Ressenya

                                            Fruit de la reflexió sòbria,
                                            o del pes de la culpa moral,
                                            -vestigis cristians, també?-
                                            o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
                                            penedir-se o justificar-se
                                            no esborra ni un bri de la crapoleria
                                            fatxenda que durant massa temps
                                            va ser la màscara.

I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop,  allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.

"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.

per a la ment i el cor

El color verd i el color rosa 

equilibren el cor.

El rosa, constant. 

El negre sobre blanc, la ment. 

Moneder d'Odada.

Gràcies, Nurita, preciosa

Punt de fuga: l'horitzó

S'Agaró, gener17

Oxigen a la sang

El cos, l'alè

Vaivé, 

Dins, fora

O2 i CO2, 

si tot va bé 

volums

col·locar l'absència 

en un lloc bonic

nocturn

cauchemar: De l’ancien français cauquemare, composé de cauque (apparenté à l’ancien français cauche, du verbe chauchier (« presser, fouler »)), et de mar, emprunté du moyen néerlandais mare (« fantôme nocturne »).

Un cauchemar est un rêve causant une forte émotion négative, le plus communément de la peur ou de l'horreur, mais également du désespoir, de l'anxiété ou une grande tristesse. Ce type de rêve peut impliquer des situations de danger, de mal-être psychologiques ou physiques, de terreur. Les rêveurs se réveillent souvent dans un état de détresse, et peuvent avoir du mal à retrouver le sommeil durant un certain temps.

nightmare                                                   malson

A vegades tan sols és el que ve després del TO BE CONTINUED que l'inconscient prepara i que el conscient no pot ni imaginar ni preveure.

Doucement

background

"L'avi brescava la mel."
La mare menjava cigrons aixafats amb mel.
"Ens agradava tot perquè no podíem triar res", 
a pagès. 

Pa fet artesanalment al restaurant El Sidral, Girona,

gener17

hijos e hijos de

Esclar!!!

La perplexitat  i la  ira apareixen per l'oblit.

-Must to remember-

"[...]Eran cuentos de hambre y frío, poblados de hijos de puta que se quieren comer a los niños, de madrastras asesinas, padres avaros, enanos que raptan criaturas, hermanastras envidiosas y tipos que al anochecer meten a los niños desobedientes en un saco. Lo increíble es que aunque esos cuentos habían sido inventados para advertir a los inocentes de los peligros que les acechaban, a la luz del día los miedos que nos provocaban estas narraciones desaparecían, y volvíamos, morbosos, a pedir más de  lo mismo, descubriendo de manera inconsciente que la ficción nos proporcionaba sensaciones negativas y a la vez atractivas.[...]"

E. LINDO, "Cuentos para niños morbosos", en Don de gentes, El País, 14/01/17

piensa

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

move

també la Terra es va movent i 

no ens n'adonem

Peratallada, gener17

in

"[...] El presente que no se vive está sujeto al mañana; no vivir, pensarse como futuro, significa proyectarse como inexistencia. Ninguna civilización ha menospreciado tanto el presente como la occidental, a expensas siempre de lo venidero, de lo que está más allá. [...]"

R. ANDRÉS, Pensar y no caer, Ed. Acantilado, 2016

Sitges, gener17

art floral

Dificultat alta

intentar fer un ram bonic d'allò que abans era viu,

procurar fer un ram bonic d'allò que només viu en nosaltres

 magnòlia i eucaliptus bord

feel at home

hugs & kisses & hugs & kisses 

petons i abraçades
llavis
mans
braços
pell
escalfor
olor
plor

part del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, 

desembre16

qui?

Qui m'arranarà els cabells de

la nuca quan em creixin?

 càlida cafeteria d'una gran ciutat plena de pastissos

hiper

SFG, 12.16

[...] Por eso, tomar las emociones como criterio último, abdicando de someterlas a consideración crítica alguna [...] no deja de ser una forma de renunciar a la soberanía sobre nuestra propia vida.

De la misma forma que la fantasía hiperracionalista de tenerlas por completo bajo nuestro control o, peor aún, reducirlas a su grado cero, a la mínima expresión, no hace en el fondo sino delatar el miedo a que una determinada emoción pueda iluminar una  parte de nosotros mismos que preferimos que no quede a la vista. Ni de nosotros ni de nadie, por supuesto. 

