigua fresca 

al mig del desert. 

Enhorabona, Josep!!

J. COROMINES, Itineraris, 

ed. Josep Ferrer i Joan Pujades,

 Fundació Coromines, Ara Llibres, 2014

màquina, màquines, industrial

Port de Tarragona, 

novembre14

consol i companyia

Miquel Barceló, 

Il·lustració "El Purgatori", Divina comèdia, Dante Alighieri, 

Galaxia Gutenberg, 2003

estímuls

 "Zobeida" de DANIEL SOMS

Premi Junceda Futurs Creadors 2014:

APIC (Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya)

The beaty of sharing

amb armilles salvavides!!

Aparador d'una botiga de joguines a Palamós, 

desembre14

Nuestra nada divina

Sant Pol, juliol14

Ninguna nube inútil,

Ni la fuga de un pájaro, 

Estremece tu ardiente 

Resplandor azulado.

Así sobre la tierra 

Cantas y ríes, cielo, 

Como un impetuoso

Y sagrado aleteo.

Desbordando en el aire 

Tantas luces altivas

Aclaras felizmente

Nuestra nada divina.

Y el acorde total 

Da al universo calma.

Árboles a la orilla

Soñolienta del agua...

Sobre la tierra estoy; 

Déjame estar. Sonrío

A todo el orbe, extraño

No le soy porque vivo.

Luis CERNUDA (1902-1963), Primeras poesías

el que realment importa

Mundo Gráfico, 1921

"Ahogos de toda naturaleza"

Anunci Mundo Gráfico,

1921

big mouth lady

Rap, 

mercat de Palamós, 

novembre14

giravoltar i giravolts

rotació i 

 translació...

(si pot ser)

botiga Ingenio, 

Barcelona14

històries, Història

 La nostra vida 

i les nostres experiències 

no tenen res d'original

ni d'excepcional.

Acceptem-ho.

Tarragona, 

novembre14

de salut i purgues

Anunci de Mundo Gráfico,

1921