M. Cruz, "Los sentimientos y el color de la luz", El País, 18.12.16

sin darle más vueltas

"Convertido en zurdo a la fuerza, se adaptó a la situación sin darle más vueltas: obligándose con éxito a escribir con la mano que le quedaba -y ya puestos también a dibujar, y cada vez más, cosa que no había hecho nunca con la izquierda-, renunció sin pesar a determinadas actividades ya inaccesibles, como pelar un plátano o atarse los cordones de los zapatos. Respecto al plátano, como nunca había sido muy aficionado a dicha fruta, por lo demás reciente en el mercado, Anthime la sustituyó sin pena por muchas otras de piel comestible. [...] 

Y cuando abría los ojos, cuando recapacitaba sobre las contadas cosas que tenía que hacer durante el día, no era raro que volviera a dormirse tras masturbarse si se terciaba, problema que resolvió rápidamente con la mano izquierda. [...]"

J. ECHENOZ, 14 (2012), Anagrama, 2013

St.Antoni de Calonge, desembre16

mirar de cara, afrontar

Retrat de Virginia,
Frida KAHLO, 1929

a spider comes,

però no se'ns menjarà

a place

ben amagat, 

sisplau

no frog no more

Bar Royal, des del 1917, Figueres

I’m Nobody! Who are you? 

Are you – Nobody – too? 

Then there’s a pair of us! 

Don’t tell! they’d advertise – you know!

 How dreary – to be – Somebody! 

How public – like a Frog – 

 To tell one’s name – the livelong June – 

 To an admiring Bog!

Emily Dickinson (1830-1886)

Ofrenes o captures

"El color del NO"

La bellesa genera la captura,
que després és un ofrena només cap a un mateix.

El color perdura,
malgrat l'agulla
i el marc.

Mayte Veita, "Efímera", Fundació Vila Casas, Can Mario

taques

Lletsó de la Vall d'Aro

Montag va preguntar-li:

- ¿Què hi tens?

- Em sembla que és l'últim dels lletsons d'aquest any. No m'esperava pas trobar-ne cap al jardí tan tard. ¿Sap allò de fregar-lo sota el mentó? Miri.

 Va tocar-se lleugerament el mentó amb el lletsó, tota riallera. 

- ¿Per què?

- Si m'hi deixa un senyal  és que estic enamorada. ¿N'ha deixat?

 No va poder fer altra cosa que mirar.

- ¿I doncs?

- Hi tens una taca groga.

- Que bé! Provem-ho amb vostè, ara...

- No funcionarà.

- Va, vinga -abans que pogués moure's, ella ja li havia posat el lletsó sota la barba. Va fer-se enrere i ella reia-. Estigui's quiet!

 Va mirar-li sota el mentó i va arrufar les celles. 

- Què? -va dir ell.

- Quina vergonya, no està enamorat de ningú.

- Sí que ho estic!

- Doncs el lletsó diu que no. 

- Estic molt enamorat -va mirar d'evocar una cara que lligués amb les seves paraules, però fou en va-. Ho estic!

- Si us plau, no em miri així. 

- És el lletsó aquest; l'has fet servir tot per a tu i per això no ha funcionat amb mi. 

R. BRADBURY, Farenheit 451,(1953)

 trad. Jaume Subirana, Ed. 62, 2013

la mirada

       la mirada en el detall,

que calma i ajuda

 

   Flora de Francesco Melzi (1493-1570)

 a l'Hermitage

                     Gràcies, C.

l'instint

l'instint vital s'imposa sempre

Davant la ruïna, 
l'aïllament
o la tristesa, també. 

Sant Feliu de Guíxols

geometria

rebel·lar-se a la vida en bucle

obstinar-se a evitar déjavús

Mesquita, 

Córdoba, agost16

angosto

camí o només part d'un laberint?

Córdoba, barri de La Judería, 

agost16

glossari

 el primer Frida Kalho, 

espeto, Pompidou, Cartalejo, 

Romero de Torres, Taberna Luque, Albaicín, 

catalino, Pedro Ximénez,...

glossari de benestar i somriures

 Platja de la Malagueta, 

Málaga, agost16

més que paraules

"Sempre hi ha algú de qui no és possible

prescindir. 

Potser gràcies a això vivim encara."

J. VINYOLI, "Postal a Salvador Clotas", 

dins Tot és ara i res, 1970

Begur, juliol 16

Ruta literària Joan Vinyoli

Holy days

L'1,

 été 2016

On amarren els records bonics

Antic embarcader darrera la platja de Canyet, 

juny 16

El primer

                      London, june16

Eixos verticals XVIII

The Queen's walk, 

London, juny 16

she, them

 Revista Forget Me Not, núm, 945,  December 18, 1909

mantra

Molt de prop,
tot és estrany i monstruós.

paint it rose!!

                         O en construcció

Preparació instal·lació Temps de flors al Jardins de la Francesa,maig 16

Serigrafia: love, love, love

Thanks C., Al i mare

Oh / Ho

Reproducció a la revista El Temps 

de "Toro" de Miquel Barceló

[...]

- Retira-ho!

Aquesta ordre meva a en Cecil Jacobs va marcar el començament d'una temporada negra per a en Jem i per a mi. Ho vaig dir amb els punys tancats i amb intenció de pegar-li. L'Atticus m'havia promès que m'estovaria si sabia que m'havia tornat a barallar; ja era massa gran per fer aquelles coses de nena petita, i com abans aprengués a dominar-me, millor per a tothom. Però no vaig trigar gaire a oblidar-ho. [...]

H.LEE, Matar un rossinyol, Ed.62, La butxaca, 2016

Relax

ni xifres ni lletres

Tant se val el temps que passi, 

estàs sempre amb nosaltres. 

Per tu, Tiu.

18/03/96

al matalàs

pensant en un carro ple de flors

Il·lustració de Marc Vicens 

 JM FONOLLERAS i M. VICENS, El nen del matalàs, 2016

I premi Conte Infantil Il·lustrat Modest Prats, 2015

doble flor

és bonica   i   és bonic

gràcies, Cannibal

margarida africana, 

casa, març16

mosaic

- ¿Què celebrem? ¿Per què brindem?

- Perquè hem passat un dia més junts.

      

Mosaic normand, s. XII, pila baptismal
església Santa Lucia, Ortigia, Sicilia
agost 15

"em reconec de seguida"

[...]
"De lluny, em veig arribar: em reconec de seguida. Duc la mateixa roba i , en aparença, les mateixes expectatives. La primera mirada és de desconfiança. Encaixem. Trenquem el gel amb banalitats i somriures nerviosos. A poc a poc, però, perdem la batalla contra el silenci. Sense gosar mirar-nos, paladagem el fracàs amb resignació d'un remugant, com si enyoréssim la loquacitat nocturna i les converses que, il·lustrades amb el so dels dits corrent damunt del teclat, no s'acabaven mai. Incòmodes, no sabem com reaccionar fins que, com un sol home i activats per la mateixa vergonya, ens aixequem i, sense acomiadar-nos, ens en anem en direccions oposades. 

"Benzodiazepina" de S. PAMIES, Bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010

Ortigia, Siracusa, 

Sicília, agost15

tacte

[...]

"Como estudiantes de medicina, no estábamos sobrecargados de clases ni instrucción formal; la enseñanza esencial se llevaba a cabo junto a la cama del paciente, y la lección esencial consistía en escuchar, en comprender el "historial de la dolencia actual" de labios del paciente y hacer las preguntas adecuadas para conocer los detalles. Se nos enseñaba a utilizar los ojos y los oídos, a tocar, a palpar e incluso a oler. Escuchar el latido de un corazón, percutir el pecho, palpar el abdomen y otras formas de contacto físico eran no menos importantes que escuchar y hablar. Podían establecer un vínculo físico y profundo; las propias manos se podían convertir en herramientas terapéuticas."

[...]

O. SACKS, En movimiento. Una vida, Ed. Anagrama, 2015

perspectiva

Noto, Sicília, 

agost15

up!

Porto, 

gener16

dos

terrassa a la vora del Douro, 

Porto, gener16